Rebeka Elizegi, artista: «Estam saturats de treballar digitalment»

És una imatge que ja tenia creada, de 'Dermis', una sèrie de collages. Hi ha una sèrie de personatges, com aquest que surt al disc, i cadascun mostra una part interna seua: els ossos, el cervell... Aquest, els òrgans vitals. Ells havien vist la imatge i els agradava molt, els encaixava amb el disc. Un cop triada, Joan Barbé i jo vam treballar junts en el disseny.

És habitual treballar en conjunt?

Intent fer-ho sempre, perquè crec que és quan les feines queden millor. Formar equip amb qui t'encarrega la feina, si hi ha una bona comunicació, fa que surti millor. En Joan i jo ens entenem molt bé. Té molt bones idees gràfiques i es deixa aconsellar. És un estira i arronsa molt enriquidor. Ell tenia clara l'estètica i vàrem ajustar-ho tot.

Fa falta escoltar la música per dissenyar la portada d'un disc?

Sempre és millor. Però en aquest cas, com ja havien triat la imatge, no va ser un «estam fent aquest disc, inspira't i a veure què ens proposes». Sempre intent escoltar tot quan m'encarreguen alguna feina. Al final participes i opines. He tengut la sort d'escoltar les maquetes de Joven Dolores abans que la resta escoltàs el disc. És polit perquè formes part del procès que estan vivint. I interessant.

T'agrada treballar en sèries. No en tens prou amb una obra per expressar tot el que vols?

M'agrada treballar temàtiques. Escollir un tema i desenvolupar-lo. De tant en tant faig alguna peça independent, però quan és treball personal faig sèries. Vull transmetre una idea i així és més contundent. Aprofundeixes més en el missatge.

Com et va donar pel collage?

N'he fet sempre. Des de petita. T treballs manuals, dibuix... És la meua forma d'expressar-me, no és només la meva feina. Tenia clar que havia de dedicar-me a alguna cosa que tengués a veure amb les arts visuals i en aquell moment disseny gràfic era la sortida professional que més s'asemblava al que volia fer. Volia una feina artística, però aplicada a llibres, discos... I és el que he acabat fent d'adulta. El disseny gràfic i el collage estan molt relacionats. Port 25 anys amb el disseny gràfic i ja tenia ganes de donar espai a la meva part artística, l'expressió personal, parlar de les meves coses. El meu mitjà és el collage i fa un temps que m'hi estic dedicant més seriosament.

Eres la reina de l'escola amb les tissores?

Del cole, de casa... [Riu] La meva forma de jugar era aquesta: dibuixar, retallar, muntar, invertar-me coses, fer llibres, ninots amb paper... Però sobretot inventar coses. Ja era dissenyadora de petita. Era molt divertit. I encara ho és!

Treballes de forma manual?

Sí. Vaig provar el collage digital, però no. La meua feina és absolutament manual. Té una càrrega artística superior quan un collage està fet a mà i una dificultat molt més gran, perquè depens del material que trobis.

No pots fer un retall de paper més petit o més gros amb un clic.

Exacte! No pots redimensionar ni retocar. Té una exigència molt alta i és la tècnica clàssica dels dadaïstes: tallar i enganxar material trobat. Sempre n'estàs buscant, agafant tot el que trobes pel món perquè tot te sembla interessant, guardant coses per, poder emprar-les...

La figura de la dona és important a la teva feina.

Sí, està molt present. Quasi sempre hi és. És un dels temes que més treball: temàtiques de gènere, el posicionament de la dona tant en aquest moment, què passa amb naltros, com al llarg de la història, com se'ns ha tractat, aquests silencis i invisibilitats... Com es situa la dona en el seu entorn social. Això m'interessa molt i és el que treball. I la diversitat de gèneres, donar llum a persones amb altres opcions i vivències.

No sé si és una sensació, però al món del collage em sembla que destaquen les dones. És així?

És un tema molt interessant. Ara mateix molta gent està fent collage perquè des de fa uns anys les tècniques manuals estan agafant molt pes. Estam saturats de treballar digitalment i el collage, com a tècnica, s'està treballant molt. Hi ha molts homes, però és una tècnica molt treballada per moltes dones. Acab de publicar un llibre, 'Collage firmado por mujeres', un projecte molt important per a mi, que presenta la feina de 50 dones contemporànies que fan collage. És un mitjà artístic on hi ha moltes dones. I molt bones. Som moltes, estam signant i aportant valor al món artístic. O sigui, que tenies raó, no era una sensació!

D'on treus el material?

Uf! Si ara mateix veiessis la meua taula... Una de les formes és comprar material a fires de llibre antic. Ara visc a Madrid i vaig al Rastro. A tots els llocs on es venen materials antics trobes material interessant. De totes formes, m'agrada molt que el material vengui a mi. Estar a l'aguait i mirar si algú ha deixat una revista o tira un llibre vell. M'interessen les publicacions amb moltes imatges, però m'agrada molt anar guardant de tot. Material antic i nou. Defenc que collage es pot fer amb tot, amb llibres antics i fotos molt polides o amb qualsevol foto que trobis a una publicitat que t'han deixat a la bústica. Es tracta de donar una segona lectura a les coses, una segona vida, crear a partir de coses que ja estan creades. I aquesta segona vida es pot fer a partir de quasi qualsevol material.

O sigui, que els qui feu collage sou uns síndromes de Diògenes en potència.

Total! Necessitam molt espai. Entre el que compres, el que trobes i tot allò que creus que podràs emprar algun dia...

Què tens entre mans ara?

Doncs a la taula tenc un projecte per al museu Monet, de França, que vol fer una exposició internacional de collagistes. Estic treballant una sèrie inspirada en l'obra de Monet.

Fer collage és jugar?

Sí. Ara s'està emprant en tallers socials. Dibuixar no tothom ho sap fer, però el collage és una altra cosa. Els dadaïstes, que són els que varen començar, deien que tot val, tot és lliure i no hi ha normes. Si seguim això, al final el criteri és el de cadascú. Es tracta de retallar, enganxar i voler dir coses o, simplement, deixar-se portar. És molt polit. El collage permet a la gent expressar-se de forma artística i això és molt important.