L'any 2015, Alberto Roper va rebre una beca molt especial, la Pere Balsells. Aquella ajuda va permetre al jove eivissenc viatjar fins a Colorado, als Estats Units, per iniciar un màster en Enginyeria Aeroespacial que, més tard, s'acabaria convertint en un doctorat.

Des d'aleshores, la seua vida s'ha centrat gairebé en exclusiva en la investigació de les ones gravitacionals i l'origen de l'univers.

Ara, mitja dècada més tard i amb el títol de Doctor en Enginyeria Aeroespacial i Astrofísica per la Universitat de Colorado, Roper fa balanç sobre la que, fins ara, ha estat l'etapa més important de la seua vida.

«Ara mateix em trob en un moment de transició, he tornat dels Estats Units, però aquest mateix divendres viatjaré cap a París per iniciar una nova etapa professional», explica el jove, que després d'haver estat estudiant i investigant a Amèrica, iniciarà una nova aventura a l'Institut d'Astropartícules i Cosmologia de la capital francesa.

«A París estudiaré i investigaré coses molt similars a les que he estat investigant a Colorado, en concret, ara em centraré en entendre els camps magnètics que tenim actualment al món, però que tenen el seu origen en el Big Bang», explica Roper.

Un dels motius pels que aquest jove ha decidit marxar dels Estats Units i iniciar una nova experiència a Europa és que la seua actual investigació està vinculada a la missió LISA que coordina l'Agencia Espacial Europea.

«La missió LISA consisteix en el llançament de tres satèl·lits que s'encarregaran de detectar i monitoritzar ones gravitacionals. A París tindré la sort de poder treballar colze a colze amb Chiara Caprini, que és la directora del grup de cosmologia de la missió. Crec que era una oferta que no podia refusar», comenta Roper.

Durant aquest cinc anys a Colorado, aquest jove enginyer, ha aprofitat per conèixer el país que l'ha fet créixer com a investigador visitant tota mena de parcs naturals i ciutats.

«Tenc certa devoció per la natura i, per sort, Colorado, està situat al centre dels Estats Units, això fa que estigui rodejat de parcs naturals com el de Yellowstone, entre d'altres. Tan bon punt vaig arribar, vaig saber que faria molts quilòmetres de cotxe. Allà, els road trips, són molt habituals», comenta.

Un altre dels punts forts d'haver viscut l'experiència de poder estudiar a Amèrica ha estat el de conèixer moltes persones que, de sobte, es van trobar en la mateixa situació.

«Tot i que és cert que quan vaig arribar em vaig topar amb una nova realitat cultural, també és ver que la ciutat de Boulder, que és on hi havia la meua facultat, és una ciutat molt universitària i que, per tant, acull a molta gent de tot arreu, tant de dins, com de fora dels Estats Units. Això fa que et sentis molt ben acollit des del primer moment, no només perquè et sents com en una petita bombolla dins d'Amèrica, sinó perquè a més a més gairebé tothom que tens al voltant està interessat en investigar i estudiar el mateix que tu i això és increïble», afirma el jove investigador.

Tot i això, viure a milers de quilòmetres de la família i els amics de tota la vida, també té certs inconvenients. Roper ha estat cinc anys venint a Eivissa en comptades ocasions i havent de veure i visitar tots els seus éssers estimats a correcuita per falta de temps.

«Segurament, el pitjor d'haver estat mitja dècada tant lluny de casa ha estat, entre d'altres coses, el canvi horari. Entre Colorado i Eivissa, a banda de molts quilòmetres, també hi ha vuit hores de diferència i, sovint, per aconseguir parlar una estona amb la família, m'havia d'organitzar».

Roper sap que no tothom ha viscut una experiència com la seua, però també té clar que, amb esforç i convicció, es pot assolir qualsevol objectiu.

«Quan hem de començar una carrera, els eivissencs hem de sortir de l'illa i marxar de casa. No em consider cap fora de sèrie, em consider una persona molt treballadora i amb les idees molt clares. Primer vaig sortir de l'illa i després del país, perquè a Espanya, no podia aconseguir el que he aconseguit fora, però de veritat, sortir no és impossible, no cal ser molt intel·ligent, només cal esforçar-se i treballar de valent. Ser eivissenc no és cap mena de limitació», sentencia el jove.

El finançament que reben les universitats espanyoles per a la recerca va ser, i encara és, un dels motius pels quals tant Roper com milers d'estudiants espanyols, acaben provant sort en altres països.

«És una llàstima, no ho sé descriure amb altres paraules. A Espanya es fan investigacions de molt alt nivell, però, malauradament, el sistema de finançament està tan mal pensat que mai hi ha prou diners o recursos per portar a terme investigacions com la que estic fent jo, per exemple. Als Estats Units, els professors i les universitats compten amb un finançament privat a través del qual poden contractar personal i invertir en material que faci possibles les investigacions científiques constantment», explica Roper, que és plenament conscient que un dels motius que fan que els governs no vulguin incrementar la despesa en investigació és que, sovint, és molt complicat divulgar la importància d'investigacions cabdals per a l'evolució de la societat.

«De vegades, estudiam coses tan complicades a nivell teòric, que ens costa molt explicar a la societat la rellevància que tenen els descobriments que feim. Costa molt dedicar-se a explicar tot allò que es descobreix. Tot i així, cal que siguem conscients de la importància que té finançar investigacions que ens permetin entendre millor la física perquè ens ajudaran a desenvolupar la tecnologia que necessitarem en el futur», explica Roper hores abans de volar cap a París per incorporar-se a una nova missió. Ara, però, més a prop de casa.