Són dos quarts de vuit del vespre i, perdudes entre flors i verdures ecològiques en una finca situada als voltants de Can Tomàs, a Sant Antoni, hi treballen, de sol a sol, Linda Ondini i Blanca Alexander.

Per poder parlar amb elles, cal endinsar-se al seu particular jardí de l'edèn, un jardí, però, on tocar i provar està més que permès en tot moment.

Estan treballant i, mentre expliquen el que tenen plantat a cada parcel·la de la finca, aprofiten per arreglar les flors que fa poc més de tres mesos van esclatar per aportar vida i color als somriures de les seues dues sembradores.

Ondini s'ha dedicat gairebé tota la vida al món de l'agricultura i feia temps que volia jugar-se-la en un projecte com aquest, però per fer-ho necessitava mans, concretament, les de Blanca Alexander, una arquitecta que fa gairebé un parell d'anys que va decidir canviar els croquis i els plànols pel cultiu de patates, tomàquets i flors de tota mena.

«Ens vam conèixer en un curs d'agricultura ecològica i, des d'aleshores, ambdues vam tenir clar que, tard o d'hora, acabaríem treballant juntes en un projecte com aquest», explica Ondini.

Tant és així que, poc després d'acabar aquest curs, aquestes dues pageses van decidir viatjar fins a Calella de Palafrugell, Girona, per assistir a un curs impartit per una de les floristes més reconegudes de Catalunya, Maren Termens.

«Aquell curs va ser una meravella, en pocs dies vam aprendre el que, normalment, s'apren en anys», comenten les dues sòcies mentre acaronen una flor de color balu que s'anomana lisianthus.

«Aquestes flors, quan van arribar, eren diminutes, sabíem que creixerien, però la veritat és que ens ha sorprès el tamany que han acabat tenint», explica Alexander, que somriu, tot i saber que, molt probablement, no vendran la meitat de la plantació i, per tant, bona part del temps invertit en la cura d'aquests lisianthus, no tendrà el retorn econòmic que esperaven en un primer moment.

«El que hem creat aquí és una mena de laboratori, ara és el moment d'equivocar-nos, i d'aprendre per fer-ho cada vegada millor. Aquest any, per exemple, ens ha servit per veure que aquestes flors tenen sortida, però potser n'hem de plantar menys. Sigui com sigui, el simple fet d'haver-les vist créixer ha estat una experiència molt positiva», comenten.

A banda de lisianthus, a la parcel·la que dediquen al cultiu de flors, hi tenen gairebé una trentena d'espècies diferents.

Crida l'atenció un matoll de color blanc que destaca pel volum i alçada que té.

«Aquesta flor s'anomena vel de núvia», expliquen. I es que bona part dels clients que té aquesta finca, són floristeries de l'illa i empreses organitzadores de casaments que han trobat en Ondini i Alexander una nova manera d'entendre el cultiu de flors.

«Els nostres clients valoren molt la possibilitat de poder venir fins aquí, conèixer l'espai, triar les flors i tallar-les ells mateixos», explica Alexander.

Ara són gairebé les vuit del vespre, el sol comença a caure tenyint de taronja les dues hectàrees de la colorida finca i, aprofitant que ja no fa tanta calor, Ondini i Alexander s'acosten a una figuera.

«A sota d'aquest arbre hi tenim el nostre magatzem», asseguren mentre riuen. Al voltant del tronc hi ha centenars de carbasses, una cinquantena de melons i una petita muntanya de posidonia seca que serveix per preservar a uns 20 graus les patates que hi ha enterrades a sota.

«Es tracta d'una antiga tècnica que es feia servir a Eivissa que hem volgut recuperar. De moment, sembla que funciona, les patates es conserven perfectament» explica Ondini.

A l'altra banda de la finca, hi tenen els horts on cultiven de forma ecològica pebrots, tomàquets, melons, síndries, carbassons, pastanagues i, fins i tot menta, entre d'altres.

Tot plegat, tant les flors com les verdures, les venen al mercat setmanal que organiza, cada dissabte, l'Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia.

«Cada vegada notem més que la gent vol saber què menja. Tenim la sort que, fins ara, els clients que proven el nostre producte, solen repetir i tot i que saben que les nostres verdures són més cares que les que hi ha al supermercat, fan l'esforç econòmic no només per menjar bé, també per col·laborar en el nostre projecte i estem molt agraïdes

Tant Odini com Alexander, s'han proposat viure de la producció de la seua finca, però saben que no serà fàcil.

«És difícil, però no és impossible. Portam un any i mig i estam molt satisfetes amb tot el que hem aconseguit fins ara. Cada vegada ens coneix més gent i, fins i tot, hem començat a treballar amb restaurants», expliquen.

Passi el que passi, el que sembla ben clar és que totes dues han aconseguit fer d'una afició, una professió i tot i la duresa d'una feina com aquesta, ara que són gairebé dos quarts de nou del vespre, ambdues segueixen somrient com al principi.