Ser pallassa és una cosa molt seriosa, no?

Sí moltíssim. Fer riure és una cosa molt seriosa. Una cosa és fer-se el graciós o tenir un repertori d'acudits, això ho podem tenir tots, però ser pallasso és un ofici, has d'estar present per a l'altre, és una professió que demana molta feina, feim molts cursos i no has de perdre el boix que portes dins. És molt seriós.

És una forma de veure el món?

Totalment, veure el món i les persones a través d'un nas vermell. El primer que feim en sortir a escena és fer contacte visual, mirar a la cara a la gent, als ulls, però de veritat. A partir d'aquí estableixes un vincle. Tu has de ser sempre molt sincera. Si vaig de graciosa, mai no t'arribaré, però si t'explic la meua veritat, que un dia estic molt feliç però que un altre estic dins la merda, i t'explic el meu fracàs des de la veritat empatitzaràs i funcionaraà.

Eric de Bont, professor de clown, sempre deia que el clown triomfa quan fracassa.

Així és. Som fills del mal. Te rius quan l'altre cau o s'estampa amb la paret. El pallasso és molt sincer has de treballar molt amb tu mateix, ser molt sincer amb tu per poder ser-ho amb el públic. Molts cops és un fracàs. Si el públic veu que és veritat, encara que ho exageris, perquè el punt de joc és important, funciona. El fracàs, per naltros és fenomenal. El clown que va pensant que és el millor i que la gent riurà, està mort.

Mirar als ulls al públic, deies, molts a Jesús tractaven de mirar cap a una altra banda.

És que una cosa és un espectacle de clown i una altra una píndola a un congrès. Aquí el que fas es ensumar el públice n general. Tots som boixos en el fons. I jugam a ser executius, directius, universitaris, fontaners... Quan tu fas l'exercici de despullar-te i comences a jugar el públic respon. I juga. Té el permís per jugar. Sempre hi ha algú que no, sobretot a un congrés, però en grups més petits no m'he trobat ningú que no estàs disposat a jugar. Tenim moltes ganes. Ens ho prenem tot tan seriosament...

Tenim massa sentit del ridícul.

Em fa gràcia quan la gent me diu que és vergonyosa. El primer que treballam als cursos és la confiança. Tots som iguals. Si confies en el teu company, en el grup o el teu equip de feina ja no tens por de ficar la pota. Això és fantàstic.

Els teus companys riuran i tu, com a pallasso, vols que riguin. Es veu el fracàs des d'un altre punt. Això ajuda molt a empreses o sectors molt rígids on es pensa que el cap mai no s'equivica. Doncs veure el teu cap fent d'ànec empipat és molt divertit. Vam fer una inauguració d'un hotel a Palma i, al cap d'un any, ens tornaren a contractar i ens deien que passat un temps passaven davant del cambrer o el director i feies l'ànec i tots reien. És un codi intern. Trure'ns les màscares del que som a la feina i posar-nos la màscara del nas vermell que és el boix que vol jugar. Evidentment si ets el cambrer has de posar cafès i si ets el director has de manar, per molt d'anec empipat que hagin fet tots junts.

Per treure'ns les màscares ens hem de posar una altra, el nas vermell?

Sí. Jo la duc ja molt incoprporada, no em cal el nas, però li poses un nas al públic i canvia. L'energia canvia perquè te permets jugar. No caldria, ho veig entre els que ens hi dedicam, però entenc la gent que li costa i necessita el nas. La gent embogeix amb el nas. La de gent que necessita jugar i riure al món! No donaríem a l'abast de nassos.

Vas començar per aquell clown d'hospital, supòs que ho vas fer.

Sí, vaig ser clown d'hospital deu anys i al final em vaig adonar que hi havia una part molt important de gent que no es veia. Els boixos abusats i maltractats, les dones en situació de prostitució... Sembla que no existeixen. Ens afecta molt veure un boix a una guerra, és lògic, però no cal anar-se'n lluny per veure que hi ha molta gent que ho està passant molt malament. El que passa és que la part emocional no es veu, encara que fa molt de mal i pot arribar a ser pitjor.

Vàrem començar a treballar a centres de menors i vàrem obrir el projecte Educaclown. Això va ser fa quatre anys i no hem aturat. A l'ONG creim que el teatre, l'humor, el clown és un bé social. Dret a jugar i riure el tenim tots. I amb això aconsegueixes que el boix estigui molt millor, es relacioni amb els altres, que alliberi l'estrès... Vaig començar de pallassa d'hospital i he acabat com a pallassa social. Faig hospital a altres països i vaig a centres de menors i don classes de píndoles d'humor, motivació, cohesió de grups, alliberació d'estrés... Si ens contracten, els sous els destinam íntegramenta pagar la part social als centres de menors.

Parlam del clown relacionat amb fer riure, però hi ha espectacles de clown amb els que he plorat molt. Està bé?

Sí, el clown és un navegant de les emocions. Som sincers. I te puc contar tot. Si t'explic la meua veritat tu connectaràs amb mi i pots riure, però també pot ser trist. És una emoció. La tristor i l'alegria ho són. Per això per a mi és una forma de vida. És estar a la teua vida des de la teua veritat i a partir d'aquí pots fer el teu espectacle com vulguis. És molt màgic per a mi. Amb els boixos treball el riure, però molts clowns tenen històries complicades.

Com portes que pallasso s'empri com a insult?

Cadascú veu el món amb els seus colors. A mi, que em diguin pallassa és el millor que me pot passar a la vida. No hi ha res millor. Per a altra gent el millor serà ser assessor financer. És veritat que s'empra com a insult, de forma pejorativa. El pallasso, el bufó... Però és ell qui diu la veritat, rient rient, però l'esfloca. Des de l'humor es poden dir moltes coses. I, a més, per ser clown has de ser intel·ligent, guapa, simpàtica, meravellosa, espectacular... [riallada] No m'afecta l'ús de la paraula. És cultural i cada cop va a menys. Amb tantes pel·lícules de por!

És veritat! Ara sembla que tots els pallassos són 'xungos'. It, Joker...

Mira, no tenc televisió. I no he vist cap d'elles al cinema. A mi les pel·lis de por me fan molta por. Sigui pallasso o qualsevol altra cosa. No crec que la figura del pallasso quedi desvaloritzada. He treballat amb cirurgia i amb boixos que han patit abusos. I a quiròfan, que és un moment d'estrés... Abans que res som persona. M'he tret el nas i he agafat els boixos quan he sentit que era necessari. Al final el clown el fa la persona que està darrere del nas vermell.