Teresa Carreño, la pianista prodigi

Descans absolut. És el que li varen recomanar els metges a Teresa Carrerño, els darrers mesos de la seua vida. Patia esgotament, explica el dossier que acompanya el calendari 'Temps de dones, dones en el temps', editat per l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES, que dedica el mes d'abril a les músiques del Romanticisme. Carreño va ser, durant tota la seua vida, una «viatgera incansable»: «Primer emigrant per la seua situació econòmica i després com a divulgadora i estrella de la música recorrent els quatre continents».

«Tots lloaren el seu estil i la seua execució. La crítica sempre va estar del seu costat i la seua tècnica, descrita per ella com 'l'art de jugar amb l'instrument', va revolucionar els cànons de l'ortodòxia de l'avantguarda alemanya de finals del segle XIX», explica el dossier, que detalla que la mare de Carreño «era cosina de l'heroi nacional del país, Simón Bolívar», el seu avi «un compositor molt reconegut» i el seu pare, ministre de Finances, de qui va heretar el seu amor pel piano. «La petita Teresa es va criar en un ambient còmode i d'abundància, amb totes les facilitats per, guiada pel seu progenitor, dedicar-se a la música des que va aprendre a caminar», indica el document, que explica que tenia només cinc anys «i ja practicava amb més de 500 exercicis musicals composats pel seu pare amb dificultats tècniques i de ritme». Va estudiar amb Jules Hohené i Georges Mathias abans que la seua vida còmoda donàs un gir de 180 graus en complicar-se la situació política i econòmica del país. La família va abandonar Veneçuela l'any 1862 i va marxar a Nova York: «Teresa Carreño va rebre classes del famós mestre Louis Moreau Gottschalk i Anton Rubinstein i va començar a amortitzar la seua progressió i capacitats amb petits concerts privats». Les crítiques al seu primer concert, a la sala Irving Hall, varen ser tan positives que en 36 dies va oferir cinc representacions més i l'any següent, la tardor de 1863, «sense arribar encara als pedals» va actuar a la Casa Blanca per Abraham Lincoln. Amb només nou anys va debutar com a solista amb l'Orquestra Simfònica de Boston i la Filarmònica de Londres i va començar una carrera imparable de concerts arreu del món.