Fins el nassos de trobar-se mascaretes tirades al mig del camp i a les platges. Així estava Ramon Mayol quan va decidir fotografiar totes les que s’anàs trobant durant les seues excursions. Va començar el passat 29 de març i, de moment, ja en té més de mig centenar. Per desgràcia creu que la carpeta de la galeria del mòbil seguirà omplint-se.
Molt empipat. Emprenyat, fins i tot. Fart. Així estava Ramon Mayol quan, fa unes setmanes, va començar a pujar fotografies a les seues xarxes socials de mascaretes abandonades a paratges naturals de l’illa. De tot tipus i colors. D’un sol ús i de les que es poden rentar menys cops del que, en realitat, es renten. N’hi ha prop d’una desena, però assegura que a la memòria del seu mòbil en té «més d’una cinquantena».
«Aquesta història va començar perquè estava molt empipat. Tota la vida he anat d’excursió, des de petitet, i el darrer any hi ha molta gent al camp que no havia sortit mai i hi ha coses que estan absolutament fora de control», comenta. Ja s’ha mig avesat a creuar-se gent que va amb el reggaeton a tot volum, impedint que se sentin el vent, les fulles dels arbres o els pardals, però trobar-se mascaretes als racons més perduts de l’illa el va superar: «N’hi havia per tot. Volant, en terra... Al paisatge rústic. És un problema i demostra un incivisme brutal». Així, el 29 de gener va penjar la primera imatge i va encetar l’etiqueta #mascaretesarreu.
«Enorme problema ecològic»
Aquella primera foto era, fins i tot, poètica. Es veia la mascareta penjada d’uns ferros, quasi volant, enmig del bosc, amb les copes dels pins en segon pla i la mar al fons. Després en vendrien motes més. El seu objectiu amb aquesta iniciativa és «tractar de conscienciar» la gent perquè tengui cura de les seues mascaretes. «Posar el meu granet d’arena intentant llançar el missatge de que s’ha de fer alguna cosa», comenta. També, confessa, treure una mica els colors a les administracions que, al seu parer, no estan fent res amb «l’enorme problema ecològic» que suposa aquest complement obligatori des que va arribar la pandèmia. «Sempre van tard», afirma.
Ramon no combrega amb la teoria, repetida fins a l’estragament els darrers mesos, que defensa que d’aquesta en sortiríem millors: «La pandèmia ha multiplicat l’incivisme». Només així, al seu parer, s’explica que hi hagi mascaretes fins i tot als racons més amagats que no surten a les guies. Més mascaretes perquè hi ha més persones, afirma l’editor, que assegura que ara és pràcticament impossible anar a cap indret, per llunyà i inaccessible que sigui, i no trobar-se un riu de gent.
El tema de les mascaretes el preocupa. No només pel fet que embruten el paisatge sinò, a més, per la qüestió ecològica: «Estam emprant milers de milions de mascaretes i són un element que triga moltíssim temps en descompondre’s, uns 400 anys, crec que es diu. Una barbaritat. Les institucions haurien d’haver tengut una solució a aquest problema, però, com sempre, van tard. Molt tard. Un any tard. Això ja ho haurien d’haver tengut resolt abans de fer-les obligatòries. Es mereixen una estirada d’orelles ben forta». Però aquest caramull de mascaretes perdudes o abandonades no és només un problema mediambiental, explica Ramon Mayol, que destaca el risc de contagi que suposen: «Un boix petit pot agafar-les i posar-se-les i contagiar-se». A l’editor aquesta estampa li recorda a la que es vivia a Ibiza en els anys 80 amb l’heroïna: «Anaves a la platja i trobaves xeringues a l’arena».
Xarxes socials
Tothom penjant fotos a les xarxes amb l’etiqueta #mascaretesarreu
Ramon Mayol ha encetat l’etiqueta #mascaretesarreu al seu perfil d’Instagram (@moneivissa) i convida tothom que vulgui a penjar fotografies de mascaretes a entorns naturals i compartir-les amb aquest hashtag per tenir consciència de la magnitud de la invasió d’aquest complement.
L’editor recorda que les mascaretes, mentre no es digui una altra cosa ni es trobi una solució, s’han de tirar al contenidor normal, el gris, «i tallant les gomes».
Moltes de les mascaretes que es troba en els seus passejos per l’illa estan aixafades i tirades en terra. Però també se n’ha trobat que semblaven estar «col·locades per algú». Recorda especialment una que es va trobar a una gandula a una platja. I una altra mig amagada ja entre la posidònia: «La imatge era, fins i tot, estètica».
L’editor assegura que aquesta iniciativa no ha afectat el plaer de les excursions. No l’obssessiona. «Quan trob una mascareta al camp atur un moment, faig una foto i seguesc contemplant el paisatge», comenta Ramon Mayol, que les va penjant després a les seues xarxes. El que més el molesta, confessa, és quan se les troba molt prop d’una paperera. I no entén que la gent no sigui més curosa. «No estam parlant de tirar un paper. És una cosa molt greu»,.destaca.
De totes les que s’ha trobat en aquest poc més d’un mes que fa que es dedica a caçar mascaretes amb el seu mòbil, la que més l’ha impactat va ser una que es va trobar «penjada d’una tanca molt guapa, de disseny» per es Cubells, «per un camí, a una zona de cases molt luxoses». Va ser no fa gaire. No ho sap del cert, però està convençut que en la majoria de casos no es tracta d’un descuit sinó que el que passa és que la gent no té cura. I això, afirma, «no entén de classe social ni de situació econòmica. Quan la gent és porca, és porca».
Encara que fa les fotografies amb el mòbil, l’editor tenia la intenció d’organitzar una exposició amb aquestes imatges. «Però com tot està tancat i no es pot fer gairebé res vaig pensar a fer una exposició virtual», comenta. A les xarxes, assegura, la gent li mostra el seu recolçament i com estan d’empipats amb aquesta situació. «Quina irresponsabilitat!», li diu una seguidora d’Instagram, on també li deixen, com a resposta emoticones emprenyades, amb la goteta de suor caient-li pel front, de tristor...
L’editor està desitjant poder tornar a recórrer l’illa sense haver d’aturar-se cada estoneta a fotografiar una mascareta abandonada. Perduda. Tirada sense cap cura.
