Fa uns dies, María José Marí Bufí, es tornava a llevar, com sempre, a les set i mitja del matí, aquesta vegada, però, no seria per posar-se a treballar amb el fang, sinó per acostar-se al centre cultural de Jesús, on se celebrava el certamen Ingenion.
Enguany, aquesta eivissenca de Puig d'en Valls, va decidir provar sort i presentar el seu projecte, Frigolades, a la llista de candidats a rebre el primer premi de l'esdeveniment, dotat amb 1.500 euros. El que mai s'hagués imaginat és que guanyaria.
«Encara record el moment en què vaig pujar a l'escenari amb la cara desencaixada. Fins i tot el regidor que em va donar el premi va notar que no m'esperava haver de marxar a casa amb el guardó», explica encara emocionada aquesta artesana.
Marí ha estat vinculada al món de l'artesania i, concretament, de la ceràmica, des de ben petita. El seu pare, Antoni Marí, més conegut com a Frígoles, regentava una botiga al centre d'Eivissa, on va treballar des de finals dels anys 70 i fins a principis dels 2000, amb persones com Joan Planells Tur, Daifa, que, com ell, sempre havien sentit devoció pel món de la terrisseria i, en concret, de la ceràmica popular de les Pitiüses.
A principis d'aquest mil·lenni, María José Marí va decidir quedar-se amb la botiga per seguir-hi venent totes aquelles peces que, amb molta cura, seguien fent els artesans de l'illa fins que, un bon dia, va decidir deixar de vendre productes dels demés per començar a comercialitzar les que, amb ajuda del seu pare, començava a crear ella mateixa al taller de Puig d'en Valls on Frígoles sempre havia treballat.
«Vaig decidir deixar la botiga fa un parell d'anys, tenia moltes ganes d'emprendre un projecte personal relacionat amb el que sempre m'ha agradat i tenia clar que si hi dedicava una mica de temps, sortiria bé», comenta Marí, que a l'abril del 2018 va abaixar la persiana de la botiga per poder aixecar amb més força la d'un projecte que, portant per nom una picada d'ullet al seu pare, no ha deixat de rebre premis des que va néixer.
«Record que, tant bon punt vaig tancar la botiga, em vaig posar a crear mig centenar de peces al taller per poder posar una paradeta a l'Eivissa Medieval, que s'inaugurava a principis del mes de maig», explica somrient l'artesana.
Marí no només va aconseguir arribar a temps a la fira del 2018, sinó que, a més a més, es va endur el premi a millor producte de tot el certamen.
«Tenc molt bon record d'aquella primera presa de contacte. Crec que, segurament, hi va haver un abans i un després a aquell certamen, no només per haver rebut el premi, també perquè vaig tenir l'oportunitat de poder explicar, en primera persona, a tots els meus clients habituals de la botiga, el motiu pel qual vaig decidir tancar-la».
El premi i la crítica dels assistents de l'Eivissa Medieval van encoratjar Marí a seguir creant i innovant en aquesta nova etapa i ara, dos anys després i en plena pandèmia, només es penedeix de no haver-la començat abans.
Ara, amb més experiència com a empresària i amb el seu pare guiant-la en l'ofici, Marí, com la resta de comerciants, ha començat a preparar la que de ben segur, serà una campanya de Nadal molt especial.
«He aconseguit una caseta a Vara de Rey, no sé si vendrem molt o poc, però estic segura que, si més no, la paradeta m'ajudarà a seguir donant visibilitat a la meua feina», comenta.
Entre les peces d'aquesta terrissera hi destaquen plats, penjolls, figures de pageses eivissenques, però, per damunt de tot, el cap de la deessa Tanit.
«Si hagués de triar una de les figures que creo, triaria sens dubte la d'aquesta divinitat. Gaudeixo molt fent-la, però, sobretot, modificant-la», explica.
I es que Marí, a banda de centrar-se en mirar de cobrir tota mena de campanya comercial, també treballa sota demanda i, a més, accepta gairebé tots els encàrrecs que li solen fer els seus clients, ja siguin nous o habituals.
«M'han demanat de tot, però com més estranya és la comanda, més gaudeixo del meu ofici, perquè puc alliberar tota la meua creativitat i sortir del que faig habitualment», comenta l'artesana.
Entre els clients que sol tenir Marí n'hi ha que fins i tot li demanen peces a través de les xarxes socials o, directament, per Whatsapp.
«Per a mi és genial poder enviar imatges del procés creatiu als meus clients, així puc anar veient si la peça està quedant com s'imaginaven abans de posar-la al forn, perquè un cop hi entra, ja no hi ha marxa enrrera, explica rient Marí.
El forn amb què treballa arriba gairebé als mil graus i tot i ser un forn preparat per a aquesta mena de coccions, el seu tamany obliga l'artesana a haver de coure moltes peces a la vegada cada cop que el vol omplir.
«És un forn massa gran, el feia servir el meu pare i hi ha vegades que només he de coure cinc peces, però no em surt a compte encendre el foc per només mitja desena de productes, així que m'obligo a produir per poder amortitzar cada cocció», comenta.
Ara, però, tot ha canviat, perquè Marí ha decidit invertir els 1.500 euros del premi que va rebre a Ingenion en un forn que s'ajusti a les seues necessitats.
«Treballar amb fang és com cuinar, has de jugar constantment amb la temperatura per aconseguir que tot quedi com esperes que quedi. L'única diferència que hi ha és que els forns que fem servir per coure fang valen entre 4.000 i 8.000 euros», explica l'artesana, que ja ho té tot a punt per obrir, il·lusionada, la seua caseta de Nadal al Passeig de Vara de Rey aquest mateix divendres a partir de les set de la tarda per seguir venent Tanits.
