«No tenc un segon cognom», respon Christopher Little quan se li pregunta el nom complet. Parla un català tan perfecte que és inevitable pensar que, tot i el seu nom, ha nascut i s’ha criat en terres catalanoparlants i té un segon cognom. Però no. Christopher Little és dels Estats Units, de Misssissipí, i no va arribar a les illes fins fa sis anys. En aquest temps no només ha après català sinó que, a més, aquest alumne de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i la Universitat de Mississipí ha guanyat el I Premi Aina Moll, convocat per la direcció general de Política Lingüística del Govern balear ene l marc de l’Escola d’Estiu de Lingüística Catalana (Edelc), pel seu treball ‘Una anàlisi de les actituds lingüístiques dels joves a l’illa d'Eivissa’, dotat amb 3.000 euros.
«Un amic em va fer una foto quan varen dir el meu nom en què es veu la meua cara de sorpresa. No pensava que guanyaria. De fet, vaig passar per cinc fases fins a adonar-me que era veritat», comenta Little des de Mallorca, on va arribar l’any 2015 des dels Estats Units, on abans de visitar Espanya va estudiar un màster d’estudis ibèrics. «Vaig venir per fer d’auxiliar de conversa», detalla.
Una beca i tres gats
En principi, venia per dos anys, però s’hi va quedar. Aquell contracte per fomentar que els alumnes dels centres de les illes agafassin confiança parlant en anglès era la seua forma de poder estudiar a l’estranger. Era una cosa que sempre havia volgut, però que la seua família no es podia permetre. L’amor va tenir molt a veure amb la decisió de quedar-se. «Vaig conèixer el meu marit i, tot i que ja ens hem separat, em va donar la raó per quedar-me. Aquí estic molt bé», comenta Little, que ara mateix comparteix el seu dia a dia amb tres gats.
Va triar estudis ibèrics com a conseqüència del castellà que havia après al’institut: «L’única opció de llengua estrangera era el castellà». Allà va descobrir que se li donaven bé les llengües i va començar la seua passió per Espanya. «Sempre m’han interessat les coses que no reben la mateixa atenció que altres. Als Estats Units s’enfoca molt el castellà en Llatinoamèrica, no en Espanya, i com tenc aquesta tendència de mirar cap on els altres no miren em vaig interessar per l’accent i les paraules espanyoles», explica. Així, coneixent des de la distància aquest país va descobrir la resta de les llengües que s’hi parlen. I va ser precisament per aquesta tendència a mirar cap a les vores per la que va decidir centrar el seu estudi en la situació del català a l’illa d'Eivissa. «En l¡àmbit de la recerca tot estava molt enfocat a Catalunya, però a la resta dels Països Catalans hi havia moltes mancances.
En total, a la primera edició del Premi Aina Moll s’hi varen presentar 28 treballs dels que el jurat va destacar l’alt nivell així com les possibilitats de seguir avançant en les investigacions i les capacitats de comunicació dels alumnes que s’hi varen presentar. En el cas del treball guanyador, Beatriu Defior, directora general de Política Lingüística i presidenta del jurat, va destacar la coincidència del fet que la investigació de Little es centri en el parlar eivissenc, al que la filòloga i investigadora que dona nom al premi va dedicar una part de la seua vida.
Un altre premi
Aquest no ha estat el primer premi que reb Christopher Little. Fa només uns mesos que va rebre el Premi de Docència en Línia de la Universitat Estatal de Mississipí, «un reconeixement a la qualitat de la docència en línia que imparteix com a professor a distància en aquesta universitat nord-americana», destaquen des de la UIB sobre Little, que cursa les especialitats d’Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalana i Lingüística General del Màster en Competència Lingüística i Literària d’aquesta universitat. Una tasca que compagina amb la seua feina com a professor a distància de castellà i membre del departament de Llengües Clàssiques i Modernes de la Universitat Estatal de Mississipí.
Little seguirà avançant en la seua recerca de la que, assegura, la versió amb què ha guanyat el Premi Aina Moll és «una primera aproximació». De moment, una de les primeres conclusions que ha extret és que en el cas dels joves d'Eivissa és que el coneixement del català —«tenen un nivell prou alt, una competència que demostra que clarament saben parlar-lo»— no es tradueix en un ús real. «Al carrer», detalla. «És curiós, perquè quan els preguntes resulta que tenen una percepció «prou bona» de la llengua. Això, indica, permet ser «optimista» ja que, indica l’expert, «és molt més difícil canviar les actituds negatives vers la llengua que treballar per a què aquest coneixement es tradueixi en un ús real». «Això demostra que encara hi ha esperança», afirma Little, que ha centrat el seu estudi entre estudiats d’entre dotze i dinou anys.
«A la pràctica, el castellà ocupa un espai molt hegemònic. La percepció que es té és que és una llengua que que ajuda social i econòmicament, és la llengua omnipresent als mitjans de comunicació i a les xarxes», comenta el nord-americà, que posa un exemple molt clar de com es comporten els joves amb la llengua: «Poden estar parlant en català, però si, de cop, al grup s’incorpora un castellanoparlant tots canvien la llengua, independentment de què tots són conscients que la coneixen». L’expert detalla que troba similituds entre el que ha detectat a Eivissa i el que passa a Irlanda, on l’ús de la llengua pròpia, destaca «és baixíssim».
Little destaca que l’estudi es centra en una franja d’edat en què els joves estan experimentant un moment de canvis. De canvis vitals i també de la percepció que tenen d’ells mateixos, pel que resulta un moment especialment interessant per analitzar què passa amb la llengua.
La intenció de l’investigador de Mississipí era visitar Eivissa per a la seua recerca, que va començar el passat mes d’octubre, però la pandèmia no li ho ha posat fàcil. Confia en poder venir aquest mes d’octubre, per fer treball de camp, ampliar la mostra i palpar en persona com es viu el català als carrers de l’illa. En els seus plans està també visitar alguns instituts de diferents municipis de l’illa per veure si hi ha diferències en l’ús del català en funció de les zones. La gran majoria dels joves i adolescents que han participat de moment en la seua investigació són de Vila i Sant Josep. «Sé que l’illa és molt diversa i m’agradaria conèixer tota aquesta diversitat», comenta l’autor de l’estudi guanyador del Premi Aina Moll. «És un honor» que el jurat valoràs la feina «d’un nord-americà que ha vengut a aquestes illes a interessar-se i estimar la cultura i la llengua», comenta Little, en un català tan gairebé perfecte, amb un lleuger accent de Mississipí, que fa que qui parla amb aquest jove de 32 anys que va aterrar a Mallorca fa prop de sis li pregunti pel seu segon cognom. Aquest que no té.
