Diario de Ibiza

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Reportatge

Una veterinària pionera a l’illa

Neus Costa Ferrer es convertirà, en els propers mesos, en la primera eivissenca que assoleix el doble grau en Veterinària i en Ciència i Producció Animal que ofereix la Universitat de Lleida tot i que fa temps que treballa a la seua pròpia granja

Neus Costa i Txell Serrabassa Colom amb un ca en un centre veterinari.

Neus Costa té 24 anys i està a punt de convertir-se en la primera eivissenca en assolir el doble grau en Veterinària i en Ciència i Producció Animal, un títol que ofereix la Universitat de Lleida des de l’any 2015. Tot i que encara ha de presentar els treballs finals de cada grau, Costa ja fa mesos que posa en pràctica tots els seus coneixements en un projecte familiar a la granja des Fornàs.

Costa sempre havia tengut clar que es dedicaria al món de la salut i el benestar i tot i que, en un principi, volia estudiar Ciències de la Salut, a segon de Batxillerat, que és quan arriba l’hora de la veritat, va decidir que voldria estudiar Veterinària. «Sempre m’han agradat els animals i tot allò que els envolta. De fet, de petita sempre deia que, de gran, seria domadora de dofins», explica somrient aquesta josepina.

Neus Costa treballant amb un cavall. Neus Costa

Tan bon punt va acabar la selectivitat, va arribar el moment de triar, per ordre de prioritat, tant la carrera com la universitat on passaria els propers anys de la seua vida i tot que la seua primera opció va ser estudiar Veterinària a la Universitat Autònoma de Barcelona, el destí va fer que acabàs estudiant a Lleida un grau que, fins aleshores, era desconegut per a tothom. «La veritat és que el meu primer contacte amb el món universitari no va ser l’esperat. Em feia molta il·lusió estudiar a Barcelona i ja m’havia fet il·lusions, però he de reconèixer que tot va canviar quan vaig llegir el pla d’estudis d’aquest doble grau de la Universitat de Lleida», explica l’estudiant.

Neus Costa acaricia un anyell.

Així doncs, al setembre de 2015 i un cop feta la inscripció, Costa va passar a formar part de la primera promoció d’un grau que ara està a punt d’acabar. «Pel camí he conegut a persones com la Txell, que ara és una de les meues millors amigues i que vaig conèixer el dia que em vaig apuntar al grau. Ella, igual que jo, també tenia dubtes, però a diferència d’altres companys que van decidir abandonar durant els primers mesos del curs, ella i jo ens hem fet costat fins el darrer dia de la carrera», comenta.

Neus Costa alimenta un cadell de corder en una granja.

Per a Costa, com per a tantes altres persones que trien estudiar Veterinària, la vessant clínica d’aquesta doble titulació era la que li cridava més l’atenció, però a poc a poc, el món de la producció animal es va guanyar un lloc entre les seues inquietuds. «Lleida és un dels bressols de la producció animal d’aquest país i tot i que pensava que mai em faria il·lusió conèixer el món de les granges, he de dir que va arribar un punt en què em vaig adonar que gairebé m’agradava més aquest sector que el clínic», confessa.

Neus Costa, treballant en el sector de l’apicultura amb abelles.

Tant és així que l’any 2019, just abans que esclatàs la pandèmia, Costa, juntament amb la seua família, va decidir emprendre un projecte en una finca dels seus pares: «A casa sempre hem tengut animals i tenint en compte la formació que estava rebent vam pensar que seria una bona idea posar en pràctica els meus coneixements a la granja des Fornàs, on produïm ous pagesos». La seua implicació en aquest projecte ha estat tan important que Costa ha decidit dedicar el seu Treball Final de Grau a l’explotació que ha creat amb la seua família. «En el treball em centro en explicar com ha estat el procés de modernització de les instal·lacions i en mostrar com una granja com aquesta pot ser rendible a nivell econòmic», explica. D’altra banda, al ser un doble grau, també cal presentar dos treballs finals, un per cada branca de coneixement. «El segon treball el faig sobre l’obtenció d’un registre sanitari per a un centre de productes apícoles», comenta.

Costa també ha començat a col·laborar amb la Federació de races autòctones d’Eivissa i Formentera per «assessorar i ajudar a totes aquelles persones que tenguin ganes de muntar una explotació a les Pitiusas perquè aquesta pandèmia ens ha demostrat que no podem viure només del turisme i que cada vegada hi ha més persones interessades en el sector primari. Necessitam més i millors ajudes».

Ara, aquesta jove veterinària es prepara per acabar els treballs que haurà de presentar després de l’estiu mentre continua fent feina, amb la seua família, en un projecte il·lusionant i molt personal que espera poder compartir amb altres aficions com l’apicultura, on Costa ja es planteja treballar tard o d’hora a nivell professional. «El món de les abelles em fascina, la mel és un producte molt bo per a la salut i la funció pol·linitzadora que realitzen aquests insectes és essencial», comenta mentre recorda que, «tot plegat mai hauria estat possible sense l’ajuda de la meua família, parella i amics, que m’han recolzat des del primer dia».

Compartir el artículo

stats