Què és el teatre musical?
És una disciplina que et permet treballar tres tècniques a la vegada: el cant, el ball i la interpretació.
I de les tres, quina és la teua preferida?
És difícil dir-ne una però, en realitat, sempre m'he decantat pel cant. És la tècnica en la que m'he anat especialitzant i formant. El ball també m'agrada però el solen treballar els coreògrafs.
Parlant de formació, com has arribat a ser professora de teatre musical?
Doncs amb molt d'esforç, sacrifici i il·lusió. Quan tenia anys ja cantava per tot arreu així que vaig començar a estudiar cant i diverses tècniques de veu a Osca. Quan vaig ser més gran, vaig comença al conservatori i, més tard, vaig viatjar per diversos països d'Europa per especialitzar-me, de la mà de grans especialistes, en diferents tècniques vocals com el gòspel.
I després vas tornar a Osca?
[Riu] No, Aragó se'm va quedar petit, així que vaig decidir marxar a Madrid on vaig viure, segurament, els millors moments de la meua vida professional.
Per què ho dius?
Madrid és una gran ciutat i està plena d'oportunitats. Vaig tenir la sort de poder treballar durant deu anys en musicals com actriu i en escoles com a professora. Vaig aprendre molt i, sobretot, vaig gaudir fent la meua feina a la vegada que em seguia formant. En el meu sector, com a tots, la formació és molt important, mai he deixat d'estudiar i aprendre.
I què t'ha portat a Eivissa?
La salut...
Explica't.
A nivell professional, a Madrid tenia tot el que necessitava, però a nivell personal, la capital i qualsevol altra ciutat, és sinònim de soroll, trànsit, contaminació, feina, cotxe. No te n'adones i acabes entrant en una espiral una mica tòxica de la que cal sortir en un moment o un altre.
Ja coneixies l'illa o vas venir a provar sort?
[Riu] La coneixia! La meua parella té uns oncles que viuen aquí. Els veníem a veure cada estiu fins que, un dia, vam decidir venir amb la voluntat de quedar-nos. La meua parella va trobar feina de seguida.
I tu?
M'ha costat una mica més. Volia treballar del que m'agrada i del que sempre he treballat, però la veritat és que m'ha costat molt fer-me un forat a nivell professional.
Però ara ja te l'has fet...
Sí, ara treball i tenc feina, però m'agradaria tenir-ne molta més. De moment he començat amb classes privades de cant i teatre musical tot i que també faig cursos extraescolars a l'escola Sant Ciriac de Santa Eulària.
I com responen els boixos de Santa Eulària al teatre musical?
De Santa Eulària i de tota l'illa! Els cursos s'imparteixen en aquest centre, però s'hi poden matricular boixos de qualsevol altre. Vaig presentar el projecte a diverses escoles però, de moment, només s'hi ha interessat aquesta. La veritat és que l'any passat tenia un parell de grups amb dotze alumnes i, enguany, tenc vuit grups amb més de vint. Així que supòs que els boixos estan contents i aprenen.
És el poder del boca a boca!
El poder del boca a boca el not, sobretot, amb les classes privades!
S'hi apunten molts actors?
S'hi apunta gent de tota mena! Entre els meus alumnes hi ha una mica de tot. Molts sí que són actors o ho volen ser, però d'altres, són persones que han descobert que amb el teatre musical poden treballar les seues emocions. De fet, de vegades em sent més terapeuta que professora de cant!
[Ric] Per què ho dius?
Mira, jo vaig decidir impartir classes de teatre musical pels beneficis personals que aporta. Els alumnes treballen moltes emocions sense adonar-se'n i et puc prometre que tenc molts alumnes, tant adults com infants, que venen a classe perquè han notat molta millora en el seu dia a dia.
Crea addicció?
I tant! Sense cap dubte. Gairebé tothom que prova una classe de cant o de teatre musical acaba repetint...
Tens pensat crear un espectacle amb els teus alumnes?
La veritat és que ho estam valorant. Entre els alumnes amb els que treball de forma privada hi ha persones des dels 14 fins als 65 anys, i tot i que sempre treball amb grups organitzats per edats, han creat una pinya tan bonica, que els he proposat marcar-nos l'objectiu de fer una obra l'estiu de l'any que ve. Si la feim serà genial, però sinó la feim, també, perquè tots haurem après molt pel camí.
Alguna vegada has pogut formar integrants d'un musical?
Sí! Encara ho faig. A Madrid, vaig tenir l'oportunitat de treballar amb jóvens que, actualment, formen part de musicals com el 'El Rey León' o 'Los miserables'.
I encara treballes amb ells?
Sí, però perquè ells m'ho van demanar. Jo els vaig dir que ara visc a Eivissa i que no em puc desplaçar a Madrid per fer les classes. Els vaig recomanar que buscassin altres professors perquè, a més, tenir més d'un professor és molt positiu perquè sempre s'aprenen coses noves, però van insistir molt i, al final, vaig acceptar...
Així que, de tant en tant, voles cap a Madrid...
[Riu] No! La veritat és que feim totes les classes a través Skype!
No m'ho crec... Es pot fer una classe de cant per Skype?
Jo pensava que no. De fet, creia que era molt poc professional fer classes de cant d'aquesta manera, però la veritat és que sí que es pot i és molt útil tant per a ells com per a mi.
Creus que Eivissa és un bon lloc per al teatre musical?
És clar que ho és, sense cap mena de dubte. El que passa és que és molt complicat trobar bons professionals en aquest sector. Hi ha molt d'intrusisme i és una llàstima perquè treballar amb la veu de les persones no és cap tonteria i tampoc és fàcil. Les cordes vocals són molt sensibles i cal saber tractar-les. M'he trobat amb lesions força greus més d'una vegada.
I com ho podem solucionar?
Exigint titulacions i resultats. El teatre musical es treballa per objectius, si no s'assoleixen és que alguna cosa va malament.
