L'any 2009 va néixer Instagram i, des de llavors, centenars de milions de persones s'hi han creat un perfil, entre elles, Santi Tur, @atfunk, un empresari eivissenc a qui aquesta xarxa va despertar la passió per la fotografia.
«El naixement d'Instagram va coincidir amb l'arribada dels primers iPhones. Van ser els primers mòbils que permetien poder fer fotografies mitjanament decents i, el mateix dispositiu, et permetia editar-les i pujar-les a l'aplicació. En pocs mesos m'hi vaig quedar atrapat, pujava contingut de molta qualitat i, a poc a poc, van començar a arribar els primers reconeixements», explica Tur.
Entre aquests reconeixements hi va haver el de millor compte personal a Instagram d'Espanya. Un premi que li va atorgar El Corte Inglés l'any 2015.
Aquesta xarxa social ha marcat un abans i un després a la vida de Tur, que tot i fer gairebé deu anys que es dedica a la fotografia de paisatge i de viatges, no es considera un fotògraf professional. «Fa una dècada que faig fotografies però encara em queda una dècada més de formació per poder arribar on m'agradaria», comenta humilment el fotògraf.
Instagram li ha donat moltes alegries, entre elles, haver conegut a la seua actual dona, amb qui ha format una família, i la possibilitat d'haver conegut el que ja s'ha convertit en un dels seus països preferits: Islàndia.
Ara, però, el seu compte està inactiu, i tot i que manté actives les 'stories', on narra el dia a dia dels seus viatges fotogràfics, ha decidit deixar de pujar-hi fotografies.
«L'aplicació ha canviat massa. S'ha desvirtuat. Ara sembla una aparador de marques i publicitat enlloc d'un indret on relacionar-se amb fotògrafs o apassionats de la fotografia. Mantenc actives les stories però penj les imatges al meu perfil de la plataforma 500px», comenta Tur.
Al 2015, coincidint amb el premi a millor compte personal d'Espanya, Tur també va guanyar un concurs que Canal Odisea va organitzar a Instagram. «El premi consistia en fer un viatge amb totes les despeses cobertes a Islàndia. «No m'ho podia creure», exclama el fotògraf. I no n'hi ha per menys, al concurs s'hi van presentar més de 13.000 fotografies i, la seua, va ser la que es va alçar amb la victòria. «Fins a aquell moment, no em considerava ni fotògraf aficionat però, veient que havia guanyat el concurs, vaig entendre que potser sí que se'm donava bé», explica Tur.
Aquell va ser el seu primer contacte amb aquest peculiar país del cercle polar àrtic. Hi va anar de franc, però a l'estiu, i amb una càmera compacta, la que feia servir en aquell moment. Així que tot i haver descobert un indret com aquell, no va poder veure cap aurora boreal, i tampoc va poder fer fotografies espectaculars. Així que no tenia més remei que pensar una data per tornar-hi a l'hivern.
«Aquell viatge ho va canviar tot. Vaig descobrir un país increïble i la fotografia de paisatge i de viatges, els dos estils en què m'he acabat especialitzant», explica el fotògraf.
Aquella va ser la primera de les quatre vegades que aquest eivissenc ha visitat Islàndia. De l'última, n'ha tornat fa només un parell de setmanes i encara s'està recuperant de la que assegura que ha estat una nova experiència espectacular.
«Visitar aquest país no és sinònim de poder veure aurores boreals. Costa molt poder-les contemplar. Cal saber quan anar cap a l'illa i, sobretot, saber moure's-hi per poder-les caçar», asegura Tur, que tot i haver-hi viatjat fins a quatre vegades, només ha pogut veure-les cinc nits.
«Les aurores boreals són un fenòmen meteorològic que sorgeix de l'explosió que fan les partícules solars quan xoquen amb la Terra. N'hi ha tot l'any, però només es deixen veure durant els mesos d'hivern ja que, a Islàndia, a l'estiu, no existeix la nit i, per tant, és impossible veure aquest espectacle», asegura el fotògraf, que reconeix que, sense aplicacions especialitzades seria gairebé impossible trobar un bon moment per poder contemplar aquesta dansa del cel.
«Avui dia hi ha plataformes que et permeten saber, amb gairebé un mes de marge, quan hi ha més possibilitats de poder veure una aurora. És molt útil tenir-les presents abans de comprar un vol cap a l'illa perquè pretendre veure aquest show sense tenir-ho una mica previst és molt arriscat», explica Tur, que tan bon punt trepitja Reykjavík, consulta dues plataformes més, una per saber on seran els núvols, per poder evitar-los, i una altra per saber on apareixeran exactament.
«Islàndia té uns 103.000 quilòmetres quadrats, és gairebé tan gran com Andalusia, però només hi ha una carretera, que és circular i que rodeja tota l'illa. Això fa que desplaçar-se uns quants quilòmetres amunt o avall sigui relativament senzill», explica. Tot i així les aurores són tan polides com efímeres ja que, segons Tur, sovint duren poc més de 15 minuts.
«Islàndia és un país únic, però cal anar amb compte. El clima és molt extrem i això fa que gairebé no hi hagi vida i que les carreteres sempre estiguin congelades i plenes de neu. La natura és preciosa però no te'n pots refiar mai. Conec fotògrafs que han perdut càmeres en llacs per culpa d'un cop de vent o d'una onada o, fins i tot, totes les imatges del viatge perquè la targeta de memòria, a vegades, és incapaç de resistir el fred. A més, si durant el viatge es volen fotografiar aurores, cal trobar companys que tenguin molta paciència perquè, a vegades, els nervis fan créixer la tensió de l'ambient», explica.
Ara Tur es prepara per la seua següent aventura fotogràfica, que el portarà a visitar les Illes Lofoten, a Noruega, durant el proper mes de febrer. D'altra banda, no descarta organitzar un viatge a Islàndia amb amics i fotògrafs des d'Eivissa, o, fins i tot, exposar les seues imatges en una sala, però, per aconseguir-ho, s'haurà d'enfrontar al repte de triar les millors.
