Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

TEMPS DE DONES, DONES EN EL TEMPS: Segle XX

María de la O Lejárraga, escriptora i activista

Més coneguda com a María Martínez Sierra i feminista convençuda, va fundar nombroses associacions per a dones

Retrat de María de la O Lejárraga, María Martínez Sierra.

Retrat de María de la O Lejárraga, María Martínez Sierra.

María de la O Lejárraga García

Época: 1874-1974

País: Espanya

Va fundar i participar en el Comité Nacional de Mujeres contra la Guerra y el Fascismo, presidir per Dolores Ibárruri.

El sexe i la classe social. Són els dos elements sobre els que va articular María de la O Lejárraga García, més coneguda com a María Martínez Sierra, les seues idees sobre l’acció de les dones. Aquesta feminista, nascuda a La Rioja al 1874, és una de les protagonistes del mes de maig del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’, editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES. «La maternitat i allò domèstic són temes recurrents als seus textes, on sempre els vincula a la individualitat femenina com a ciutada de ple dret», explica el dossier que acompanya el calendari.

L’any 1914 va publicar ‘Cartas a las mujeres de España’ i, l’any 1917, ‘Feminismo, feminidad y españolismo’, a més de nombroses col·laboracions a premsa. Va participar en la fundació d’associacions feministes, l’any 1917 en la de la Unión de Mujeres de España juntament amb la marquesa del Ter i tres anys després va ser representant del país al VIII congrès de la International Woman Suffrage Alliance on va col·laborar en la redacció d’una carta sobre els drets de les dones i el reconeixement de la igualtat. Va formar part de la Sociedad Española de Abolisionismo, que estava en contra de la reglamentació dels prostíbuls.

«Feminista convençuda, es va afiliar al Partit Socialista l’any 31, on va començar la seua tasca de propagandista republicana, sobre tot entre les dones amb un cicle de cinc conferències que es varen celebrar a l’Ateneu de Madrid aquell mes de maig», comenta el document. Cadascuna de les xerrades tractava sobre un tema concret i la darrera es centrà en el que la dona havia estat fins aleshores i el que havia de ser en el futur.

Més endavant va promoure la Asociación Femenina de Cultura Cívica, eina de reivindicació feminista pensat per a les dones de classe mitjana que en sis mesos tenia ja 600 sòcies. Federico García Lorca, juntament amb Pura Maortúa, portava el club de teatre Anfisora «que va funcionar amb èxit fins a principis del 34».

Al mateix temps quefuncionava aquesta associació va ser escollida diputada al Congrès de la República per la província de Granada «i designada vicepresidenta de la Comisió de Instrucción Pública», indica el dossier, que destaca que en la seua vessant política es va oposar a diferents projectes de llei «perquè entenia que eren lleis injustes amb un poble famolenc que demana feina amb necessitat urgent».

Para continuar leyendo, suscríbete al acceso de contenidos web

¿Ya eres suscriptor? Inicia sesión aquí

Y para los que quieren más, nuestras otras opciones de suscripción

Recuerda que con la entrada en vigor de la Normativa Europea PSD2 se requiere un doble proceso de validación a la hora de realizar la transacción.
Te recomendamos tener a mano tu móvil. Estamos aquí para ayudarte, 971 195 310.

Compartir el artículo

stats