Maria Ferrer Bonet, lingüista: «En ciència, si perds un any perds molt»

Quan parl d'estar infiltrada vull enfatitzar que no és un perfil esteretípic en ciència. Hi ha gent a primera línia, fent recerca, investigant, i després tota una estructura de suport, gestió de projectes, presupostos, demanar projectes nous... I la comunicació, on estic, és part d'aquestes funcions perifèriques. M'agrada que les funcións perifèriques recaiguin en la gent amb perfils diferents, especialitzats en cada àrea. Jo no som científica reconvertida en comunicadora sinó lingüista convertida en comunicadora i trob que això dona una altra perspectiva.

I com t'ho fas per entendre la ciència?

Depèn, però normalment tenc contacte directe amb la persona que investiga allò que he de comunicar. Sempre és un procès d'aprendre, baixar al científic a un nivell que jo pugui entendre'l i pujar jo a un nivell on ho pugui comunicar. Un punt mig. Es tracta d'aprendre constantment.

És fàcil fer-los baixar a aquest nivell comprensible?

Depèn. Està la predisposició personal, però també hi ha altres factors que fan difícil lacomunicació per als científics. Tenen molt poc temps i cada cop més burocràcia, gestió, papers, funcions... La comunicació és una d'elles i per això comencen a recòrrer a gent com jo. S'estan començant a valorar aquests perfils.

Home, de l'aire no vius...

No. I no és mica fàcil. La comunicació és una feina molt precària en aquest país. M'he obert a altres possibilitats laborals per complementar la divulgació perquè amb això no visc. També s'hi afegeix que som nouvinguda, la gent no me coneix, no tenc una xarxa de connexions feta...

Punset, Beakman... Podries fer aquesta feina sense sentir un mínim d'interès per la ciència?

La curiositat i la inquietud són inherents a la ciència. Per conèixer i descobrir el món i respondre preguntes. Però no crec que, necessàriament, faci falta. Hi ha periodistes que no estan especialitzats en ciència, però amb una base pots fer una bona feina. És important tenir una visió externa, que no sigui la d'un científic, els costa sortir de la seua bombolla.

Sí? Els costa?

Sí, estan molt especialitzats en allò que fan. És normal. És el que han de fer. Però costa molt portar-los a l'altre costat.

Fa un programa de ràdio, 'Ones de ciència'. Com s'explica la ciència sense veure res?

El dividim en seccions i cada programa té un objectiu concret. Primer feim una entrevista i el que preguntam ho determina el convidat. Intentam que sigui interdisciplinar, un exemple de lletres i ciències, una representació vertical, tant un líder de grup com gent que fa doctorat o té posicions perfèriques. I les altres dos seccions tenen a veure amb el que investiga la persona convidada.

Us costa trobar dones?

No, som tres: una documentalista, una química i jo. La documentalista porta una feinada per visibilitzar la dona a la ciència... És brutal. Intentam convidar dones i hòmens. Fins ara no ens ha costat, però no és fàcil. Si, per exemple, hi ha deu investigadors a un centre i només tres són dones, per tenir la mateixa representació aquestes tres hauran de fer un extra de feina, congresos i xerrades. Crec que val la pena per la visibilitat i per rompre estereotips.

La setmana passada es va celebrar el Dia de la dona i la nena a la ciència. Encara en veim poques.

Està canviant i millorant molt. Si mires els números veus una diferència molt clara, sobretot en posicions de poder. Hi ha moltes estudiants, però quan arribes a posicions de més responsabilitat, cada cop n'hi ha menys. Partim d'una forma de treballar que ho fa més complicat per dones i altres col·lectius minoritaris. Ha milliorat, però queda molta feina a fer.

Potser a l'hora de fer feina elles acaben optant més per la docència i ells, per la investigació.

No som experta en gènere, som un cas més de dona ficada a la ciència i tenc la meua pròpia percepció. La dificultat de la conciliació laboral i familiar fa que moltes dones es decideixin per feines més pràctiques que l'esforç constant que demana la ciència. En ciència, si perds un any has perdut molt. Has d'estar constantment publicant, constantment al dia, constantment visible... Si no ets capaç d'assumir-ho t'estimes més fer coses perifèriques o estar involucrat a la ciència d'una altra forma. És la meua percepció.

Sense perfils com el teu seria impossible, per exemple, 'The big bang theory'?

No tenc ni idea de quin equip trenen. Està clar que sempre que s'han fet coses a la societat hi ha hagut aquestes figures pont, ja siguin periodistes o comunicadors que ho fan possible. Però no es una posició que estigui molt estesa ni valorada, habitualment es dona a becaris o es fan contractes de garantia juvenil.

Si mentre estudiaves t'haguessin dit que acabaries fent això...

Ni sabia de l'existència de feines com la meua. No sabia què hi havia entre l'investigador i el periodista científic. Quan vaig entrar al Batxillerat Humanístic vaig pensar que no tornaria a fer ciències.

Per què creim que lletres i ciències són compartiments estancs?

No ho sé, diria que és per com es presentava acadèmicament la recerca. L'acadèmia sempre ha dividit entre ciències i lletres. Crec que s'han arribat a confondre les ciències experimentals o de laboratori amb la ciència com a mètode que pots aplicar a qualsevol disciplina: arqueologia, biologia, lingüística...

Ets voluntària d'una associació de divulgació científica.

Sí, Divulga TGN, que es dedica a impulsar la recerca que hi ha específicament en el territori. I a Tarragona n'hi ha molta. A través d'ells feim el programa a Ràdio Cambrils.

Arran de la feina... T'agradaria estudiar una carrera de ciències?

Tempta, però me'n vaig adonar que cada cop que m'explicaven una cosa nova em passava el mateix, em despertava la curiositat. No és qüestió de tenir ganes de fer un doctorat o estar en primera línia, m'interessa picar una mica de tot, això forma part de qui som com a persona i dels interessos que em mouen. No crec que arribi a fer-ho, però mai s'ha de dir mai.