Diario de Ibiza

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

L'escriptora del mes | Natalia Ginzburg

Natalia Ginzburg, veu de l’Europa del XX

La biblioteca de Can Ventosa recorda l’escriptora italiana en el 150 aniversari del seu naixement i el 30 de la seua mort

Fotografia de Ginzburg al material de la biblioteca. Aj. Eivissa

Natalia Ginzburg és el nom amb el qual és coneguda l’escriptora italiana Natalia Levi (Palerm, 1916–Roma, 1991).Va néixer en el si d’una família laica d’esquerres (el seu pare era un professor universitari lliurepensador de família jueva) i va passar els anys d’infància i joventut a Torí, on no va anar a l’escola, sinó que es va educar a casa. En 1934 va publicar la seua primera narració i es va relacionar amb el cercle d’intel·lectuals antifeixistes (Pavese, Calvino...).

A Torí, va conèixer el seu futur marit, l’editor i activista polític Leone Ginzburg, fundador de l’editorial Einaudi i cap de l’organització clandestina Justícia i Llibertat. El compromís polític del matrimoni va tenir com a conseqüència el seu confinament, entre 1940 i 1943, a Pizzoli (Abruços). Va quedar vídua amb tres fills el 1944, quan Leone va ser capturat per la Gestapo i torturat fins a la mort en una presó de Roma. Durant tota la seua vida va ser una persona compromesa amb la resistència clandestina contra el feixisme. Va tenir dos fills més d’un segon matrimoni amb el professor universitari Gabriele Baldini. 

‘Vocabulari familiar’

Durant la seua estada a Pizzoli, va escriure la seua primera novel·la breu, ‘El camí que porta a ciutat’ (1942), sota el pseudònim d’Alexandra Tornimparte per la repressió antisemita. Però va ser després de la guerra que es va dedicar de ple a escriure. El 1952 va publicar ‘Tots els nostres ahirs’, ‘Valentino’ (1957), ‘Les veus del vespre’ (1961), l’assaig ‘Les petites virtuts’ (1962) o la novel·la ‘Vocabulari familiar’ (1963), amb la qual va guanyar el premi Strega. Després va publicar ‘Estimat Michele’ (1973) i ‘Família’ (1977). Ginzburg va traduir a Proust, Maupassant i Flaubert. En 1965 va escriure el seu primer text dramàtic, ‘M’he casat amb tu per alegria’, que va tenir un gran èxit. Va escriure fins a onze peces amb una forta presència narrativa. A més de novel·les, relats breus, teatre i assaig es va dedicar a la seua altra passió, el cinema, al qual es varen adaptar algunes de les seues obres. 

NATALIA GINZBURG (bibliografia)

‘Vocabulari familiar’ ▶ barcelona: proa, 1989

‘Estimat Michele’ ▶ barcelona: edicions 62, 2008

‘El camí que porta a la ciutat’ ▶ girona: ela geminada, 2016

‘La ciutat i la casa’ ▶ barcelona: club editor, 2019

Ginzburg va interpretar Maria de Betània a ‘L’Evangeli segons sant Mateu’ de Pasolini. Les crítiques cinematogràfiques que va escriure per a La Stampa varen ser famoses.

Va ser membre de l’Acadèmia Nord-americana de les Arts i les Ciències. L’any 1983 va ser elegida membre del parlament italià com a candidata independent, al mateix temps que va publicar la seua darrera novel·la ‘La ciutat i la casa’. En 1989 va publicar la biografia Anton Txékhov, vida a través de les lletres. Ginzburg va ser una de les veus més importants de la literatura italiana i europea del segle XX.

Compartir el artículo

stats