Una figura rellevant del moviment feminista a Espanya, escrptora i catedràtica de llengua i literatura gallega. Així defineix Maria Xosé Queizán, una de les protagonistes del mes d’octubre del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’ (editat per l’Organització de Dones de la Confederacio Intersindical del sindicat STES), el dossier que acompanya el calendari. L’autora, nascuda a Vigo l’any 39, pertany a la primera promoció de llicenciatura en gallec-portuguès, l’any 1978, després del que va exercir com a professora a diversos instituts de la seua ciutat natal.
MARIA XOSÉ QUEIZÁN VILA
Época: Actualitat
País: Espanya (Vigo)
L’escriptora va fundar l’any 1983 la revista Festa da palabra silenciada, formada només per dones.
Va començar a escriure en la seua adolescència, bàsicament articles per a El Pueblo Gallego i durant la seua trajectòria ha provat tots els gèneres i estils: novel·la, conte, assaig, teatre i poesia, a més de la traducció. «Els seus assajos feministes tracten temes tan controvertits com la colonització sexual de les dones, el qüestionament de la maternitat biològica i la reflexió sobre l’escriptura no androcèntrica», detalla el dossier. En destaquen tres d’aquests assajos: ‘A muller en Galicia’, ‘Recuperemos as mans’ i ‘Misoxinia e racismo na poesia de Pondal’. A començament dels anys 70 va marxar a viure a París, on va conèixer la nova novel·la francesa «que la va ajudar a escriure la seua primera novel·la: ‘A orella no buraco’».
‘Antígona ou a forza do sangue’, obra de teatre publicada el 89 va quedar finalista al Premio Álvaro Cunqueiro i resta inèdita una altra: ‘Non convén chorar máis’. De fet no només ha escrit per a teatre, també ha codirigit algunes companyesTambé ha guanyat el premi de la Xunta de Galícia pel guió de cinema ‘Prisciliano’. Ha traduït Marguerite Yourcenar, Karen Blixen, Emilia Pardo-Bazán i Charlotte Perkins. Ha publicat diversos poemaris: ‘Metáfora da metáfora’, ‘Despertar das amantes’ i ‘Fóra de min’.
Activista feminista, s’ha implicat en la lluita per la igualtat de les dones des de diversos col·lectius. L’any 2018 va publicar les seues memòries: ‘Vivir ao galope’.
