Victoria Carolina Coronado y Romero de Tejada només tenia nou anys quan va escriure els seus primers poemes. Nascuda al si d’una família amb recursos i progressista, Carolina, (una de les protagonistes del mes d’abril del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’, editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES) va rebre l’educació que li corresponia per ser dona (costura, llar...) però, interessada per la literatura perdia hores de son per llegir tot el que aconseguia.
VICTORIA CAROLINA CORONADO Y ROMERO
Època: 1820-1911.
Origen: Almendralejo.
A més a més: Una de les millors formes de conéixer l’autora és llegir la correspondència que va mantenir amb Juan Eugenio Harztenbusch, En elles mostra les seues inquietuds, sentiments i emocions.
Patia catalèpsia, el que va fer que desenvolupàs terror a acabar enterrada viva. De fet, la literatura va ser el refugi de la seua natura malaltissa. Revolucionària, era amiga d’Isabel II, es va fer coneguda a les tertúlies literàries clandestines de Madrid, on va coincidir, entre d’altres, amb Emilio Castelar. Precisament les seues idees la varen convertir en víctima de la censura. Tot i això, va aconseguir publicar algunes de les seues obres en diaris i revistes. Va participar en la campanya contra l’esclavisme i va ser una de les dirigents de la Sociedad Abolicionista de Madrid, on va coincidir amb Concepción Arenal. El 1868 va escriure uns versos sobre aquest tema que varen provocar un escàndol polític quan es varen llegir en públic.
Tot i que la seua entrada en la literatura va ser a través de la lírica, Victoria va escriure també prosa. Assajos, obres de teatre i també no poques novel·les, moltes de les quals va publicar per entregues a diaris de l’època. Se la compara habitualment amb el poeta romàntic Gustavo Adolfo Bécquer.
L’autora va ser una de les representants visibles d’una colla de poetes que varen integrar el que es coneix com Hermandad Lírica. Totes elles havien nascut al voltant de 1820, pertanyien a la burgesia, eren autodiddactes i varen establir entre elles una xarxa de sororitat i recolzamentnecessària per endinsar-se en un món masculí. La seua relació era bàsicament epistolar. Victoria Carolina Coronado va morir a Lisboa, l’any 1911.
