Una euga perduda i una mare que busca ajuda per trure el seu ocellet de dins un pou. Són les dos històries, ambientades al nord de l’illa d’Eivissa, que explica una oreneta acabada d’arribar d’Àfrica a ‘L’euga negra i el pou de n’Aubarqueta’, d’Elisabet Fàbregas i Justin Hindley, que es presenta aquest dissabte a la placeta de l’església de Sant Miquel.
Apropar els boixos a la natura de l’illa, als animals, els llocs, els paisatges, la flora. Atansar-los, també a la musicalitat dels contes d’antuvi. Són dos dels motius pels que Elisabet Fàbregas i Justin Hindley, autora i il·lustrador, han publicat el conte infantil ‘L’euga negra i el pou de n’Aubarqueta’ (Espelma Edicions), que es presenta aquest dissabte a les dotze del migdia a l’església de Sant Miquel.
«Pretén rescatar la singularitat: flora i fauna eivissenca així com la seua llengua i tradicions», explica Elisabet, que continua: «Ens fa especial il·lusió que els infants puguin tenir entre les mans un conte fet des del cor, escrit en prosa poètica, on podran descobrir i posar nom a racons meravellosos de l’illa, on podran estimar plantes i flors, ocells i cels, castells i pous». Elisabet coneix bé els boixos, ja que és mestra del mètode Montessori i sap que no tots es relacionen tant amb la natura de l’illa com els que viuen al camp o van a escoles del nord de l’illa.
Dos contes, una oreneta
En realitat, el llibre són dos contes, ‘L’euga negra i la torre des Molar’ i ‘El petit Xiu Xiu i el pou de n’Aubarqueta’. Tots dos, explica Elisabet, tenen com a nexe una oreneta que, arribada d’Àfrica, explica les dos històries. La primera la protagonitzen dos germans: una euga i un cavall. «Arrel d’una tempesta es perden al nord de l’illa. L’euga fa el possible per trobar el seu germà i, perduda, pregunta a tots els animals que es troba si han vist el seu germà», detalla l’autora. Entre els personatges que es troba la protagonista de la història per trobar el camí es troben «un eriçó, una geneta i la dona Maria que recull taronges».
El segon conte comença «amb un petit ocell que cau dins d’un pou», continua explicant l’Elisabet. «La mare surt a buscar ajuda al voltant dels camps de Sant Joan de Labritja i es troba amb dos ocells que li donen una idea meravellosa: ‘El ruc t’ajudarà a estirar la corda del pou!’», narra sobre aquesta història en la que la mare de l’ocellet farà servir unes garroves per què l’animal la segueixi fins al pou, «travessant palmeres i camins!».
Presentació
Contes del nord de l’illa a l’església de Sant Miquel
Elisabet Fàbregas i Justin Hindley presentaran ‘L’euga negra i el pou de n’Aubarqueta’ aquest dissabte a les dotze del migdia davant l’església de Sant Miquel, on està prevista una petita lectura d’una de les històries del volum.
Elisabet, que escriu poesia, explica que la col·laboració amb Justin Hindley va sorgir de forma «natural». Ella, fascinada pels seus quadres, escrivia poesia inspirada per les seues obres, fins que un dia li va proposar fer el camí contrari, que ell il·lustràs un conte infantil que havia escrit. «Va dir que sí», recorda l’escriptora, que destaca que en aquest projecte, al que han dedicat gairebé dos anys, escriptura i il·lustració «van una de la mà de l’altra». «Ens hem focalitzat en els petits detalls: els pètals, la llum al voltant dels camps, les ombres on descansen tota mena d’ocells, els colors estacionals de les flors...», insisteix. Per a ells no només eren importants la història, els llocs, els animals i les il·lustracions. També, i molt, la forma de les paraules. La musicalitat: «Hem volgut conservar la senzillesa a l’hora d’explicar aquestes dues històries, sense perdre la musicalitat que tenen les paraules i les imatges». «El so que arriba a l’infant des de la veu de la mare o del pare és molt important també, aquest ritme poètic fa que l’infant pugui desenvolupar la seua imaginació i al mateix temps apropar-se a tot aquest univers sensible en el qual la paraula conviu amb el paisatge», continua sobre aquest projecte. De fet, Elisabet està convençuda que el record de la seua mare llegint-li i explicant-li contes de petita té molt a veure en el fet que, mentre la poesia l’escriu en castellà (ha publicat ja un llibre de poemes i si tot va bé en uns mesos en publicarà un altre), els contes per boixos li surten, de forma natural, en català..
Aquesta no serà el darrer llibre infantil en què col·laborin. Ja estan treballant en un altre volum i la seua intenció seria poder crear una petita col·lecció d’històries pròpies ambientades en cadascuna de les illes de Balears, arrelades, i que servissin, com el que acaben de publicar, per atracar els més petits al seu entorn més natural. Encara que no poden avançar gaire cosa sobre el proper volum, sí que avancen que estarà molt relacionat «amb la tradició de la pesca i la mar».
