Chaminade i les 400 obres oblidades

Nascuda a París, Cécile Louise Stéphanie Chaminade, va rebre les seues primeres lliçons de música de part de la seua mare, que era pianista i cantant, explica el dossier del calendari 'Temps de dones, dones en el temps', editat per l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES i que dedica el mes de maig a les músiques del Romanticisme. El seu pare, però, es va oposar a la seua entrada al Conservatori de París, de manera que va haver d'estudiar de forma privada amb músics com Savart, Félix Le Couppey i Benjamin Godard.

Aquesta francesa va ser una «compositora precoç» que amb vuit anys ja escrivia peces de música religiosa i va donar el seu primer concert «quan només tenia divuit anys». «Va realitzar gires de concerts per França i altres llocs entre els que destaca Anglaterra, país d'on es va convertir en visitant regular després de la seua primera aparició allí al juny de 1892», explica el dossier, que afegeix que es va fer tan popular «que des d'aquell any va ser convidada d'honor de la Reina Victoria». També es va fer molt popular als Estats Units, on a la tardor de 1908 va recórrer dotze ciutats «des de Boston a Saint Louis». Al llarg de la seua carrera va rebre nombrosos premis «entre els que s'ha de destacar la Légion d'Honneur francesa l'any 1913, que va ser concedida per primer cop a una dona compositora».

Com en el cas de moltes altres dones, la seua carrera va quedar paralitzada en el moment que es va casar. De fet, Chaminade, fins anys després que el seu marit, un editor de Marsella, morís, es va limitar als enregistraments amb pianola. L'obra de Chaminade, unes 400 composicions, varen caure en l'oblit amb la caiguda del gust pel Romanticisme, indica el document, que destaca que Cécile Chaminade és coneguda especialment «per les seues peces per a piano i per les seues mélodies, obres vocals amb acompanyament de piano de gran expressivitat i lirisme i molt apropiades per als salons de París on acostumaven a interpretar-se».

A començament de 1880 va composar el seu primer trio per a piano, «molt ben acollit pel públic», i en la música d'0rquestra es va iniciar amb la 'Suite d'ochestre op.20', de 1881. També va escriure peces per a l'escena com l0òpera còmica 'La Sévillane' i el ballet 'Callirhoé op.37'. A partir de 1890, Cécile Chaminade es va centrar en les mélodies tot i que va composar algunes altres peces. El dossier destaca que el seu estil «és elegant i assequible, amb melodies memorables i textures clares. moltes de les seues obres semblen haver-se inspirat en la dansa».