«No més silenci». És un dels missatges que els alumnes de Secundària han escrit al costat d'un primer plànol d'una dona amb la paraula 'Luck' (sort), creuant-li els llavis. És una de les fotografies que els alumnes del grau mig d'aquesta disciplina de l'Escola d'Arts han fet inspirant-se en la violència masclista i la desigualtat de la dona. «No callis», es llegeix sota una altra que mostra una dona amb la boca tapada pels braços d'un home, braços que representen el patriarcat. «No és no», ha escrit un altre al costat de la imatge d'una al·lota asseguda a un stop de la carretera. La d'una dona nua amb missatges que li corren per tot el cos (prou forta, prou llesta, prou talentosa...) ha inspirat un altre missatge: «Som allò que vull ser».
Els alumnes d'altres instituts recorren l'exposició de les fotografies dels estudiants de l'Escola d'Arts escrivint allò que pensen, allò que els dol, allò que els han dit, allò que no s'atreveixen a expressar... Durant aquests dies passaran pel centre adolescents dels centres de Secundària Sa Colomina, Sa Serra, Quartó del Rei i Sant Agustí. Primer veuen els curts que, sobre aquest tema, han fet els alumnes de l'assignatura Cultura Audiovisual, que s'imparteix al batxillerat d'Arts. I després recorren l'exposició deixant els seus missatges a fulls en blanc.
«Han de ser en castellà, català o anglès», comenta Susana Martín, la professora responsable d'aquest projecte, que explica que està inclós a un dels eixos del pacte social contra la violència masclista de l'Institut Balear de la Dona. L'objectiu, continua, és «sensibilitzar els adolescents i les seues famílies» sobre la igualtat i la violència masclista.
Tots aquests missatges, amb cal·ligrafies i colors diferents -«totes juntes», «no hi ha límits», «les que no són mares també són dones», «tremolin, la llibertat avança»...- no aniran a parar als fems un cop passat el mes de novembre. Amb ells, els estudiants i professors de l'Escola d'Arts compondran poemes, versos i cançons que presentaran a la festa que tradicionalment organitza el centre el Dia de la Poesia, que es conmemora cada 21 de març.
«Algunes de les fotografies ja no hi són perquè se les han emportat els alumnes que aquest curs ja no hi són», explica Martín, que confessa que els va fer molta il·lusió el comentari d'un fotògraf professional que va visitar la mostra: «Ens va dir que les imatges tenien molta força». Un altre aspecte que els ha emocionat va ser quan alguns dels docents dels altres centres els varen demanar que els passassin els missatges que deixaven els seus propis alumnes als fulls en blanc que acompanyen les fotografies per treballar sobre ells després, a classe.
Algunes de les estudiants dels instituts que han acceptat la convidada de l'Escola d'Arts miren les imatges fixament. Pensen. S'esperen a que la resta de companyes acabin. Agafen un retolador i s'hi posen. «Lliure», escriu una d'elles sobre la fotografia d'una dona que salta des d'un mur a la vora de la mar. «Sororitat», ha posat algú altre senyalant una estampa de tretze al·lotes envoltades en teixit daurat. «Que res et limiti», es llegeix sota una jove que mostra les mans i la cara rere unes reixes. Els fulls s'0mplen aviat. S'animen. Es retroalimenten. Veure el que altres escriuen fa que els més vergonyosos, finalment, agafin els bol·lígrafs i també s'hi posin: «Amunt les dones, abaix el perreo», «No més violència», «No has de canviar per ser perfecta»...
