Al conegut com Grupo de los Ocho o Grupo de Madrid només hi havia una dona: Rosa María Ascot. Aquesta madrilenya va ser l'única dona que va formar part d'aquest conjunt de músics i musicòlegs espanyols, consideral l'equivalent musical de la Generació del 27. Rosa María Ascot és una de les protagonistes del mes de juny del calendari 'Temps de dones, dones en el temps', editat per l'organització de Dones de la confederació Intersindical del sindicat STES, que enguany està dedicat al món de la música.

Aquest grup, a més de per la madrilenya, «estava integrat per Jesús Bal y Gay, Ernesto Halffter i el seu germà Rodolfo, Juan José Mantecón, Julián Bautista, Fernando Remacha, Salvador Bacarisse i Gustavo Pittaluga», detalla el dossier que acompanya el calendari i que explica que el conjunt «es va crear a principis de la dècada dels anys trenta amb la fi de combatre el conservadurisme en la música». Tenien un esperit semblant al grup parisenc Les Six (Els Sis), indica el document, que explica que Rosa María Ascot va ser amiga de Federico García Lorca i de la companyia de la Residencia de Estudiantes. «També va tenir bones relacions a França, don Nadia Boulanger li va ensenyar el pianisme francès», continua. Va estar a Cambridge amb el seu marit, el musicòleg Jesús Bal y Gay, des de l'any 1935. Abans d'aquesta data va tenir una carrera brillant a Espanya, Anglaterra, França i Mèxic.

La majoria de les composicions de Rosa María Ascot van desaparèixer durant la Guerra Civil. La compositora va fugir del país i es va exiliar a Mèxic, on va viure fins l'any 1965, detalla el dossier, que explica que en aquell moment va tornar a Madrid, on va restar retirada de tota l'activitat pública.

«Sempre dedicada a l'ensenyament i al conreu del piano, el fet que la seua obra hagi quedat reduïda pels aconteixements de la guerra va deixar en un segon lloc el seu nom com a compositora», relata. «En la seua faceta interpretativa es va especialitzar en l'obra de Falla, amb qui va estrenar la versió a quatre mans de 'Noches en los jardines de España', interpretant la part solista», continua. El dossier explica que, com a integrant del Grupo de los Ocho «va estrenar i divulgar la producció pianística dels seus companys i la seua pròpia».

Moltes de les seues peces, d'orientació neoclassicista, romanen inèdites «tot i que en els darrers anys s'està recuperant la música que es va salvar de la destrucció».