L'any 2018 Aida Maylin va iniciar un projecte escolar amb els seus alumnes de cinquè de primària de l'escola S'Olivera. El projecte consistia en elaborar un conte entre tota la classe. Havia de ser una activitat més del curs, però, les ganes i l'empenta de l'aula van aconseguir que, aquell llibret, s'acabàs editant i publicant de veritat amb imatges de Vicent Marí, fotògraf des Diari. (Aquí, totes les imatges)

'La casa de l'arbre' va ser el nom amb què aquests boixos, i la seua mestra, van batejar unes pàgines que, encara avui, ajuden a molts infants de Nepal a tenir la infància que es mereixen.

«Quan vam veure la possibilitat d'editar i publicar el conte, vam haver de decidir què faríem amb els diners que guanyàssim amb la venta de cada exemplar, així que vam començar a pensar i, finalment, vam acabar decidint que els donaríem a una ONG», explica Maylin.

Triar-ne una no era fàcil, així que van haver d'idear la manera de poder escollir una organització que s'adaptàs a totes les demandes dels jóvens autors del conte.

Per fer-ho, Maylin va organitzar un càsting a l'escola. Durant diverses setmanes, aquesta mestra va convidar els representants de diverses ONG a l'aula i els hi va donar l'oportunitat de convèncer els boixos de S'Olivera que la seua, era l'organització que havien de triar per destinar els diners de la publicació.

«Va ser una experiència molt enriquidora. A nivell acadèmic, va ser molt interessant veure com els alumnes s'interessaven de veritat per les tasques de cada organització, s'ho van prendre molt seriosament i, a més a més, feien preguntes molt rigoroses a tothom».

D'entre tots els representants d'ONG que van passar per S'Olivera, Violeta Bagase, metgessa de Can Misses, va ser qui va aconseguir convèncer els alumnes.

Bagase va arribar a l'aula com a representant de l'ONG Dream Nepal, una organització que treballa per a proporcionar una infància digne als infants d'aquest país que tenen els seus pares internats a la presó.

«Encara que sembli increïble, al Nepal, permeten que els infants puguin viure dins de la presó amb els seus pares, amb tot el que això suposa, és clar», explica Maylin, que tan bon punt va triar, juntament amb els seus alumnes, ajudar aquesta organització, va viatjar fins al Nepal per conèixer, de primera mà, el projecte de l'ONG.

«Quan vaig arribar, em vaig enamorar, del país, de la seua gent i, sobretot, del projecte. Vaig pensar que la feina que feien Marina Portabella, Javier Hinojosa i Joel Fortuny, integrants de Dream Nepal, era molt necessària», comenta la mestra, que aprofita per explicar que, «durant aquella primera estada, vaig estar en contacte permanent amb els meus alumnes. Vam crear un àlbum de fotos conjunt, on penjava totes les fotografies que feia cada dia i ells, m'escrivien les preguntes que volien que fes als boixos nepalesos. Va ser una gran experiència, tant per a mi com per a ells, perquè van veure que els diners que estàvem a punt de començar a recaptar, acabarien arribant a uns infants als que posaven cara», explica Maylin.

Unes setmanes més tard, el conte va veure la llum i a poc a poc, va aconseguir recaptar ni més ni menys que 8.000 euros.

Els diners es van fer servir per aconseguir una de les tres cases d'acollida que gestiona l'ONG a Budhanilcanta, una barriada situada a poc més de 20 minuts de Kathmandu.

«Les cases tenen capacitat per acollir gairebé una vintena de boixos, en llits individuals perquè, per a naltros, és molt important que no hi hagi lliteres».

Dream Nepal es va fundar fa poc més de tres anys i, el seu objectiu, és aconseguir gestionar cinc cases d'acollida. De moment, n'han aconseguit tres i, a banda d'oferir una infància lluny de la presó, també proporciona feina de qualitat a qui la necessita.

«Sense la col·laboració local és gairebé impossible poder fer la nostra feina. Per a naltros és important treballar amb nepalesos i, fins i tot, hem arribat a contractar algunes mares dels boixos que acollim quan queden lliures de la presó», explica la mestra.

Alguns d'aquests boixos, surten de la presó després d'haver-hi passat anys, això fa que la seua integració a una escola ordinària sigui molt complicada. És per aquest motiu que l'ONG compta amb una educadora, amb titulació Montessori, que ajuda a aquests infants a assolir els mínims que necessiten per poder incorporar-se a una escola situada a poc més de 20 minuts de les cases d'acollida.

«Tot i que no ens quedam amb la custòdia de cap criatura, que oferim la possibilitat d'anar a l'escola, aigua calenta, que a les presons no n'hi ha, roba interior i cinc àpats al dia, a vegades ens costa molt convèncer les mares que ens deixin els seus fills, i ho entenem, però a la vegada és molt frustrant perquè sabem que, els boixos, quan arriben a les nostres cases, els hi canvia la vida. No estan acostumats a tenir tot el que naltros els hi oferim.»

Ara Maylin, que ja ha estat a Nepal en tres ocasions, compta les hores perquè arribin els mesos d'estiu i poder tornar a marxar cap a un país on sap que l'esperen amb els braços oberts. «Som mestra i sent la necessitat d'aprofitar les meues vacances per marxar cap allà», explica Maylin, que sap que, quan arribi a Budhanilcanta, farà tot el possible per mirar d'aturar el temps mentre espera que nous inversors s'interessin per seguir fent créixer el projecte.