«La nostra intenció no era caminar per caminar. No volíem batre rècords de distància recorreguda ni de velocitat de pas. Volíem caminar per a descobrir i per a conèixer, per a aprendre, per mirar cada lloc amb uns altres ulls. En certa manera, volíem ser hereus de qui ens va mostrar el camí en tants de sentits: Don Joan Marí Cardona, encara que sabíem que mai arribaríem al seu nivell de coneixement i mestratge». Són algunes de les paraules amb les que el Grup de Coneixement del Medi de l'Institut d'Estudis Eivissencs (IEE) recorda enguany (coincidint amb el seu 25 aniversari) com varen començar. (Pots veure totes les imatges de les excursions aquí)

El grup celebrarà aquest primer quart de segle d'excursions recordant les millors caminades d'aquests anys. «Només hi havia una condició, que no les haguéssim fet els darrers dos anys», comenta Josep Antoni Prats, geògraf, coordinador del grup i qui, en cada sortida, dóna les explicaciones, explica anècdotes i destaca dades curioses durant el recorregut.

Bon calçat i ganes

La primera d'aquestes excursions «emblemàtiques» está prevista per al proper 19 d'octubre i recorrerà la zona d'Albarca. «L'hem triat tant pel paisatge, que és fantàstic, com pel coneixement del patrimoni, ja que es veuen les torres d'en Lluc», explica Prats, que destaca que aquestes excursions estan obertes a qualsevol persona que s'hi vulgui afegir, són gratuïtes (a excepció de la que des de fa uns anys fan fora d'Eivissa, a Dènia, on la sortida és també gastronòmica) i no cal inscriure's prèviament. «Només fa falta bon calçat, portar menjar i beguda i ganes», afirma Prats que també assegura que no cal ser un «atleta» per participar. «Són assequibles», indica abans de confessar que hi ha alguna que, precisament, no les han repetit per la dificultat que varen tenir.

És el cas d'una sortida a la zona de ses Balandres. El camí és tan estret que a algunes bandes s'hi han posat cordes per agafar-se. Un any, recorda, també varen anar a la zona de sa Pedrera de Cala d'Hort: «És molt polit. Anàrem al cap des Jueu, que, amb uns 400 metres, és el penyasegat més alt de l'illa, i vam baixar fins a la mar, a sa Pedrera. Ja estàvem acansats i la veritat és que la pujada de tornada és va fer dura».

Qui vulgui caminar amb ells només s'ha de presentar el dia de l'excursió a les deu del matí davant de la seu de l'Institut (Via Púnica, 29), des d'on s'agafen els mínims cotxes possibles per arribar fins al punt de partida de l'excursió. Els organitzadors no saben mai quanta gent hi participarà. El número d'excursionistes varia molt entre els 30 o 35 que hi ha els dies més tranquils als més de cent que es poden arribar a ajuntar de vegades. Si algú té temptacions d'aprofitar la sortida per portar el gos, millor que no. No és que al Grup de Coneixement del Medi no els agradin els animals, tot al contrari, però de vegades han de passar per camins estrets o prop de penyasegats i no volen ensurts.

Conèixer el territori, apreciar-lo, és l'objectiu principal d'aquestes excursions, on ningú no s'ha preocupat mai de quants quilòmetres es fan o a quina velocitat. De vegades han organitzat alguna sortida a la contra, és a dir, per apreciar la natura vent tot el contrari. És el cas d'un recorregut que varen fer per la zona de Cala Vedella, on varen veure «entorns urbans, construccions abandonades i zones caracteritzades per la manca de cura». En altres ocasions, s'han emportat alguna sorpresa. I no gaire bones: «Fa molts anys hi va haver polèmica per unes edificacions il·legals a la zona del Camp Vell. Estàvem fent una excursió per allà quan vàrem veure unes construccions que no hi havien de ser. Ho vàrem denunciar i es va fer la investigació». Un altre dia, recorda, varen haver de canviar el recorregut previst perquè, en passar per una zona de Jesús es trobaren que havien posat una tanca a un camí. «No es pot desvincular el territori de les característiques de la gent que l'habita i que, per tant, havíem de mostrar la bellesa natural, però també l'empremta humana que ha contribuït de forma decisiva a configurar el paisatge», indica.

Normalment, les excursions acaben al voltant de les quatre de la tarda. De vegades una mica abans i, altres, una mica després, indica Josep Antoni Prats, que destaca que són «molt precavits» i, si no fa molt bon dia, anul·len la sortida. «Ens agrada molt caminar per l'illa, però no fins al punt del massoquisme», fa broma el guia dels recorreguts, que assegura que intenta fer «només dos o tres» parades explicatives durant la caminada: «No em vull fer massa pesat».

Un dels aspectes que més han canviat durant aquests 25 anys ha estat la tecnologia. Ara tothom va a les excursions amb mòbils. Fan fotos i vídeos que despres comparteixen a les xarxes. «La gent ho penja i això et permet arribar a molta més gent, té un efecte multiplicador. Abans molt poca gent coneixia el territori i ara veim que arran d'aquestes sortides la gent s'anima a fer els recorreguts pel seu compte, amb altres amics o familiar. Això ens ha donat una trascendència que abans no teníem», explica Prats, que no descarta alguna novetat al llarg de la temporada per celebrar aquests 25 anys a peu per Eivissa.