La Biblioteca Municipal de Can Ventosa dedica l'escriptor del mes de març a Miquel Ferrà i Juan (Palma 1885-1947). Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló, mestre d'obres i destacat literat de la Renaixença mallorquina. Cursà estudis de Dret (1905) i Filosofia i Lletres (1909) a la Universitat de Barcelona (UB). Va establir unes importants relacions amb els principals protagonistes del Noucentisme com Josep Carner i amb polítics i intel·lectuals destacats de Catalunya com Enric Prat de la Riba. Va tenir una intensa amistat amb Maria-Antònia Salvà, tot i les diferències ideològiques, de la qual se'n conserva un prolífic epistolari.

El seu primer èxit literari va ser als Jocs Florals de Barcelona de 1904, en què guanya l'Englantina amb el poema 'Cisma', que havia enviat als Jocs per Miquel Costa i Llobera sense el seu coneixement. Aquest èxit l'estimulà i començà a projectar la revista literària Mitjorn (1906-1907), de la qual en fou el director. Des de 1909, Ferrà dirigí la Comissió Editora de les Obres de Ramon Llull i prepara, conjuntament amb mossèn S.Galmés, l'edició del 'Llibre de Blanquerna' (1914). El 1911 ingressà en el cos facultatiu d'arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs de l'Estat, i fou destinat a Gijón, on romangué fins al 1913, data en què passà a ocupar una plaça de bibliotecari a la Biblioteca Universitària de Barcelona. Fundà i dirigí la Residència d'Estudiants de Catalunya i col·laborà en la premsa barcelonina. Durant aquests anys, continuà treballant en les obres lul·lianes, pronuncià conferències a Mallorca, creà la Lliga d'Amics de l'Art (1913), col·laborà a la premsa mallorquina i, seguint el model català de la ciutat-ideal, inicià una campanya periodística des del setmanari Sóller, signant amb el pseudònim 'Alanís de la Lluna', amb l'objectiu de bastir la ciutat ideal dels mallorquins. Foren els anys de màxima identificació amb el Noucentisme català i es creà un nou grup d'intel·lectuals mallorquins, conegut com a Generació de 1917, del qual Ferrà en fou el líder.

Eren joves majoritàriament formats a la UB però que, a diferència de les generacions que els precediren, varen retornar a Mallorca incorporant-se a la vida illenca. errà fou també membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

El seu primer recull de poemes 'Cançó d'ahir', (1917) va tenir una bona rebuda per part de la crítica, i l'èxit contribuí, en part, a què en un espai de temps relativament breu, l'autor publicàs dos nous llibres de poemes, 'La Rosada' (1919) i 'Les muses amigues' (1920). Aquest darrer era un aplec de traduccions d'altres poetes com Theophile Gautier, Verlaine, Carducci, Verhaeren, Jean Moréas, Leopardi, Goethe, Verlaine, Darío, Maeterlinck o Mistral. En 'A mig camí' (1926), Ferrà decidí recollir en un únic volum els reculls anteriors, i ampliar-lo amb algunes composicions noves. Aquest nou poemari, més els sonets dedicats a la mort de la seua mare, 'Mater Amabilis' (1943), i altres poemes aplegats pòstumament, són el llegat poètic de Ferrà, recollit pel seu amic Joan Pons en el volum de 'Poesies completes' (1962). Des del 1936 Ferrà residí a Mallorca, on dirigí la Biblioteca Pública.