Alguns historiadors les varen despreciar en considerar-les «poetes menors», «cortesanes» o, fins i tot, «promísqües» mentre que altres varen negar la seua existència afirmant «que la seua obra va ser escrita per hómens amb nom de ploma femenina». Això explica el dossier del calendari 'Temps de dones, dones en el temps', editat per l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES, sobre les trobairitz, dones que composaven música i que cantaven a l'amor, tal com feien els trobadors. Aquesta feina, destaca el d0cument, era «un ofici reservat només als hómens». «A l'Edat Mitjana, les dones tenien grans barreres per accedir a la cultura, i les que varen tenir el privilegi de poder fer-ho, només podien expressar-se emprant com a pseudònim el nom del seu marit», explica el dossier, que lamenta que mentre es coneixen prop de 400 noms de trobadors només una vintena de noms de dones dedicades a aquest mateix ofici «han pogut escapar de l'oblit de la història».

«Aquestes trobadores pertanyien al mateix estatus familiar i social que els seus col·legues masculins», afirma el document, que destaca que aquestes dones «varen ser les primeres compositores de música secular occidental». «La seua obra només es representava a l'àmbit privat», continua el text abans de destacar: «Reclamaven al seu estimat el seu afecte. Una cosa molt atrevida i arriscada a l'època». De fet, els seus versos «parlen de la felicitat, el desig, l'ansietat; sentiments provocats per un amor ardent» i en ells descriuen «els ideals que esperaven trobar en un home per estimar-lo».

Les trobairitz, que escrivien els seus poemes en la llengua d'Oc, varen ser «molt respectades» i fins i tot varen ocupar «un lloc privilegiat» a la cort d'Alfons X. Una de les més destacades va ser María la Balteira, «mussa i inspiració de molts trobadors de la cort». «Soldadera, amant de trobadors i personatges recurrent a la poesia juglaresca de l'època», explica la documentació, que detalla que aquesta trobadora va aparéixer per primer cop a la cort de Ferran III «però comença a brillar pels seus escàndols a l'època del regnat del seu fill, Alfons X». De fet el dossier assegura que precisament el Rei Savi va ser un dels trobadors que va cantar sobre la vida de La Balteira que, segons alguns documents, sembla que va ser creuada i que «complí el seu vot de pelegrinatge fins a Terra Santa» cap a mitjans del segle XIII.

Però també Beatriz de Día, Alamanda de Castelnau, Maria de Ventardorn (que parla del desig d'igualtat entre hómens i dones en les relacions amoroses), María de França (ha passat a la història pels seus Lais, claus de la tradició bretona), Clara d'Anduza, Azalais de Porcairages o Bieris de Romans, que va dirigir els seus versos a una altra dona.

La poesia i la composició no eren exclusives de les dones de les classes nobles. Entre les baixes es deien joblaresses i la seua missió era «divertir».

«No és fins ben entrar el segle XX quan es fan anàlisis en profunditat de les trobairitz, deixant de banda l'òptica misògina precedent», comenta el dossier que acompanya el calendari. «Tal vegada varen ser poques, però el seu paper va ser molt important», continua el document, que extreu la informació sobre les trobairitz de la publicació Música Antigua. «Aquestes dones tractaren de fer-se escoltar en un món en el que havien d'estar callades», afirma.