Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

TEMPS DE DONES, DONES EN EL TEMPS Segle XXI: Maria Antònia Oliver i Cabrer

La mare de ‘Joana E’ i ‘Amor de cans’

L’escriptora mallorquina va descobrir durant l’adolescència que volia dedicar-se a la literatura

Maria Antònia Oliver, a la seua casa de Biniali, fa tres anys. | GUILLEM BOSCH

MARIA ANTÒNIA OLIVER I CABRER

Época: 1946

Lloc: Manacor

A més de escriure les seues pròpies obres, Maria Antònia Oliver s’ha dedicat també a la traducció i ha col·laborat en mitjans.

Fa només uns anys que Maria Antònia Oliver i Cabrer va rebre el Premi de les Lletres Catalanes, un guardó que va ser com «una injecció en vena de pa amb oli amb tomàtiga i olives», segons va explicar l’escriptora, una de les protagonistes del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’, editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES.

Maria Antònia Oliver i Cabrer va néixer a Manacor, Mallorca, l’any 1946 i ja des de ben petita es va sentir atreta per les lletres, esperonada principalment per les rondalles mallorquines, una referència que està molt present a una de les seues obres més conegudes, ‘El vaixell d’Iràs i no Tornaràs’. Que la literatura seria la seua vida ho va descobrir d’adolescent i tot i que primer escrivia en castellà, aviat es va passar al català.

Amb només 23 anys va publicar ‘Cròniques d’un mig estiu’ que, qualificada per Llorenç Villaonga com «petita obra mestra», la va introduir amb força al món de la literatura catalana dels anys 70. Un any abans de la poblicació d’aquesta obra s’havia traslladat a viure a Barcelona amb el seu marit, el també escriptor Jaume Fuster. A aquesta ciutat va desenvolupar la major part de la seua carrera literària centrada en la narrativa tot i que amb algunes incursions a la dramatúrgia, com ‘Negroni de ginebra’. Entre les seues novel·les destaquen ‘Joana E’, ‘Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà’ o ‘Amor de cans’, reeditada recentment aprofitant la sèrie sobre aquesta història de sis germanes que es va fer IB3. També és la mare de Lònia Guiu, la primera detectiu dona de la literatura catalana, protagonista de les novel·les ‘Estudi en lila’, ‘El sol que fa l’ànec’ o ‘Antípodes’.

Un trasplantament de cor, el 1997, i la mort del seu marit, just un any després, la varen apartar de la literatura. Les paraules, explicava ella mateixa, no li eren amigues. Arran del Premi de les Lletres Catalanes va assegurar que tornava a tenir ganes d’escriure.

Compartir el artículo

stats