El d'enguany és l'últim curs que els alumnes de quart d'ESO de Can Bonet passen al centre. S'han fet grans i en pocs mesos hauran d'acomiadar-se d'una escola que els ha vist créixer.

És per aquest motiu que Belén Liñán, professora de Llengua i Literatura Castellana, va decidir portar a terme un projecte diferent entre els estudiants.

«Vaig voler fer alguna cosa especial i els hi vaig proposar que creessin les seues pròpies obres literàries, començant per la lírica i acabant per la narrativa», explica Liñán.

Dit i fet, la iniciativa va ser molt ben rebuda entre els alumnes, que aprofitaven les classes de llengua per poder llegir les obres que havien composat a casa. El que no s'imaginava la professora és que, a mesura que passaven les setmanes, els alumnes s'enganxaven cada vegada més a la lectura i escriptura de tota mena de composicions.

Tant era així que el projecte va travessar fronteres i es va plantar enmig de classes d'altres cursos, com ara les de segon i tercer d'ESO, on els alumnes de Liñán llegien les seues obres i explicaven als seus companys com s'havien inspirat per crear-les. «Fins i tot els professors es van interessar pel projecte i es mostraven impacients per poder llegir o escoltar les novel·les i poesies dels alumnes», comenta la professora.

El clímax de tota aquesta explosió de literatura va arribar en el moment en què aquests joves escriptors van decidir batejar-se amb el nom de Generació del 19, en honor a l'any en què van descobrir la passió per les lletres.

Una passió que es van encarregar de deixar escrita, fins i tot, en un manifest on descriuen tot allò que representa aquesta nova fornada d'escriptors i escriptores.

Un dels objectius d'aquests alumnes és aconseguir despertar l'interès per les lletres entre la resta d'estudiants del centre. Per aconseguir-ho, van penjar per diversos punts de l'escola totes les obres que escrivien amb la voluntat que els companys d'altres cursos se les llegissin, però la idea no va funcionar com els hi hagués agradat. «Era complicat, el centre és força gran i els alumnes no comparteixen els mateixos espais. Ens vam adonar que els companys d'altres cursos no passaven per les zones on havíem penjat les obres i vam decidir plantejar-ho d'una altra manera», explica la professora.

Necessitaven trobar un indret on tots els alumnes es barregessin, i només n'hi havia un: el pati, on hi ha un enorme arbre que la Generació del 19 ha batejat com a 'arbre de les lletres' i on hi pengen totes les obres que escriuen amb l'esperança que la resta d'estudiants de Can Bonet les vulguin llegir i, fins i tot, penjar-ne de noves.

Són gairebé una vintena els alumnes que formen part d'aquest jove grup de literats, entre els quals hi ha Sara Ribas i Pedro Montero, dos alumnes que s'han plantat a la final de 'Literaescuela', un certamen literari que organitzen els estudiants de l'escola Juan de la Cierva de Mallorca.

Can Bonet va enviar gairebé una cinquantena d'obres al certamen però, de totes elles, només la poesia 'Realidad' de Ribas i la novel·la negre 'El bosque del silencio' de Montero han aconseguit arribar a la final, que tendrà lloc el demà a la ciutat de Palma.

Ara tots dos alumnes es preparen per saber com haurà valorat les seues obres el jurat i, s'adonen que, a mida que s'acosta el moment de rebre el veredicte, els nervis van prenent més protagonisme, tot i que reconeixen que mai han volgut escriure per guanyar premis.

«Escric perquè és una via meravallosa per poder expressar els meus sentiments i poder parlar de tot allò que em vingui de gust. Últimament, totes les poesies que he escrit serveixen per reivindicar tota mena de temes socials. Amb la lírica puc demostrar que és possible, necessari i fàcil mostrar el nostre interior. Consider que avui dia tothom es fixa en l'exterior, només cal veure tot el que passa a les xarxes socials. Gairebé ningú sap com som per dins...», comenta Ribas, que ha volgut plasmar en 'Realidad' l'enyorança que sent d'una societat on la superficialitat no era tan present com ara.

Per la seua banda, Pedro Montero, un apassionat de la novel·la negre, ha forjat a 'El bosque del silencio' una trama policíaca que gira al voltant d'un cas d'assassinat. «Escriure em permet explicar coses que no puc expressar en una conversa normal entre amics», comenta Montero, que reconeix que sovint s'inspira a través de la música per crear les seues obres, tot i que no decideix sobre quin gènere les desenvoluparà fins a instants abans de posar-se a escriure.

Per a tota la Generació del 19, el més complicat és trobar un estil propi i molts coincideixen en la importància de la lectura per poder trobar-lo. «Quan comences a escriure, no saps per on tirar, però a mida que llegeixes llibres, vas conformant el teu propi estil. I no només això, llegint també t'inspires, fins i tot amb el silenci et pots arribar a inspirar. Per escriure, cal llegir. És molt important», sentencia Montero.

L'any que ve, tots dos estudiants faran el salt a batxillerat i, encara que sembli mentida, cap dels dos té pensat escollir la branca de lletres. Sara Ribas té pensat estudiar ciències de la salut i Pedro Montero té coll avall que estudiarà la branca científica i tecnològica. Per a ells, l'escriptura no va lligada a la formació. És una actitud. «Creim que no és necessari separar la llengua de la ciència, es poden compaginar perfectament ambdues coses, i passi el que passi, sabem que seguirem escrivint», expliquen.

L'any que ve Can Bonet té decidit seguir endavant amb aquest projecte. Belén Liñán tornarà a crear un grup d'escriptura i un arbre de les lletres amb l'objectiu de seguir fomentant entre tots els estudiants del centre l'hàbit de la lectura i la passió per l'escriptura.

Enguany són els alumnes d'Eivissa els que es desplaçaran a Palma per participar en un certamen que ha organitzat un centre de la capital de Mallorca, però qui sap si en un futur seran els estudiants de Palma els que volaran cap a Eivissa per participar en un certamen organitzat per Can Bonet.