Suscríbete

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Tems de dones, dones en el temps | Segle XXI: Escriptores del Barroc (segle XVII)

Ana Caro de Mallén, primera autora professional

Aquesta andalusa va poder viure dels seus textos, molts dels quals es varen cremar en morir a una epidèmia de pesta

Quadre que mostra Ana Caro de Mallén. |

No es sap la data exacta del seu naixement, només que va ser després de 1590. Tampoc es coneix amb certesa i va ser a Granada o a Sevilla. Molts dubtes acompanyen el naixement d’Ana Caro de Mallén, una de les protagonistes del mes de març del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’, editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES. No només el seu naixement està ple d’incògnites, hi ha molt poca informació sobre la vidsa d’aquesta escriptora del segle d’Or, com es pot comprovar al dossier que acompanya el calendari.

Ana Caro de Mallén

Época: Després de 1590

País: No es sap si Sevilla o Granada

L’escriptora apareix mencionada a ‘El diablo cojuelo’, obra de l’escriptor Luis Vélez de Guevara, com a «desena musa sevillana».

Es sap que va viure i que va publicar les seues obres a Sevilla, pel que es pensava que havia nascut allà, però les darreres investigacions donen per fer que va néixer a Granada. Es creu que els seus pares eren moriscs, però no està clar si va ser òrfena d’algun rebel o filla d’una esclava. Tot fa pensar que la varen criar, des de petita, els seus pares adoptius.

La primera constància de la seua obra poètica data de 1628, quan va participar a unes festes que es varen celebrar a Sevilla als màrtirs de Japó. Ana Caro va estudiar a l’Academia Literaria del Conde de la Torre i la seua producció literària la formen, principalment, llargs poemes sobre festes i celebracions: ’Romance por la victoria de Tetuán’ o ‘Contexto de las reales fiestas madrileñas del Buen Retiro’. Va ser molt amiga de la famosa novel·lista María de Zayas i també de la comtessa de Paredes, mecenes de dones escriptores. Va aconseguir la protecció del comte-duc d’Olivares i hi ha constància de que va cobrar per algunes de les seues obres, tan poètiques com de teatre, fet que fa que se la consideri una de les primeres escriptores professionals. De fet,rebia constants encàrrecs per escriure sobre fets rellevants, el que demostra que a més de creativa era bona movent-se entre la noblesa de Sevilla. D’una altra forma no hagués pogut guanyar-se la vida amb els seus textos. Publicacions sobre literatura de l’època mencionen que va guanyar nombroses justes literàries.

Va morir l’any 1646, a l’epidèmia de pesta de Sevilla, el que explicaria perquè s’ha conservat tan poca obra seua, ja que es degué cremar. El seu funeral va ser un dels més cars de l’època.

Compartir el artículo

stats