La primera escriptora coneguda en català de València. Aquesta és Elionor Manuel de Villena, més coneguda com sor Isabel de Villena, una de les protagonistes del mes de gener del calendari 'Temps de dones, dones en el temps', editat per l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES. Nascuda a València, probablement l'any 1430, i filla il·legítima del Marquès de Villena, popular poeta pertanyent a l'alta noblesa de Castella i Aragó, i una dona desconeguda, va ser poetessa i prossista. Només se'n conserva una obra seua, 'Vita Christi', destaca el dossier que acompanya el calendari, que destaca que «està enmarcada en el protofeminisme espanyol del segle XV». No era molt freqüent que en aquella época una dona es dedicàs a les lletres.

Amb només quatre anys, Isabel va quedar òfena, moment en què María de Castella, reina d'Aragó, que no havia tengut fills, es va fer càrrec de la petita. La va educar, de fet, com si fos una filla seua, és a dir, que es va criar a la cort d'Alfons V, en un ambient aventurar i obert.

Quan va complir els quinze anys va entrar per voluntat pròpia al convent de la Santíssima Trinitat de les Clarises de València, on va canviar el seu nom, Elionor, per Isabel. Tot i el tancament, va mantenir la seua relació amb la reina María, que s'havia reservat un espai privat al convent per retirar-se, com una monja més, de tant en tant. Isabel va ser nomenada abadessa l'any 1463, càrrec que va ocupar fins la seua mort, durant la pesta de 1490. Durant aquells anys va escriure, segons les cròniques, diversos tractats de vida religiosa del qual només se'n conserva el ja mencionat 'Vita Christi', publicat per primer cop el 1497 per la seua sucsessora, sor Aldonça de Montsoriu.

Reclosa, es va envoltar d'escriptors que consideraren la seua obra «com indispensable en el Segle d'Or valencià», destaca el dossier. Entre les seues obres desaparegudes es creu que es troba 'Speculum Animae', al que se li perd la pista l'any 1761.