Diario de Ibiza

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Un piano, dos guanyadors

Hehuan Yu i Máximo Klyetsun, guanyadors del Concurs de Piano d'Eivissa, expliquen què ha suposat el guardó en les seues carreres i com varen viure els dies a l’illa

Hehuan Yu, guanyador del Concurs Internacional de Piano d'Eivissa 2021

«Només arribar a Eivissa vaig saber que, segons el sorteig, hauria de tocar el segon dia. Amb el cansament del viatge i haver d’esperar un dia més va ser mental i físicament esgotador», recorda Hehuan Yu, guanyador del Concurs Internacional de Piano d’Eivissa. «El públic em va donar energia i la reacció del jurat, en acabar, va ser molt fervorosa», continua el pianista xinès, que es va decidir a participar per la recomanació que li va fer la seua professora Linde Grossmann, catedràtica de piano de la Universitat de les Arts de Berlín.

El jove músic, de 25 anys, confessa que no esperava guanyar: «Havia escoltat els altres participants i el nivell era molt alt, hi havia molt talent musical. De fet, he après molt de tots ells». Yu, que fins aquest estiu no havia estat mai a Eivissa, reconeix que va pujar a l’escenari del centre parroquial de Sant Carles nerviós. Aquest estat, explica, lluny de perjudicar-lo, l’ajuda a concentrar-se. Amb els nervis i la concentració pel concurs el jove no va poder gaudir de l’illa fins que no va concloure la seua participació. Això sí, un cop acabada la seua actuació va disfrutar-la molt més del que havia imaginat. «És tan polida! El temps, el menjar, la gent... És molt agradable, oberta, càlida i apassionada. Vaig tenir la sensació que tothom viu d’una forma molt lliure, gaudint molt del dia a dia, el que em va mostrar una perspectiva de la vida en què he pensat molt. Va ser tota una experiència!», explica Yu.

Concurs de Piano d'Eivissa Hehuan Yu saluda al públic just després de conèixer el resultat del jurat.

Guanyar el concurs ha set, per a ell, «un regal». «Puc produir un disc i fer un concert l’any vinent. Guanyar és molt encoratjador. M’ha donat més confiança», explica el músic xinès, que somia amb convertir-se en concertista. Entre altres coses. «Tenc autèntica passió per l’educació, m’interessa molt, ajudar l’altra gent, ser com un mirall i aprendre al mateix temps», destaca Yu, per al que el més important és «transmetre amor i bellesa» a través de la música. «No ho sé», contesta Yu quan se li pregunta on es veu d’aquí uns anys. Sí sap com li agradria que fos la seua vida: «Seguiré estudiant a Europa, a Berlín, i m’agradaria seguir participant en altres concursos. Al món de la música mai saps què està per venir, per això vul centrar-me en la música cada dia. Respirar i somiar música». Parla des de la ferida. Aquest darrer any i mig, confessa, amb la pandèmia, ha ser «molt difícil» per als músics. «No teníem concerts i, durant un temps només podíem fer lliçons online, i això és molt dolent per a les oïdes dels músics. Es varen cancelar actuacions, festivals, classes magistrals... Així és complicadíssim desenvolupar una carrera», detalla el pianista, a qui va fer molt feliç poder tocar a Eivissa amb públic.

Máximo Klyetsun

La visió de Máximo Klyetsun, guanyador en la categoria juvenil,sobre la pandèmia és una mica més positiva. «Evidentment m’ha afectat en l’aspecte dels concerts i els concursos, però, per una altra banda, vaig tenir molt més temps per estudiar piano», explica el jove, que té quinze anys i estudia a Braga, Portugal. Amb aquesta manca d’esdeveniments musicals, quan va saber que el concurs es celebrava no s’ho va pensar dos cops. Feia «anys» que li donava voltes, des que Miguel Fernández Llamazares, director del Festival de Música Española de León li va recomanar que mostràs el seu talent a l’illa.

Concurs de Piano d'Eivissa Máximo Klyetsun, durant una actuació al concurs.

Va venir, de fet, amb la intenció clara de guanyar: «Després de tocar em sentia molt confiat en què podia ser el guanyadors. Vaig treballar molt i ho vaig aconseguir». Això sí, tot i la confiança confessa que no li varen mancar nervis. «Un concurs amb aquesta importància, internacional i històric fa que els nervis apareguin», continua el joveníssim pianista, que destaca «el gran orgull» que suposa haver guanyat i l’alegria que li dona saber que podrà tornar l’any 2023, en la propera edició del concurs, per donar un concert i, a més, formar part del jurat.

Té ganes de tornar a Eivissa. Fins aquest estiu no hi havia estat mai, «però somiava en poder visitar-la algun dia». L’illa li ha encantat. I l’ha sorprès. «És molt més del que esperava», afirma Klyetsun, que confia en poder conèixer-la més a fons d’aquí a dos anys. L’ha impactat la natura, la gent i, especialment, «les platges». Ha marxat a Portugal enamorat d’alguns racons, com Sant Carles o Pou des Lleó. també li han agradat alguns indrets de Sant Antoni i Santa Eulària. Els nervis, assegura, no li varen impedir gaudir de l’illa com un turista més. Tant ho va fer que, confessa, el moment més complicat, per a ell, del certamen va ser «el concert dels guanyadors». «Després de passar dos o tres dies descansant i de platja, pujar a l’escenari i tocar va ser difícil, però ens va anar molt bé a tots», justifica.

Tot i que només té quinze anys, Klyetsun té molt clar on li agradaria arribar. Es mor de ganes per guanyar el Concurs internacional Txaikovski, que es celebra a Moscú cada quatre anys. «M’agradaria donar concerts per tot el món i crear una fundació per ajudar els músics jóvens», detalla el pianista, que ho té tan clar i ho ha visualitzat tants cops que està segur que d’aquí a deu anys formarà part del palmarès del prestigiós certamen rus, haurà acabat els seus estudis i estarà tocant «en els millors teatres del món».

Potser en aquells moments recordarà l’estiu de 2021 i la seua primera visita a l’illa, on va guanyar en la categoria juvenil del XXIV Concurs Internacional de Piano d’Eivissa. De moment, el que rememora amb més estima és «com les famílies obrien les portes de les seues cases als concursants per practicar, la calidesa dels organitzadors, les amistats fetes amb la resta delc concursants i la simpatia» amb què els tractaven els membres del jurat.

Compartir el artículo

stats