Març es el mes en què es conmemora el Dia de la Dona i el Dia de la Poesia, motiu pel qual la biblioteca de Can Ventosa recorda dos grans autores, coincidint amb el seu naixement: Felícia Fuster i Teresa Juvé.
Felícia Fuster i Viladecans. (Barcelona, 1921 – París, 2012). Poetessa i pintora. D’aptituds precoces, l’any 1932 va ingressar a l’Escola Massana de Barcelona. Interromputs els estudis a causa de la Guerra Civil, l’any 1941 va ingressar a l’Escola de Belles Arts i Oficis Artístics Llotja. El 1949 va participar en la Exposición de Artes Decorativas de Madrid, amb treballs en vidre pels quals va ser premiada. Dos anys després es va instal·lar a París. A la dècada dels seixanta va abandonar pràcticament l’activitat artística, que no reprengué fins el 1981.
Va publicar el primer recull de poemes l’any 1984, ‘Una cançó per a ningú i trenta diàlegs’, finalista del premi Carles Riba. Havia escrit des de sempre però no va donar a conèixer els seus escrits fins que un amic de la infantesa, li va recomanar que presentés alguns dels seus poemes a Carles Riba; tot i els dubtes, finalment Fuster es va presentar. Li van seguir ‘Aquelles cordes al vent’ (1987), ‘I encara’ (1987, premi Octubre Vicent Andrés Estellés de Poesia), ‘Passarel·les/Mosaïques’ (1992), Versió original (1996), ‘Sorra de temps absent’ (1998), i ¡Postals no escrites’ (2001), resultat de la seua estada al Japó.
Teresa Juvé Acero. (Madrid, 1921). Va estudiar a la Institución Libre de Enseñanza de Madrid i després a l’Institut-Escola Ausiàs March de Barcelona, ciutat on va viure la Guerra Civil. Durant la segona Guerra Mundial va fer d’enllaç de la Resistència francesa i es va establir a París. El 1963 va quedar finalista del Premi Nadal amb la seua primera novel·la ¡La charca en la ciudad’, on va recollir l’experiència de l’exili. L’any 2005 Juvé va publicar ‘L’aiguamort a la ciutat’, la versió catalana d’aquest primer títol.
L’any 1970 va tornar definitivament a Catalunya. Juvé ha escrit llibres sobre la memòria dels exiliats i una sèrie de novel·les de tall detectivesc i històric. L’especialització de Juvé en el segle XVI a Catalunya, junt amb la seua afició a la novel·la policíaca, va desembocar en la creació literària del detectiu Plagumà. La primera novel·la, ‘El portantveus s’ha equivocat’ va aparèixer l’any 1997. Posteriorment va publicar títols com ‘La Commedia dell’Arte sota sospita’ (2000), ‘Els assassins eren més d’un’ (2002) i ‘Juguesca mortal’ (2002), ‘La trampa’ (2014), ‘L’arbre trencat’ (2019), i ‘El degollador de Vallvidrera’ (2021). El 2015 va publicar ‘Tu ets jo’, la seua autobiografia. L’any 2010 va rebre la Creu de Sant Jordi.
