La compositora que va enlluernar el Rei Sol

Gran intèrpret de clavecín, tota una vida dedicada a la composició i un talent que va enlluernar el mateix Rei Sol. Així descriu Élisabeth Jacquet de la Guerre el calendari 'Temps de dones, dones en el temps', editat per l'Organització de dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES i que dedica el mes de març a les músiques del Barroc. «Élisabeth Jacquet de la Guerre va ser un dels noms propis durant aquest període en què la música va veure un autèntic moment d'esplendor», detalla el dossier que acompanya el calendari i que defineix aquesta dona com «una boixa prodigi».

Va néixer a una família de músics. El seu pare era un conegut organista i les seues quatre germanes també es varen dedicar a la música. Als cinc anys, Élisabeth ja va deixar impressionat Lluís XIV durant un concert de clave. El Rei sol se la va quedar a la cort de Versalles, on era coneguda com «la Petita meravella» i on va quedar a càrrec de Madame Montespan.

«Élisabeth es va casar l'any 1684 amb Marin de la Guerre, un organista amb qui es traslladà a viure a París, on la seua vida va transcórrer tranquil·la oferint concerts, treballant com a professora i component. L'any 1687 va publicar el seu 'Premiel Livre de Pièces de Ariete'», detalla el dossier, que explica que aquest matrimoni va durar només sis anys. Poc després d'aquest divorci la compositora va patir la desaparició dels seus pares i del seu fill, que també havia destacat com a prodigi musical. Aquest va ser el motiu pel que Élisabeth va restar en silenci professional. Va tornar a la feina «investigant les noves formes italianes de la sonata i la cantata».

'Cantates françoises' va ser la seua última gran obra, publicada l'any 1715, quinze anys abans de la seua mort.