«La part més dura del canvi educatiu no és com començar, sinó com fer-lo durar i estendre'l». Aquesta cita del llibre 'La cuarta vía: el prometedor futuro del cambio educativo', d'Andy Hargreaves i Dennis Shirley, és la clau de l'article 'La millora dels aprenentatges i la seua sostenibilitat al CEIP Can Misses', escrit per Joan Amorós Salinas, mestre i director d'aquest centre, i inclós a l'apartat de recerca i innovació pedagògica de les Illes Balears a l'Anuari de l'Educació de 2019, presentat recentment. Amorós destaca al texte la importància de no oblidar aquesta cita: «Estam començant a viure el cansament després d'una època d'efervescència i hem d'estar atents al problema que podria suposar la falta de sostenibilitat dels canvis».
El docent comparteix en aquest article l'experiència viscuda en el seu propi centre i destaca la importància de fixar les innovacions i canvis que es fan per millorar el procés d'ensenyament-aprenentatge.
Evitar l'efecte pèndol
Evitar l'efecte pèndol
«Si no asseguram aquesta continuïtat basada en els criteris de presa de decisió compartida, molt ens temem que seguirem en un sistema precari, obsolet, apedaçat i més a prop de visions polítiques allunyades de la realitat educativa que d'un vertader i cada vegada més necessari canvi educatiu», indica Amorós, que insisteix: «Sense aquest canvi, seguirem en l'etern 'efecte pèndol' que ens du a canviar de polítiques cada vegada que hi ha un canvi en els poders polítics». De fet, l'autor destaca que per a aconseguir estabilitzar i avançar en aquests canvis cal la implicació de tota la comunitat educativa d'un centre: «Una presa de decisions compartida entre els governants i els professionals, sense deixar de banda les famílies, tot sobre uns arguments pedagógics i científics demostrats, que doti el sistema d'una estabilitat dels elements de desenvolupament».
«L'objectiu principal de qualsevol personal que es dediqui a l'ensenyament ha de ser que el seu alumnat tingui un procès d'aprenentatge millor. Però, què és millor?», es pregunta a l'inici de l'article el director de l'escola Can Misses. Ell mateix respon que el millor per a un boix és aquell que assegura que els aprenentatges romanen el máxim temps possible al seu cervell i que, al mateix temps, garanteix que aquests els pot aplicar «en diferent contextos». A més, destaca dos aspectes imprescindibles en aquest procés: les emocions dels alumnes i la inclusió de tots ells.
El director de l'escola Can Misses viatja fins al curs 2007, al «punt de partida» dels canvis amb l'arribada d'un nou equip directiu que s'havia format «sota els referents de la Logse»: «Partíem d'unes teories refermades, malgrat que en la pràctica no estaven presents de forma estesa a les aules». El docent explica que es seguien «perpetuant mètodes basats en la transmissió, escàs esperit crític i la unidireccionalitat dels sabers».
Així, durant el curs 2011-2012 l'equip directiu va redactar un document en què es concretava el currículum i que es basava en diverses característiques: partir de situacions properes a l'alumne, aprenentatges amb sentit en contextos o situacions diferents d'aquelles en què s'han fet, tenir present que els humans aprenen millor «gràcies als lligams de diferents zones del cervell», prioritzar la reflexió i el pensament crític, potenciar la lectura, desenvolupar l'autonomia dels escolars, que el procès sigui cooperatiu...
Trobar solucions
Trobar solucions
Amorós explica que durant els anys següents a l'aprovació d'aquest document es varen reduir els llibres de text de deu a tres. També es varen fer activitats «per afavorir el canvi»: xerrades, visites de docents d'altres centres, sessions de treball amb el claustre al complert i intercanvi d'experiències entre els docents. «La variabilitat de les circumstàncies que conviuen al centre fa que cada docent tingui una formació inicial i que cada docent tingui una visió de l'educació més enllà de teories. I sobretot, que es perpetuï el mètode d'ensenyament que els adults han rebut quan eren escolars», explica el director, que reconeix que a final del curs 2014-2015, en una mena d'autoavaluació de l'aplicació de la concreció del currículum aprovada un parell de cursos abans, varen veure que a l'etapa de Primària no s'estava aplicant tot el previst. Tot i això, «l'opinió generalitzada» era que «s'havia de caminar justament cap on indicava la mateixa concreció curricular».
«Urgia trobar solucions», comenta l'autor de l'article, que detalla que varen començar a visitar altres centres per «afavorir l'autoestima dels docents» i potenciar la formació permanent. De fet, un 90% del claustre va realitzar-ne aquell primer curs. A més, es va complementar el procés amb una «distribució de lideratge» al centre: «Tres docents han après diferents aspectes sobre com dinamitzar els equips impulsors. La pretensió final és compartir el lideratge per poder desenvolupar qualsevol aspecte pedagógic, de canvi, millora o transformació de forma autònoma i que aquests siguisn sostenibles i que perdurin en el sistema més enllà de les persones». Planificar el relleu d'aquests lideratges als centres es bàsic per garantir que la innovació es mantingui.
Un punt important del procés, explica el director, varen ser les visites a altres centres per al que es coneix com a «observació entre iguals». No implica temps fora de l'horari lectiu ni requereix inversions econòmiques per part de l'Administració, destaca Amorós, que inclou a la portada de l'article una cita del dramaturg irlandès George Bernard Shaw: «El que volem és veure els boixos encalçant el coneixement i no el coneixement encalçant els boixos».
