‘Solitud’ és, sense cap dubte, l’obra més coneguda de Caterina Albert, més coneguda com Víctor Català, el pseudònim més popular d’aquesta dona, protagonista del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’, editat per l’Organització de Dones de la Confederacio Intersindical del sindicat STES). Com a escriptora, Albert va explorar una àmplia varietat de gèneres, des de la nove·la (’Solitud’ i ‘Un film, 3.000 metres’) als reculls de contes, la poesia, el teatre, el cinema... També era una apassionada de la pintura, l’esport i la dansa, explica el dossier que acompanya el calendari, que destaca com el seu pare la va a animar, des de ben petita, a explorar totes les seues aficions.
CATERINA ALBERT (VÍCTOR CATALÀ)
Época: 1869-1966
País: Espanya
L’escàndol per un monòleg premiat als Jocs Florats d’Olot va decidir a Caterina Albert a signar sempre amb un pseudònim masculí.
Part de La Renaixença, va publicar els seus primers textos amb el pseudònim Virgili d’Alacseal a la popular Esquella de la Torratxa. En seu nom real no es va fer conegut fins l’any 1898, en guanyar el Jocs Florals d’Olot. Una de les peces premiades, el monòleg ‘La infanticida’ va causar prou escàndol, més en cara quan es va saber que l’havia escrit una dona, motiu pel que ja sempre va signar les seues obres amb un fals nom masculí: Víctor Català.
El seu gran èxit, ‘Solitud’, un clàssic de les lletres catalanes, es va publicar l’any 1905. Es tracta d’un drama rural en què l’escriptora mostra, a través de la protagonista, «la cerca de la pròpia individualitat i la lluita de la dona al seu entorn social». Les seues obres, que ella mateixa va denominar «drames rurals» parlen de la violència, la bogeria, el destí, l’entorn... «Són intensament originals i plenes de força», afirma el dossier, que destaca també com la seua «solteria persistent» així com «la força expressiva qualificada de ‘viril’» propiciaren «una certa llegenda fruit de la sorpresa i el malestar dels crítics davant d’una dona que escrivia amb tanta desimboltura, comenta el dossier.
Totes les seues obres, que tenen com a tema principal la dona i el món rural, destil·len una visió «profundament pessimista i margant de l’individu i la societat ben allunyada de les idealitzacions bucòliques i profundament arrelades al sól».
