Què és 'Des de la mar', l'obra amb la que has guanyat el premi?

És una obra feta amb tota la intenció de ser una panoràmica, un paisatge, de la façana de Dalt Vila, Però el llenguatge plàstic que faig servir està molt evolucionat i em permet desdibuixar els elements de la figuració perquè l'espectador els completi. És la meua forma d'interpretar, un expressionisme abstracte, però basat sempre en la figuració. L'espectador pot veure o no, segons s'apropa a l'obra, el motiu de la mateixa.

O sigui, que t'agrada que l'espectador hagi de treballar una mica.

Sí, que participi, sí.

Es poden esgotar les formes de representar la façana de Dalt Vila?

No, hi ha tantes formes de representar-la com mirades de persones que la fan. És veritat que és un tòpic important d'Eivissa i també un lloc emblemàtic. Per això vaig voler retre-li un homenatge. No és el primer cop, he fet moltes Dalt Vila, però vaig pensar que per al Premi Vuit d'Agost es prestava aquest tema.

Es presta però un tema que coneix tanta gent i que s'ha representat tant no és també un risc?

Sí, un risc i un repte. Caus fàcilment en el mateix de sempre. S'ha d'intentar innovar i crec que des del meu punt de vista i amb el meu llenguatge se li dóna una altra visió a aquest element icònic de la ciutat que sempre es representa mot figuratiu i que fotogràficament està molt mirat i revisat. Vaig intentar donar-li la meua aportació personal.

Pintar comença sempre per mirar?

Sempre. L'observació és la base de qualsevol representació plàstica i de qualsevol art, fins i tot. És tan important saber mirar, pausar la mirada, com representar. Més important, inclús, perquè el contingut de l'essència de l'obra està a la mirada de cadascú.

Vivim en una societat en què miram molt i no veim res?

Vivim instal·lats en allò immediat. I en allò automàtic, la recompensa ràpida, allò que és fàcil... Això ens porta a la manca de paciència, de pausa... Hi ha un altre moviment que corre paral·lel a aquesta immediatesa que és la forma de viure slow, que diuen. A poc a poc. Hi ha gent que se n'adona del que passa i altra que no. Vivim en aquesta dualitat.

Pintar sempre és slow?

[Riu] Depèn... De vegades te passes molt temps sense pintar, però estàs observant. I això genera un pos. Les persones que pinten, escriuen, fan escultura van emmagatzemant aquesta informació al seu cervell o al seu inconscient i de vegades te poses a treballar i raja tot. De vegades molt ràpid i altres amb obstacles, però passa. És el que en plan bucòlic s'anomena inspiració, però crec que és tracta més de les vivències emmagatzenades que vas acumulant i que de cop fan connexió, hi ha una reflexió i tot flueix.

El premi són 2.500 euros, ja tenen destí?

No, de moment, no he pensat a què dedicar-los, però sent pràctica m'ajuden molt per pagar l'estudi. Aquesta activitat, encara que vaig acabar al 94 la carrera de Belles Arts, sempre he intentat seguir en paral·lel a la meua professió, que és la de dissenyadora gràfica. I això costa sous. Per mantenir-la m'agrada guanyar premis i vendre quadres. És l'únic que fa que jo pugui seguir pintant. El que m'agrada és que puc gaudir del procès. Coses com el premi em donen l'opció de seguir, de reinvetir-lo en el mateix i de seguir il·lusionant-me.

El jurat ha proposat que al premi s'inclogui una exposició a Sa Nostra Sala i un catàleg sobre la seua obra.

Estic molt contenta. L'únic objectiu que tens quan et presentes a un premi és la difusió de la teua obra. Et vas fent com el conte de la lletera. Vas pensant: si sortís això... Sempre he volgut tenir Sa Nostra Sala, però mai no l'he tengut. Al març de 2020 faig una exposició a Mallorca, és l'oportunitat perfecta de portar-la també a Eivissa i convertir-la en una mostra itinerant. I el catàleg... Que te facin un catàleg és el millor premi que pot tenir un artista.

Amb quina pintura tens ara ficades les mans?

Doncs acab de terminar cinc quadres per a una exposició que s'inaugurarà el 18 de setembre a Sa Nostra de Mallorca. És una mostra col·lectiva del projecte 'Mata Ombres', de la Fundació Vicent Ferrer. És la segona edició d'aquesta iniciativa que porta artistes de Balears a l'Índia per conviure i per crear [es fan serigrafies de les obres i, amb el recaptat, es desenvolupen projectes com escoles]. És tota una experiència. I també estic amb els quadres de l'exposició de març, una individual a una galeria de Binissalem.