Diario de Ibiza

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Reportatge

Una necròpolis per menjar-se-la

Charo Val i Joan Roig expliquen al museu les elaboracions que varen portar a finals de maig a Madrid Fusión dins les activitats del cicle ‘Tríada Mediterrània’, que conclou aquest divendres amb una xerrada amb degustació sobre l’oli

Els boixos mostres les lucernes que varen elaborar al taller durant la presentació. Marta Torres Molina

Ensalada de crostes i un guisat amb blat de xeixa. Són els plats que el Museu Arqueològic va portar a Madrid Fusión a finals de maig i que fa uns dies va mostrar a la necròpolis, en una de les conferències amb degustació del cicle ‘Tríada Mediterrània’. Mentre els adults escoltaven i tastaven, els petits descobrien que l’oli no només serveix per cuinar.

«Anam a buscar les lucernes originals! Les que tenen més de 2.000 anys!», afirma Carmen Mezquida, responsable dels tallers didàctics del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, encenent una llanterna. Són prop de les deu de la nit i les instal·lacions estan ja completament a les fosques, però ella i una dotzena de petits aprenents d’arqueòlegs enfilen les escales per trobar, a les vitrines del museu, aquells estris de fang que els antics habitants d’Eivissa empraven, alimentats amb oli, per il·luminar. Saben bé que van buscant. Mentre ells es mouen en la foscor de l’edifici, al petit forn del taller acaben d’eixugar-se les que ells mateixos han fet.

Servint les crostes per a la degustació. M. T.

«Algunes tenen un grif, que és com un unicorni, meitat lleó i meitat àguila», comenta un dels terrissers, que s’han dedicat a l’elaboració d’aquestes peces mentre els seus pares, mares o avis atenien, a la necròpolis, a les receptes de Joan Roig, del restaurant Guillemís, i Charo Val, assessora gastronòmica de l’Alacena del Gourmet. Una ensalada de crostes i un guisat de blat de xeixa amb allioli d’ametlles, mel i safrà amb gató.

Els petits parlen de grifs, gladiadors i lleons abans de marxar, a les fosques, a cercar les lucernes mil·lenàries

decoration

De Madrid a Eivissa

Els dos, acompanyats de la conservadora del museu, Maria Bofill, la restauradora, Helena Jiménez, i l’arqueòloga Glenda Graziani, repeteixen la presentació que, el 31 de maig, varen protagonitzar a la fira gastronòmica Madrid Fusión. Una presentació que el museu i l’Ajuntament d’Eivissa varen voler celebrar també a Eivissa, dins l’exitós cicle ‘Tríada Mediterrània’, que conclou aquest divendres amb la repetició de la conferència amb degustació sobre l’oli, impartida per Vicent Palermet.

Joan Roig, durant l’explicació de la recepta. M. T.

«És un plat que conec de sempre, de quan era petit i vivíem prop de Cala Aubarca», comença Roig la seua presentació sobre les crostes, un plat que «va cridar molt l’atenció» a la fira de Madrid, afirma Jiménez, que aprofita per recordar que es tracta d’un plat de «reminiscències marines» i fet amb un pa cuit dos cops per garantir la llarga conservació. «És un plat pobre i senzill», indica Roig, que destaca la importància de no mullar amb aigua les crostes, de deixar-les que s’adobin només amb els sucs de la tomata i l’oli, ingredients indispensables d’aquest plat juntament amb la ceba morada, les olives i el peix sec. «És un plat al que no s’ha donat importància a nivell turístic, però la gent, la primerva vegada que el tasta es pregunta com és possible que se l’hagi perdut durant tant de temps», comenta la restauradora abans de que Roig marxi a preparar, juntament amb Ignacio, les racions del popular plat que se serviran entre els participants.

Xerrada amb degustació

L’oli tanca el divendres la ‘Tríada Mediterrània’

L’exitós cicle ‘Tríada Mediterrània’ conclou aquest divendres amb una segona xerrada amb degustació sobre l’oli. Serà a les vuit de la tarda i s’ha de reservar plaça al 971176090.

Charo Val ocupa la taula principal, on col·loca els ingredients que integren el plat que va portar a Madrid Fusión i que, aquesta nit, no podrà cuinar. «Per una complicació de la seua professió, que és molt dura», justifica Jiménez. «És un plat molt original», apunta Graziani abans que la cuinera ironitzi una mica sobre l’encàrrec: «Un plat amb tres matèries: oli, vi i pa... Fàcil, no?». La seua idea, explica, va ser tractar el blat de xeixa —«un gra mil·lenari que s’està recuperant»— com si fos un arròs, elaborant amb ell un guisat tradicional, de cocció lenta i llarga. Li va afegir peix sec, «que li dóna potència de sabor», i un alloli «fet amb morter» amb ametlles, safrà i un toc de mel que, en contra del que es pugui pensar, «li dóna un punx al plat que és una passada».

Charo Val grava la presentació abans de la seua intervenció. Marta Torres Molina

«Ens va sorprendre molt», confessa Graziani sobre la proposta que els va presentar Val. L’arqueòloga aprofita per recordar la importància de l’oli al llarg de la història i destaca que no només tenia un ús alimentari sinò que servia, també, per «il·luminar la vida». Un concepte, aquest, que demostren tenir molt clar la dotzena de boixos que han passat la darrera hora i mitja creant, amb les seues mans, unes lucernes. Cau ja la fosca quan tots apareixen per la necròpolis, amb elles a les mans i guiats per Mezquida, que s’ajup per quedar a la mateixa alçada que els petits, que parlen de lleons, àguiles, grifs i gladiadors abans d’enfilar, a les fosques i amb llanternes, a la cerca de les lucernes mil·lenàries.

Un gató, ingredient de les crostes.

Compartir el artículo

stats