Cada dilluns, a través de les xarxes socials, la secció 'Sobreviure al català'(Ràdiolla) o el correu electrònic, el servei d'Assessorament lingüístic del Consell de Formentera proposa, a les persones interessades a escriure, el repte de fer-ho. A 'Escrivim a casa', que és el nom de la iniciativa, hi ha una explicació d'aspectes a tenir en compte i cinc propostes pràctiques, una per dia, per tal d'exercitar durant la setmana la tipologia textual que toqui. Així funciona el taller gratuït d'escriptura telemàtica que, des de la primera setmana de l'estat d'alarma, busca que la gent segueixi practicant l'expressió escrita des de casa.

La primera setmana va tractar la descripció, i les propostes eren descriure el paisatge que es veia endret de la finestra o sota l'enramada, descriure l'ensalada de bescuit, el sepulcre megalític de Ca na Costa, un personatge de l'illa i, per acabar, descriure la següent sensació: una travessia de port a port, que tant podia ser l'arribada a la Savina, com al port de Vila, però amb l'afegit d'haver de citar algun dels illots des Freus.

Connectats i desconnectar

Connectats i desconnectar

Tal com assenyala l'assessor lingüístic del Consell de Formentera, Carles Torres, aquesta fórmula de la iniciativa 'Escrivim a casa' «vol facilitar a l'alumnat dels cursos de català, que vàrem haver d'ajornar quan tot just havien començat una setmana abans del decret d'alarma, practicar a través dels textos». A més, però, «és obert a tothom que vulgui, no tan sols als alumnes inscrits als cursos», apunta Torres, que explica que per participar només fa falta enviar un correu electrònic a sal@conselldeformentera.cat i començar. «Rebem escrits també d'Eivissa i de Barcelona, per exemple», apunta. En aquest sentit, l'assessor lingüístic comenta que les propostes pretenen, a més de seguir connectats amb els accents, les esses sordes i la vocal neutra, ser una manera de distracció: «Intentam fer propostes que també serveixin per desconnectar del confinament, d'estar-se vint o trenta o cinquanta minuts al dia pensant en què redimonis escric ara d'això o a qui adreç aquesta carta. Molts dels participants ens comenten aquest fet: a banda d'escriure, és un temps per a ells i una bona rutina».

De fet, si la segona setmana es va proposar redactar textos argumentatius tractant temes com 'Sa Flower', ¡Les sèries i el cinema', 'M'apassiona el reggaeton', 'La posidònia sí que és una alga' i 'Som terraplanista', a la tercera setmana, 'Escrivim a casa' es va convertir en una aula virtual, en aquest cas, d'escriptura creativa. Els participants varen haver de redactar un microrelat al dia, de menys de deu línies. Cada un dels microretats portaven com a títol un refrany: dilluns, 'Tants caps tants barrets'; dimarts, 'No diguis blat fins que no sigui as sac, i ben fermat (i amagat)'; dimecres, 'A la taula i al llit, al primer crit'; dijous, 'Qui no té cap, té cames'; divendres, 'Qui no vulgui pols, que no vagi a s'era' i, per aquells que vulguessin escriure en cap de setmana, dissabte, 'Bon vent i barca nova' i diumenge, 'Carta en terra, no fa guerra'.

A banda de les propostes a escriure, cada dilluns al matí el participant rep al seu correu unes pautes sobre la tipologia textual que toca fer, a banda d'exemples i aspectes a tenir en compte quant a l'estructura, detalla l'assessor lingüístic.

Bastir, calibrar...

Bastir, calibrar...

En la quarta setmana, es va treballar la carta, tant formal com informal, i una de les claus era, precisament, bastir adequadament la carta: «Això a vegades és un dels aspectes que costa més. Si ens donen un nombre màxim de paraules, per exemple 120, cada una de les parts de qualsevol text ha d'estar equilibrada respecte de les altres. Això es veu molt clar en una carta. No podem fer una introducció de 70 paraules, un desenvolupament de 30, més una conclusió de 20 paraules. Calibrar bé les parts fa molt bo a un text... De fet, si ens hi fixam, la introducció ve a ser el mateix enunciat, el motiu de la carta, i amb això ja tenim la primera part. En la segona, ampliam amb detalls més concrets, posam exemples, donam dades... i en la tercera i darrera part, agraïm, recordam, tornam a demanar el que toqui, i au! Tot això, i és clar, donar un parell de voltes al cap per ficar-se en el paper i escriure creient-nos l'enunciat que ens proposen».

I és que a banda que Carles Torres insisteix que 'Escrivim a casa' no es tracta de cap taller literari, a la vegada confessa que, evidentment, es treballen la imaginació i la creació. «Cada dia reenviam el text rebut amb anotacions i comentaris que, en alguna ocasió, van més enllà de la correcció lèxica, l'ortografia o les formes verbals. Feim també propostes als participants sobre com millorar l'estil o comentaris que els ajudin a observar ells mateixos els seus propis textos per detectar-hi coses que grinyolen i que poden solucionar. En aquest sentit, és brutal com els participants que els costa algun aspecte formal o d'expressió, quan arriba dijous, han millorat ja qüestions amb els escrits. Per això és important escriure cada dia la proposta i enviar-la, així la feina és progressiva».

Cartes al passat i futur

Cartes al passat i futur

I sí que calia imaginació i també una estona d'introspecció per fer les cartes proposades. En la primera, els participants havien d'agafar una fotografia seua de quan eren petits, i escriure una carta adreçada a aquella persona que hi veien; en la següent, havien d'imaginar-se que treballaven en una productora que volia rodar una pel·lícula a Formentera, i havien de redactar una carta explicant el projecte, dates de filmació, escenaris, per demanar el permís al Consell. En la carta de dimecres, havien de redactar una carta a aquella persona a qui mai es varen declarar i que encara, a vegades, recorden; dijous, s'havien de posar en la pell d'algú que ha acabat un llibre de narrativa, de cuina o de mecànica quàntica, i escriure una carta a una editorial per explicar de quin tipus de llibre es tractava i demanar-ne la publicació.

Si en la primera carta havien de retrocedir en el temps per escriure's a ells mateixos d'infants, la darrera carta era un salt a un futur pròxim, ja que els participants s'havien d'imaginar just d'aquí a un any, l'abril de 2021, i escriure's a ells mateixos.

Aquesta setmana la cosa va del text instructiu, i tal com comenta Carles Torres, aquesta mena de textos, encara que són més senzills que no un d'argumentatiu o, fins i tot, una carta, guarden paranys que hem de tenir en compte: «Hem d'evitar la perífrasi d'obligació «tenir que» i, fins i tot, cal recordar que en català les ordres en positiu mai es realitzen emprant la forma en infinitiu dels verbs, sinó l'imperatiu. No hem de dir: 'Mesclar amb una cullera' o 'Guardar silenci', sinó 'Mesclau amb una cullera' i 'Guardau silenci'».

«Tant si no és cap ordre en imperatiu, tant si guardau una cullera o mesclau silencis, si voleu seguir practicant el català escrit, ho podeu fer amb 'Escrivim a casa', obert de dilluns a divendres, vint-i-quatre hores i, evidentment, amb servei a domicili», comenta l'assessor lingüístic.