Morning Drivers: «Aquest segon disc té més màgia»

Tens una relació oberta amb Morning Drivers o estàs només per aquesta banda?

Ara mateix no em sent preparat per afrontar res més. Tenc un amor etern a aquest grup i li dedic tots els meus esforços perquè arribi allà on crec que ha d'arribar.

Us heu recuperat ja de la presentació de dissabte?

Algun està encara recuperant-se, havíem d'assajar i tenim un guitarrista una mica fluix.

Grip o ressaca?

Està malaltó. Vull pensar que li ha donat una baixada de defenses després del subidón de dissabte.

Abans d'un concert així hi ha nervis?

Sí. Es mesclen molts factors: nervis perquè tot surti bé, emoció, tensió, eufòria... És una bomba de rellotgeria.

Però en general al final tot surt bé, oi?

Amb treball, esforç i confiança en un mateix. Al món de la música no hi ha una fòrmula màgica, més enllà de treballar, treballar i treballar. Hem donat un salt molt gran a nivell tècnic, experimental i també vocal. Enseny un altre tipus de recursos que a 'Perspectiva' no estaven tant reflectits.

Per què 'Nuevas intenciones? Les antigues ja no servien?

Ens va semblar un títol adequat per al moment en què estam com a Morning Drivers. Les lletres han donat un salt cap a l'evolució personal: més alegres, profundes, amb una altra visió de la vida. Una visió positiva, de força i d'entrega. Al final, això és el que fa falta per aconseguir les coses.

Es pot ser positiu mirant el que hi ha al voltant?

És com apuntar-te a una cosa i voler arribar dalt de tot el primer dia. M'estim més quedar-me amb les coses positives o tractar, almenys, que les que no ho són no interfereixin. Sé que es complicat, per què dedicar-li energia a aquest pensament?

Heu començat amb els concerts, les cançons fan un camí diferent al del disc?

A un directe hi ha coses que no es poden mostrar tal qual es fan a un disc. Hi ha efectes de guitarra que no els podem fer, però es treuen de l'ordinador. El concert ha de sonar, almenys, igual de ple que el disc.

Us heu marcat l'objectiu de triomfar més enllà de l'illa.

Tenim un amor etern per Eivissa, ens ho ha donat tot, però també tenim una ambició enorme. Voldríem ser la primera banda d'Eivissa que sigui reconeguda entre les més grans d'Espanya.

Per això cal estar molt centrats. Les feines us deixen?

Va canviant. Ara un treballa més i un altre tira més del carro. Com a una relació. Personalment, enguany he considerat que era el moment. Som fisioterapeuta i m'he donat uns mesos. Ho vaig deixar tot i me'n vaig anar a viure a Sevilla amb la meua parella amb la idea d'enfocar-me en això. M'he dedicat a conèixer gent, enviar mails, parlar amb persones del món de la música... I uns altres, com Luis, s'han dedicat més a les gestions d'ordinador i empreses.

Els músics anau molt al fisio?

Jo, no [riu]. Intent cuidar-me al màxim i no necessitar-ho. Els músics s'han de cuidar, no deixar-ho per quan sigui massa tard i costi recuperar-se.

Tenir un fisio durant una gira va bé?

[Riu] Home, a les gires no estic pensant massa en això, però si fes falta, actuaria.

Heu finançat el disc, en part, amb crowdfunding . És complicat fer-ho d'una altra forma?

A aquest món costa tot molt. No només arribar sinò els recursos que es necessiten per muntar un disc: merchandising, videoclip, una bona programació de gira i de mitjans de comunicació... Això té uns costos elevadíssims i, tristament, com més inverteixes, millor. Els sous te fan abastar més camps i més possibilitats d'arribar abans. Excepte casos en què t'agafi un milionari i ho aposti tot per tu.

No serà per manca de milionaris a Eivissa a l'estiu...

Sí, però crec que estan per altres camps més tèrbols...

Vau començar fent versions en anglès i us vareu passar al castellà. Us resulta més senzill escriure en castellà?

Va ser un tema molt debatut. Havia de fer un viatge de tres mesos i necessitava saber l'idioma en què el faríem per escriure les cançons. Vàrem decidir fer-ho en anglès i el vaig escriure sencer en anglès excepte una cançó: 'Quisiera enseñarte'.

I què va passar?

Quan el productor, Joan Barbé, va escoltar el disc, ens va dir que si volíem batallar al panorama nacional havíem de fer aquest tema com a senzill i traduir la resta al castellà. Va ser un gran encert tot i que en aquell moment...

...volies arrencar-li el cap.

A tots ells [riu]. Però després ja em vaig posar a escriure. Som una persona sensible i profunda i em va venir molt bé. Em vaig adonar que m'agradava molt escriure i arribar a la gent. Em va semblar molt polit.

Vares haver de traduir-ho tot?

No, la temàtica va ser l'ùnic que vaig guardar, vaig començar de zero. Traduir una cançó de l'anglès no és possible. Vaig fer doble feina.

Amb aquest disc no, oi?

No, aquest l'he fet amb molt més temps, estima, experiència, intenció... Ha set molt polit. He pogut expressar el que port més endins i crec que les lletres estan més preparades, són més metafòriques... Tenen més màgia.

Estàs enamorat del disc...

Sí. Estic en un núvol.

Fase inicial de l'enamorament, doncs.

Sí el primer disc era com quan t'enamores per primer cop, però aquest és diferent. Estic en un núvol i, a més, som conscient que m'hi vull quedar.

En aquest estat pot un començar a escriure altres cançons?

No som un escriptor diari, escric quan tenc la feina davant. El grup composa l'estructura musical i, arran d'això, amb tot tancat, jo ja faig la lletra pensant en aquesta melodia.

Mana la lletra o la música?

Manen a parts iguals. Una no pot anar sense l'altra. La gent s'identifica amb la lletra i la veu, sobretot a Espanya, però si no hi ha una melodia que enganxi i et mantingui dins del sentiment, la lletra no arribaria.