Entre el 3 i l'11 de juliol de 1430. No es sap exactament quan va morir Leonor López de Córdoba y Carrillo, primera protagonista de l'edició de 2021 del calendari 'Temps de dones, dones en el temps', editat per l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES, que enguany el dedica a les dones escriptores espanyoles.

Leonor López va néixer a Calatayud, no es sap ben bé si va ser al 1362 o al 1363, i va ser una noble castellana que va destacar als entorns de poder de l'època «per ser la valida de Catalina de Lancaster entre els anys 1406 i 1412, quan exercia la regència del regne en nom del seu fill Joan II de Castella», detalla el dossier que acompanya el calendari, que explica que aquesta dona ha entrat a la història de la literatura del país i dels estudis de gènere «en ser una de les primeres autores en llengua castellana de qui es conserva un text autobiogràfic». Aquest document, 'Memorias de Doña Leonor López de Córdoba', explica en primera persona els difícils moments que va haver de patir: la guerra, la presó, la pesta i la tormentosa situació política de Castella entre finals del segle XIV i començaments del XV, amb els canvis de poder entre els regnats de Pere I el Cruel i Enric III de Trastàmara, que colpejaren Leonor o la seua família.

«La seua vida va estar plena d'infortunis, patint des de ben petita la mort i l'assetjament de la família, emparentada amb altres famílies de l'alta alcúrnia de Còrdova i Castella», explica el dossier, que recorda que Leonor, neboda l'Alfons XI, va quedar òrfena de mare sent només una boixa. El seu pare també va morir, decapitat, quan ella tenia vuit anys, condemnat després de lluitar en la succesió de la dinastia de Castella. «La seua infantesa va estar marcada pel dolor i la mort, el mateix que passaria en la seua maduresa, en patir la pèrdua del seu fill de dotze anys», detalla el document complementari.

La seua vida va canviar a principis del segle XV, quan la varen nomenar cambrera major de la reina Catalina de Lancaster, fet que suposa «una transformació total en la seua existència, fins a convertir-se en una de les persones principals del regne de Castella, amb grans influències polítiques en ser consellera personal de la reina». Aquest fet, que una dona adquirís tant poder polític, no va caure gaire bé entre els nobles i potentats.

De fet, la reina, «influenciada per les tensions internes i les intrigues», va acabar prescindint de Leonor, que va ser «una de les poques dones que varen saber ocupar un espai públic en aquella època que li va tocar viure». El dossier que acompanya el calendari ressalta que va abastar aquesta fita «per la seua gran capacitat intel·lectual».