Quan era petita i no es portava bé, a Lucía Irene López Ripoll, eivissenca de 21 anys, no la castigaven sense maquinetes, sense sortir al carrer, sense jugar amb els amics o demanant-li que fes alguna feina de la casa. No. Quan era petita i no es portava bé, a Lucía a casa seua la castigaven sense llegir, explica rient la pròpia Lucía, que acaba de publicar la seua primera novel·la, ‘Ladrones de sueños’.
Des d’ahir es pot trobar a les principals llibreries del país i, també, a la web de l’editorial, detalla l’escriptora, que explica que quan va començar a escriure aquest llibre tenia només catorze anys: «L’he anat escrivint per etapes. El vaig començar quan en tenia catorze, però després la vaig deixar i la vaig reprendre als setze. La vaig tornar a deixar i la vaig acabar quan ja en tenia divuit». en aquell moment, però, no es va atrevir a publicar-la. «No tenia valor», confessa Lucía, que en aquests moments estudia Filologia Espanyola a Alacant. «No m’atrevia, tenia complexe. Pensava que potser les meues històries no eren bones», reflexiona.
El valor de publicar
No va ser fins que va començar la carrera que va pensar deixar aquests complexes a un costat u animar-se a publicar-la. «La universitat ha set molt important», afirma la jove escriptora, que, en realitat, quan va acabar l’institut va començar a estudiar Disseny de Moda. «Vaig canviar a filologia quan vaig assumir que em volia dedicar a la literatura, ser escriptora», comenta. «M’agrada tot allò que és creatiu», respon quan se li pregunta com va acabar estudiant moda. De fet, confessa que tot i que va canviar d’estudis, li encanta la moda.
Escriure li ve de lluny. Ho fa des que era ben petita: Que jo recordi, amb vuit anys escrivia poemes, un munt, encara que no eren gaire bons. Només tenia vuit anys!». Va mantenir aquesta afició al llarg de tota la seua infantesa i l’adol·lescència. Es presentava a tots els concursos que trobava.
‘Ladrones de sueños’ és una història del gènere que, com a lectora, més gaudeix: fantasia. En les prop de 200 pàgines del llibre, editat per Autografía, explica la història d’uns boixos amb poders i uns lladres de còmics amb intencions assassines. «Wyn, una jove d’un petit poble del sud de França, haurà d’enfrontar-se al seu propi poder i als enemics que el cobdicien, si vol recuperar els seus orígens», es llegeix a la contraportada del llibre, que continua: «Quan ni tu mateixa coneixes l’abast del teu poder, és difícil obrir-te al món, però, sobretot, a l’amor».
El llibre inclou també unes il·lustracions dels personatges. Les ha fet la seua mare, Irene Ripoll, que pinta. «Li vaig demanar, perquè m’agrada molt com ho fa», afirma l’escriptora novell. Lucía confessa que li va fer una mica de «vergonya» que la seua mare se’l llegís. Li passa sovint. «Em passa sempre amb la gent que tenc més prop, que me fa vergonya que llegeixin el que escric», reconeix. De fet, considera «una gran passa» haver deixat que persones tan properes com sa mare la llegissin. Un dels seus primers lectors va ser el seu pare. «M’ha ajudat molt. el va llegir abans d’enviar-ho a l’editorial. Ell també és escriptor i va ser «crític». Li va corregir algunes dades ortogràfiques i la va ajudar a donar «els darrers retocs».
Evidentment, quan finalment es va decidir a publicar la seua novel·la, la va repassar i va canviar un bon parell de coses. En aquest procés se’n va adonar de com ha canviat des de l’adolescència: «Clar, la vaig començar amb 14, reprendre amb 16 i acabar amb 18 hi ha un canvi de mentalitat molt gros. De vegades rellegia i pensava ‘mare meua, Lucía’. Ha set una mica com veure’m a mi mateixa». El procès d’edició assegura que ha set «molt fàcil». «Aquesta editorial dona l’oportunitat de publicar a escriptors novells i, tot i que l’edició la fan ells, en tot moment et consulten», explica Lucía, contentíssima amb la bona acollida que ha tengut ‘Ladrones de sueños’ en els dies que ha estat en prevenda abans de la publicació oficial, ahir. Està una mica nerviosa.
Amb el seu primer llibre ja a la venda, Lucía pensa ja en els següents. Té al cap ja una segona part de ‘Ladrones de sueños’. La fantasia és el gènere que més gaudeix com a lectora i, de moment, com a escriptora. També li agradaria crear altres històries més realistes, actuals, polítiques... «Històries que generassin controvèrsia», comenta l’escriptora, que té previst presentar el seu primer llibre a Eivissa «una mica més endavant». D’aquí a res tornarà a Alacant, a seguir amb la carrera que li ha servit per refermar-se en els seu somni de dedicar-se i viure de la literatura. Com a escriptora. «ho vull intentar», afirma.
