Prop de vint anys. És el temps que Chris Martos porta dedicat a ‘Multiverso’, un projecte multidisciplinar (teatre, música, literatura i audiovisuals) del que acaba de publicar la segona novel·la, que rep precisament aquest títol. Arriba més de set anys després d’‘El código’, la primera, i està ja ficat de ple en la tercera, la que tancarà la part literària.
«És una segona novel·la, però no una segona part», comenta Chris Martos dies després de les presentacions de ‘Multiverso’ a Ibiza i Madrid. El polifacètic autor detalla que aquest llibre és el segon de la trilogia que va concebre ja fa un bon parell d’anys i que, si tot va com ell pensa i desitja, conclourà en no més de dos anys, amb la publicació del tercer lliurament. Amb ell donarà per acabada la part escrita d’aquesta idea, que tendrà encara una mica més de vida. Audiovisual, en aquest cas, explica.
«La història de ‘Multiverso’ està enllaçada amb la de la primera entrega de la trilogia, ‘El código’. Els personatges principals es mantenen, encara que hi ha altres trames que es combinen amb aquesta fils oberts que quedaven», comenta l’escriptor, que en aquests moments, tot i que acaba de sortir a la venda la segona entrega, està ja concentrat en la tercera, que voldria veure publicada l’any vinent. martos reconeix que, quan s’asseu a escriure, li agrada portar les regnes en el línies generals però deixar que els seus propis personatges el sorprenguin.
Projecte «transversal»
Els hi té confiança. No en va porta «prácticament vint anys» de la seua vida dedicat a aquest «projecte transversal», com ell el defineix: «Hi ha una obra de teatre, un disc, una novel·la curta... I quan conclogui la part literària seguiré». Sobre això, sobre aquesta vida audiovisual que li vol donar al seu projecte un cop publicat el tercer lliurament, encara no té molt clara la forma. O no prou com per verbalitzar-ho. «No sé si cada novel·la podria ser una temporada d’una sèrie», especula.
‘El código’, del que se n’han fet ja tres edicions i s’ha traduït a l’anglès, es va publicar l’any 2013. En aquell moment la seua idea era ja continuar treballant en la trilogia, però no ho va fer tant aviat com pensava: «M’he deixat portar per altres vessants artístiques», justifica Martos, advocat de professio, que aprofita les nits per escriure. «Depèn de l’etapa en què estigui. En general escric més els caps de setmana, que els puc dedicar al cent per cent, però quan ja tenc una data escric molt a les nits». I no ho fa a qualsevol banda. Li agrada anar, si pot, a escriure als llocs on s’ambienten les seues històries: «Vaig molt a es Cubells, on es va produir l’accident d’avió del 72, al llac de Sant Maurici... No només em serveix com a documentació per escriure, m’agrada». Assegura que quan acaba la seua jornada laboral no sent peresa de posar-se davant l’ordinador. Tot el contrari. «Per mi l’art té la virtud de carregar-me d’energia, netejar-me l’ànima en comptes de cansar-me. El temps que dedic a activitats artístiques em treu l’esgotament», afirma.
Tot i que assegura que ‘Multiverso’ no és una segona part del primer lliurament i que es pot llegir sense haver passat abans per ‘El còdigo’, Martos sí recomana haver-lo llegit. «Et mancarà informació, tendràs aquesta sensació perquè hi ha connexions», apunta l’autor, que inclou la seua trilogia en tres gèneres: «Suspens, fantàstic i un punt de ciència ficció». Martos detalla que la història és una «recerca personal de l’ésser humà que en el seu dia a dia troba senyals que, si les va enganxant, pot desxifrar un canvi interior profund. Hi ha personatges que comparteixen un sentiment de pèrdua».
« La novel·la és molt gelosa. Exigeix molt temps i una dedicació quasi exclusiva» « Esper que ‘Multiverso’ estigui a l’alçada del que esperen els lectors d’‘El código’» « L’art té la virtud de netejar-me l’ànima en comptes de cansar-me»
L’escriptor reconeix que afrontar un projecte com una trilogia no és fàcil tot i que, assegura, «ajuda saber que la primera novel·la va agradar prou com per fer tres edicions i una en anglès». Aquest segon llibre, explica, és prou més extens que el primer i té prop de mig miler de pàgines. «Esper que ‘Multiverso’ estigui a l’alçada del que esperen els lectors d’‘El código’», comenta l’autor, que es confessa fan del mateix estil de llibres que escriu. Li agrada especialment Javier Sierra a qui, precisament, va poder entregar un exemplar de la seua novel·la. «És un intent humil», apunta Chris Martos, que destaca com d’important és la documentació en aquest tipus de novel·les. I el temps que requereix abans de posar-se a escriure, afició que té des que era «molt petit». «Escrivia poesia, teatre i relats curts. amb la novel·la ja vaig trigar més», comenta.
Martos assegura que la novel·la no només és molt més difícil sinó que, a més, «és molt gelosa»: «Exigeix molt temps i una dedicació pràcticament en exclusiva, per a ella sola. No és una cosa que te puguis posar a escriure ara mitja hora i després una estona més. Et demana molt i fins que no l’acabes no te la pots treure de sobre».
