Diario de Ibiza

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Nova ruta a la ciutat dels morts

El nou espai, de 1.200 metres quadrats, permet apreciar millor la separació entre la polis i la necròpolis fenícia

El grup, baixant per la passarel·la de la nova zona de visites de la necròpolis. VICENT MARÍ

La zona més alta de la necròpolis de Puig des Molins ja es pot visitar. Una passarel·la de 70 metres puja al cim del turó, que aquest cap de setmana ha rebut les primeres visites guiades. Des d’allà dalt es pot contemplar «el típic paisatge fenici», afirma Carmen Mezquida: la ciutat dels vius i la dels morts separades per un accident geogràfic. 

A la mula que va descobrir la necròpolis de Puig des Molins no li va passar gaire cosa tot i que va caure dins d’un dels molts forats (més de 3.000) que converteixen el turó en un autèntic «formatge gruyere». «Va estar una setmana de baixa i després, a la feina», comenta Carmen Mezquida, responsable del departament didàctic del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, responent a la pregunta d’una boixa que participa en una de les primeres visites guiades que inclouen l’ampliació de la zona visitable de la necròpolis. Per saber què li va passar a la mula que dóna nom als hipogeus, Mezquida va haver d’investigar molt, però havia de donar resposta a la pregunta més repetida (juntament amb la de per què les àmfores acaben en punta) pels visitants més petits del museu.

Part del grup baixa per les escales de fusta acabades de posar. VICENT MARÍ

És dissabte al matí i el grup, format per una vintena de persones, atén les explicacions de Mezquida a la part baixa de l’antiga ciutat dels morts. Ja a l’ombra, després d’haver set uns dels primers es descobrir la zona més alta del puig. Han pujat i baixat per la nova passarel·la de fusta, que permet entendre millor algunes de les explicacions sobre la vida i la mort al món fenici. Mezquida comenta que aquesta civilització tenia per costum col·locar la ciutat dels vius i la dels morts relativament prop, però separades per un accident geogràfic. «Molts cops era un riu, però com aquí no n’hi ha, la separació la marcava el tàlveg, el carrer Joan Xicó», detalla Mezquida. Per primer cop, des de dalt de tot del puig, els visitants poden veure de forma clara aquesta separació entre les dos petites muntanyes.

Tres de les visitants llegeixen amb atenció un dels nous cartells. VICENT MARÍ

El sol cau de ple sobre el grup, que escolta atent les explicacions, mentre algunes sargantanes corren entre les herbes i taten, curioses. Se’n veuen prou, un detall que crida l’atenció dels visitants. Mezquida somriu. Hi ha tantes figuretes del déu Bes enterrades a les tombes de Puig des Molins les serps no deuen gosar atracar-se a una zona tan protegida pel «poc glamurós»déu fenici.

A la nova zona (uns 1.200 metres quadrats més visitables) pega el sol. També l’aire. Abans de pujar tots han vist, a l’entrada de l’edifici del museu, un vídeo on es fa un resum de pocs minuts de les primeres civilitzacions que poblaren l’illa. També han atès les primeres explicacions de Mezquida —«no sé com estam de fenicis»— en què presenta Bes i Astarté (de qui han col·locat una escultura a l’entrada del recorregut), recorda que el recinte té cinc hectàrees, que el museu va ser declarat Monument Històric Artístic l’any 31, que el popular Ereso «es deu a una mala transcripció» molt antiga d’Ebeso, que hi ha discusions sobre si els fenicis es varen establir al mateix temps a Dalt Vila i sa Caleta o primer a aquest darrer enclau i que aquests «varen ser els inventors del consumisme».

Vista general de la zona visitable de la necròpolis. VICENT MARÍ

Sobre el turó detalla que l’aixovar funerari de la mort dels fenicis era més aviat discret. Que contractaven planyideres, que cremaven els cosos a l’aire lliure i que enterraven, després, els ossos nets i oliats. Poc a veure amb el profús aixovar amb què s’inhumaven els púnics —«coneguts com els homes vermells pel tiny de la roba»— i que els visitants, ja a la part mitja de la muntanya, poden admirar quan els ulls s’acostumen a la foscor i la fresca de l’hipogeu: ous d’estrús, gerres, plats, llanternes, amulets... «S’enterraven de cúbit supí excepte els qui tenien delictes que sang, que es col·locaven panxa avall. Que si excavaven per sortir s’anassin enterrant més», comenta la responsable de didàctica del museu abans de sortir de l’hipogeu i tornar, per la passarel·la vella, al començament del recorregut, on parla dels romans i de com els púnics que vivien a l’illa, que va convertir-se en una petita municipalitat romana, varen anar assimilant aquesta cultura. «Mentre Mallorca i Menorca es varen conquistar, Eivissa no. Es va romanitzar poc a poc», indica Mezquida abans d’explicar la història de com els pagesos que conreaven el puig, bé, la seua mula, varen descobrir els hipogeus i abans queuna de les boixes que participa a la visita faci la pregunta que Mezquida estava esperant: «Què li va passar a la mula?».

Compartir el artículo

stats