Quan fa que et dediques professionalment a la fotografia?

En realitat, sempre m'han agradat les càmeres. La meua mare cada dos per tres em recorda que de petita sempre mostrava interès per la fotografia, però a nivell professional, m'hi dedic des de l'any 2014.

Però també ets nutricionista...

[Riu] Sí! Vaig estudiar Nutrició i Dietètica a la Universitat de Vic, però quan vaig acabar els estudis i em vaig posar a treballar en aquest sector, vaig detectar que la figura del nutricionista, en aquest país, no està ben valorada...

Per què ho dius?

És un servei que se sol externalitzar i les condicions laborals solen ser força precàries. La figura del nutricionista no està prou reconeguda a nivell professional.

I per això vas decidir llençar-te al món de la fotografia?

Exacte! Primer em vaig haver de formar una mica a través de diferents cursos i, quan em vaig sentir prou segura, m'hi vaig començar a dedicar de forma professional.

Per on vas començar?

[Riu] Per on comença molta gent, la mítica BBC, bodes, batejos i comunions...

Però ara t'has especilitzat...

Sí, ara he descobert un estil de fotografia que em diverteix especialment i amb el que em sent molt còmode.

Fotografiar nadons és molt complicat, però també és molt agraït i polit.

En quin moment decideixes que vols especialitzar-te en aquest estil de fotografia?

[Torna a riure] La veritat és que mai se m'hagués passat pel cap però un bon dia, em van cridar per preguntar-me si sabria fer una sessió d'aquestes característiques i vaig dir que sí sense dubtar-ho ni un segon.

Ja n'havies fet alguna idò...

No! Mai! No havia fotografiat mai a un nadó, però sempre he defensat que, quan es presenta una oportunitat, has de dir que sí a tot i, després, buscar-te la vida...

I va sortir bé?

Va sortir molt bé! De fet, va sortir tan bé que, des de llavors, no he parat de fer fotos a bebès acabats de néixer.

Recent nascuts?

Sí! Per poder fer una sessió necessit que el bebè tengui menys de 15 dies.

Però això és molt petit! Els pares ho veuen clar?

[Riu] Oi tant que ho veuen clar! Pensa que són ells els que em criden i sempre els hi explic que, una de les condicions per poder fer la sessió és aquesta. No és un caprici, és una necessitat. Durant aquests primers 15 dies, els nadons encara es pensen que són al ventre de la mare. Això em permet manipular-los i col·locar-los en posicions que, si fossin més grans, serien impossibles perquè ja no serien tan flexibles.

Poses més condicions?

M'agrada ser jo qui manipula al nadó. Això no vol dir que no deixi que els pares puguin tocar al seu fill, només faltaria, però sí que m'agrada ser jo qui organitzi de dalt a baix la sessió. Sempre dic que el bebè s'emportarà fotos i, els pares, una gran experiència.

Imagín que el teu estudi deu ser com un ventre gegant...

[Torna a riure] Intent que el nadó estigui tan còmode com al ventre de la mare. Així que sempre tenc l'estudi a 25 graus i els elements que generen soroll blanc preparats.

Ara t'he de preguntar què és això del soroll blanc...

El soroll blanc és un soroll que relaxa molt als bebès. El generen elements com les aspiradores o els assecadors entre d'altres i els faig servir per aconseguir que el nadó s'adormi.

Si està despert no pots treballar?

No, necessit que estigui dormit i relaxat, sinó no el podria manipular. He d'anar amb compte perquè si es desperta, la sessió es pot eternitzar...

Quant de temps necessites per poder fer les fotografies?

Depèn molt del bebè. Hi ha vegades que arriben dormint i marxen dormint. En aquest casos, en poc més d'una hora ho puc tenir enllestit, però el més habitual és que es despertin. Per això sempre avís els pares que les sessions solen durar entre dues i quatre hores.

No et fa por treballar amb personetes tan petites?

Gens! Pensa que em prenc molt seriosament la seguretat del nadó. Per a mi és el més important. He estudiat tècniques de manipulació i d'il·luminació per estar molt segura que el bebè no patirà cap mena de lesió durant la sessió.

La teua professionalitat ha tengut premi...

Sí! I encara no m'ho puc creure. Una de les meues fotografies ha estat seleccionada com una de les millors del mes d'octubre a la plataforma AFNS AWARD que, cada mes, premia a fotografies relacionades amb nadons, infants.

Què suposa això per a la teua carrera?

En primer lloc, molta satisfacció personal i, en segon lloc, una empenta enorme. Pensa que el jurat d'aquesta plataforma està format per professionals com ara Paloma Schell, Ana Brand o l'espanyol Franu Rey. Que hagin triat una fotografia meua és una passada.

És complicat organitzar-te per fer les sessions?

No és gens fàcil. Normalment em coordin amb els pares abans que el bebè arribi al món perquè després prou feina tenen, però com que els parts es poden avançar o edarrerir, sempre m'he de reservar la setmana d'abans de la prevista i la de després. A vegades costa compaginar l'agenda amb la vida personal.

Com et troben les famílies?

Moltes em troben a través de les xarxes, que són els nous portafolis dels professionals, però molts d'altres, són parelles que em van contractar per fer les fotos del seu casament i que, un temps després, em tornen a contactar per fer les primeres del seu fill. És com tancar un cercle molt bonic.