Música, poesia, novel·la, interpretació... Són les arts en què va destacar la canària Josefina de la Torre Millares, una de les protagonistes del mes de maig del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’, editat per l’Organització de Dones de la Confederació intersindical del sindicat STES. Nascuda al si d’una família de sis fills i amb una mare dedicada de ple a les arts no es fa estrany que Josefina, des de ben petita, mostràs una passió per les arts. Amb només tretze anys ja publicava en diverses revistes i un any després va escriure un poema homenatge a Benito Pérez-Galdós. Amb vint anys va fundar, a casa seua, el Teatro Mínimo, que dirigia el seu germà Claudio, Premi Nacional de Literatura l’any 24.
Josefina de la Torre Millares
Época: 1907-2002
País: Canàries (Espanya)
Anècdota: L’escriptora i cantant va treballar també com a actriu de doblatge i va ser la veu de Marlene Dietrich.
El propi Pedro Salinas va acunyar l’expressió «muchacha-isla» per referir-se a les resonàncies marcadament insulars de la poètica de Josefina, que està impregnada de l’esperit de la Generació del 27. Juntament amb Ernestina de Champourcin, varen ser les úniques dones incloses per Gerardo Diego a la seua ‘Antología de la Poesía Española’ publicada l’any 1934.
Va treballar com actriu de doblatge (va ser la veu de Marlene Dietrich) i amb Luis Buñuel. un any després, al 35, s’instal·la a Madrid amb la intenció de centrar-se en la seua carrera com a soprano, amb la que va obtenir grans èxits. A més, no es va limitar a ser només una veu i una intèrpret, va crear les seues pròpies partitures, entre les que destasca ‘Puerto de mar’. Josefina era una dona cosmopolita, moderna, polifacètica, avantguardista, esportista i que conduïa el seu propi cotxe.
Amb el començament de la guerra va tornar a les illes, on es va centrar en el gènere de la novel·la, on l’estructura de les seues obres té una clara influència cinematogràfica. Escrites amb el pseudònim Laura de Cominges, varen ser el sustent de la família després de la guerra, moment en què va tornar a Madrid per desenvolupar la seua carrera com actriu, participant en nombroses pel·lícules i convertint-se en un dels rostres coneguts del cinema. No es va quedar en això. Va treballar com a guionista, columnista, ajudant de direcció. Tot això ho va plasmar en la novel·la ‘Memorias de una estrella’.
Durant el franquisme només va publicar un llibre de poemes, ‘Marzo incompleto’, on evoca l’Atlàntic i el paradís d’infància. Aquest va ser el seu penúltim poemari abans de ‘Medida del tiempo’, que no va publicar fins l’any 1989.
