Què tal per Bremen?

Molt bé, estic encantada. La veritat és que mai m'hagués imaginat sentir-me tan a gust en una ciutat on, fins fa ben poc, no hi tenia res...

I ara què hi tens?

Ara ho tenc tot! He acabat els estudis, visc amb la meua parella i tenc una bona feina. Estic molt contenta...

Què et va portar fins a Alemanya?

La universitat. Quan vaig acabar batxillerat a Eivissa vaig començar a mirar quines universitats oferien estudis superiors de viola, i vaig pensar que on millor acabaria encaixant seria aquí.

I no et vas equivocar...

Bé, al principi vaig cometre l'error que cometem tots els que marxam a un país estranger i em vaig relacionar amb la comunitat hispana que vivia a Bremen, però a poc a poc, i sobretot, a través de la feina, em vaig començar a integrar més en la ciutat, la seua cultura i la seua gent.

Parlant de feina, a què et dediques exactament?

[Riu] A moltes coses... Som professora particular de cant, som arreglista i també dirigeix diversos cors...

D'església?

Bé, treball amb tot tipus de cors, però un d'ells és d'església i, a més a més, és un dels cors amb què més m'agrada treballar.

Ara m'has d'explicar per què...

Perquè la gent que hi ha és molt gran. Hi canten persones que tenen entre 60 i gairebé 90 anys. Són una passada i s'han encarregat de fer-me veure com és aquesta ciutat.

Aleshores podem dir que vius de la música?

Absolutament. Estic molt contenta de poder dir que visc exclusivament d'allò que m'agrada.

I per què vas marxar d'Eivissa?

Perquè se'm quedava molt petita i perquè en un lloc tan petit, corres el risc de creure que ets molt bo quan en realitat no ho ets tant...

Explica't...

Sempre m'he proposat portar fins al límit tot allò que faig i, en una illa, els límits apareixen molt de pressa. Estava una mica cansada trobar-me sempre amb la mateixa gent. Necessitava posar-me a prova i comprovar si era veritat que la música se'm donava bé. Necessitava que m'ho digués gent desconeguda. Per això vaig decidir marxar i trencar la meua zona de comfort. Volia que em donessin canya!

I te n'han donat?

[Riu] Molta! He après moltíssim i no he parat de treballar en el món de la música des que vaig arribar a Alemanya.

T'has plantejat tornar en algun moment?

Si et dic la veritat, no tenc clar res de res. Aquí estic molt bé. La feina que tenc a Bremen no la tendré mai de la vida a Espanya i, com a músic, n'he de ser molt conscient, però és ver que quan portes quatre mesos sense veure la llum del sol, desitjaries marxar corrent. a qualsevol altre lloc. Espanya té els seus defectes, però és un dels millors països del món.

He vist el teu últim vídeo a YouTube i s'ha rodat íntegrament a Sant Antoni, oi?

Sí, que no sàpiga quan tornaré a Eivissa no vol dir que no faci visites exprés de tant en tant. El vídeo es va rodar en una d'aquestes visites.

Vas venir expressament per produïr-lo?

Sí, ho vaig organitzar tot des de Bremen i vaig optimitzar molt el temps. En pocs dies vam poder rodar, muntar i penjar el vídeo.

La lletra és força reivindicativa, quin missatge has volgut transmetre amb aquesta peça?

M'agrada molt que em diguis que és reivindicativa. Sé perfectament perquè m'ho dius i pens que, aleshores, has entès perfectament el missatge. He volgut caricaturitzar una mica la societat on vivim.

És la teua primera producció?

[Riu] No! De fet, el 5 d'octubre, vaig publicar a Spotify el meu primer àlbum. Té set temes i l'he titulat 'Presiento'.

Com t'inspires?

Uf... Ara et podria deixar anar un rotllo sobre la composició etc. Però la veritat és que per a mi és una cosa molt natural. Podria composar cançons cada dia. Supòs que tenc certa facilitat.

Has estudiat viola, però imagín que deus tocar més instruments...

[Riu] Exacte! Toc la viola, el violí, el baix, la guitarra, el piano i la flauta travessera entre d'altres...

I el teu preferit és...

[Torna a riure] M'agrada composar amb qualsevol d'ells, però el meu intrument preferit és la veu. Sense ella no podria fer res.

He vist al teu canal de YouTube que ets capaç de cantar des de boleros fins a pop urbà. Amb quin gènere ets sents més còmode?

Aquesta és la gran pregunta... Jo venc del món de la música clàssica i som incapaç de decantar-me per un gènere. És per això que tot el que faig és tan personal...

A casa teua hi ha més músics?

A casa meua gairebé tots som músics [Riu]. Totes les dones de la meua família estan relacionades amb la música i el meu germà també.

I qui t'ha transmès aquesta passió?

La meua mare. La meua mare és la gran culpable.

Veig que ho tens molt clar...

Sí, la meua mare sempre s'ha encarregat de transmetre'm l'amor per la música. Pens que, com que de petita no va tenir les oportunitats que he pogut tenir jo, s'ha encarregat que jo pugui tenir tot el que he necessitat en aquest sentit.

Mai t'han demanat que estudiassis una altra cosa per si al final el món de la música no funcionava?

Mai. I tampoc m'han obligat a fer música. Sempre m'han dit que fes el que m'agradàs. Crec que el meu pare alguna vegada ha dubtat una mica, però mai m'ha privat de fer el que més m'agrada.

Ja sé que no tornaràs... Però, com es presenta el 2020?

Es presenta molt interessant. Fa poc que puc dir que tenc managers i, amb ells, estam preparant una gira per presentar l'àlbum durant la primavera.