Raquel, a què et dediques exactament?

[Riu] A sobreviure! Em dedic a sobreviure!

Com a fotògrafa o com a pintora?

[Torna a riure] La veritat és que mir de sobreviure fent totes dos coses, tot i que segurament visc més de la fotografia que de la pintura.

Com acabes en el món de la fotografia?

Mira, normalment, quan algú acaba una carrera no té massa clar cap a on ha d'enfocar la seua vida professional oi? Doncs imagina't com ha de ser per a algú que ha estudiat Belles Arts...

Va ser una via d'escapament?

No ben bé, sempre m'havia apassionat la fotografia i tot i que durant la carrera m'havia especialitzat en pintura, sabia que si em volia guanyar la vida havia de tirar cap al món de la fotografia...

Quants anys fa que t'hi dediques de forma professional?

Doncs ara ja fa vuit anys que puc dir que som fotògrafa i, la veritat, és que amb les càmeres he fet de tot. Fins i tot un taller amb presos en un centre penitenciari de Granada!

De veritat?

[Riu] Sí! Quan vaig arribar a Granada després de voltar una mica pel món, vaig inventar-me una feina. M'encanta inventar-me feines, ho he fet sempre. Vaig proposar un projecte fotogràfic en una presó i amb ajuda de la Creu Roja ho vaig poder tirar endavant.

I si feies totes aquestes coses, per quin motiu vas venir cap a Eivissa?

[Riu una altra vegada] Per amor! Vaig venir per amor! La meua parella treballa aquí, i vaig decidir que calia venir i estic molt contenta. Aquí m'he retrobat amb l'art.

Què vols dir amb això?

Vull dir que a mi sempre m'ha agradat dibuixar i pintar, però aquí he sabut trobar i dedicar més temps a aquesta branca artística i he aparcat una mica la fotografia...

I d'on has tret el temps?

De l'hivern! [Riu] aquí els hiverns són molt avorrits! Al principi, em passava alguns mesos d'hivern editant fotografies de casaments que havia fet a l'estiu però era molt avorrit així que em vaig crear una feina, com sempre...

I en què va consistir?

En investigar la vida de diverses pintores del segle passat, perquè ni a la carrera te'n parlen!

Ni a la carrera de Belles Arts?

No, de veritat, a més, jo era de les que de tant en tant s'interessava per elles, però els professors sempre m'enviaven a la biblioteca.

I les buscaves?

Sí, però per trobar informació de qualitat es necessita temps i dedicació i en aquell moment em va ser impossible, però em vaig prometre que un dia ho reprendria perquè em feia molta vergonya no conèixer cap artista espanyola...

I com vas començar la recerca?

Escrivint a Google. Si busques una artista espanyola, Maruja Mallo és la primera que apareix. Vaig començar per ella i ja no vaig poder parar. Encara que sembli increïble, a la generació del 27 també hi havia dones. Però això no s'explica!

Tota la informació que has trobat està a Internet?

Tant de bo. A Internet hi ha molta informació, però també cal saber on buscar-la. He llegit moltes tesis però també he hagut de demanar llibres a Mèxic. Ha estat complicat recopilar informació de qualitat, però estic molt contenta i orgullosa d'haver-ho fet perquè no pot ser que no es parli d'aquestes dones! Em toca molt la moral que siguin unes desconegudes!

Ara et noto una mica enfadada...

[Riu]. Em sap greu! Però es que mai he entès que la vida d'aquestes dones no s'expliqui en lloc.

Per això has decidit crear el llibre 'Guerreras en el arte'?

En realitat no tenia cap intenció de fer un llibre! Vaig començar a investigar perquè m'ho devia a mi i per amor a l'art, mai millor dit, però tothom amb qui comentava la recerca, em deia que seria molt útil fer-ne un llibre, però crec que he acabat fent un conte...

Un conte?

Sí, perquè jo no som historiadora i perquè escriure un llibre d'història és molt avorrit, tant per a mi com per als possibles lectors. És per això que explic la vida de deu pintores diferents en primera persona. Al llibre, són elles mateixes les que parlen de la seua vida des d'un taller del més enllà. En aquest taller, les artistes es pregunten quin és el motiu pel qual ningú les recorda, i Frida Kahlo és qui s'encarrega de posar ordre.

Creus que tothom coneix Frida Kahlo?

Creia que sí, però vaig estar treballant a Las Dalias venent aquarel·les per poder pagar l'edició del llibre i vaig descobrir que no tothom la coneixia. Hi ha molta gent que sap qui és però no sap què va fer i això és molt perillós. Em fa molta por que es mitifiqui la figura de Frida Kahlo com s'ha mitificat la figura del Che Guevara.

Per què creus que passa això?

Perquè tots dos són molt reconeguts però poca gent sap de veritat les seues vides. Ara tothom porta samarretes de Frida Kahlo i se la relaciona únicament amb la lluita feminista...

Creus que la gent coneix a altres pintores?

Molt poques persones, pensa que hi ha pintores com Remedios Varo, que es va haver d'exiliar a Mèxic, que tenen cares molt normals i no les reconeixen. No tot són Fridas...

Ara, en què et centres?

En 'Guerreras de Ibiza'.

Què és això?

Un projecte que va néixer mentre treballava a Las Dalias i que se centra en explicar les històries de diverses dones extraordinàries de les que ningú en parla...

Per què va néixer a Las Dalias?

Perquè allà vaig conèixer la primera dona lluitadora de l'illa i des de llavors no he parat de trobar dones increïbles.

I faràs un llibre amb les seues vides?

[Riu]. No! De moment, no. No tens temps ni recursos per poder-ho fer. Ara em dedic a fer un retrat de cada una d'elles i els hi demano que escriguin la seua biografia per adjuntar-la al retrat.

Imagín que és més fàcil treballar amb les dones d'Eivissa que amb les del segle passat...

És diferent, a les eivissenques les tenc aquí i s'escriuen elles mateixes la biografia però, encara que sembli mentida, n'hi ha moltes a les que els he d'insistir perquè creuen que no mereixen formar part del projecte. Les dones d'avui dia ens seguim infravalorant com les del segle passat.