Com algú tan jove com tu arriba a guanyar premis com el Wildlife Photographer of the Year?

Sobretot amb paciència i sortint molts cops a la natura. Els meus pares em porten a molts viatges i, des que era petit, sempre m'han portat en cotxe pel camp. Em varen comprar una càmera compacta i així vaig començar. Després m'han anat comprant càmeres més grosses i m'agrada més i més. Segueix anant al camp i viatjant i per això tenc tanta experiència. Encara que tengui només 13 anys vaig començar fa molt temps. Són vuit anys de fer fotografies. Si no m'agradàs em costaria més, perquè has d'estar a la natura molta estona esperant els animals. Si no t'agrada...

O sigui arribes a la fotografia per la natura.

Sí, la natura va anar primer. Em portaven molt d'excursió, sobretot prop de casa, perquè viatges només en podem fer a l'estiu, Nadal i les vacances. Mon pare feia fotografies. Ara en fa menys. I jo també vaig començar a fer-ne.

T'agrada la natura en general o els animals?

M'agrada tot el que és natura, paisatges, plantes, macro... Però sí, especialment els animals i més encara les aus. També és el que més hi ha a Espanya. Insectes també n'hi ha molts, però em criden més l'atenció les aus.

Com t'ho fas per captar una bona imatge? Perquè els animals no s'estan quiets...

No, però depèn molt de si vols fer una foto artística o captar animals més estranys i exòtics. El més important és la paciència. Si intentes fer una foto a un animal i estàs només cinc minuts és menys probable que facis una foto bona que si t'hi quedes més estona. Si tens paciència i coneixes els llocs, la natura i el comportament dels animals saps una mica què has de fer per treure una bona imatge..

Imagín que estudies fotografia i el comportament dels animals.

La veritat és que no he estudiat molt fotografia, he anat aprenent amb pràctica. Sortint al camp i improvisant. I pel comportament dels animals he tengut sort. El meu pare va estudiar Biologia és professor de Biologia a l'institut i sempre li ha agradat això. En sap molt. I jo, de sortir tant al camp començ a intuir com es comportaran els animals.

Intuir, no saber.

Exacte, no es pot saber mai. Però és molt important intuir els animals. Si estàs veient un animal i te n'adones que anirà cap a un lloc, doncs vas cap allà i l'esperes. Si l'has d'anar seguint és més fàcil que s'espanti.

S'ha de fer poca remor, no?

Sí, molt poca. Depèn molt de l'animal que vulguis fotografiar, però amb la majoria sí que has d'anar amb cura, amb sigil, més o menys imitant la forma en què cacen els mamífers, que van en silenci perquè la presa no s'espanti. Has de saber com són els animals que vols fotografiar i estar a l'aguait. No amb tots. Alguns vas amb el cotxe i te'ls trobes, fas la foto i no marxen. Però són pocs.

Quin animal, fins ara, t'ha costat més?

Doncs, aquí a Espanya, hi ha alguns que ni tan sols els he pogut veure encara. Animals que pel seu hàbitat i el seu comportament són difícils, no és que siguin esquius, és que viuen al canyís o a l'espessor de les mates i no pots veure'ls fàcilment.

Aquí a Eivissa ja has fet fotos d'algun animal?

Sí, el primer dia matinàrem i vaig fer fotografies a un bogamarí. Al congrès organitzaren una sortida en vaixell per veure aus marines. Pardeles, especialment. I també els vaig fer moltes fotos.

Tens cap viatge en ment per fer fotos a un animal?

Tenia moltes ganes d'anar al Brasil i hi anirem aquest estiu. Vàrem anar quan jo era molt petit. Feia fotos, però moltes no quedaren tan bé com m'agradaria i vull millorar-les. També vull tornar a veure Brasil perquè és un país molt polit amb animals espectaculars. Molts colors.

A la teua edat la majoria de la gent fa fotos amb els mòbils. Tu en fas o vas sempre amb una càmera?

Amb el mòbil, si vaig amb els amics i veig algun poblet o alguna cosa que em cridi l'atenció, sí. Però per a les fotos d'animals... És impossible fer una foto bona d'un animal amb el mòbil.

Les fotos per les que t'han donat premis són les que més t'agraden?

Algunes sí. Les fas i ja penses que guanyaran alguna cosa perquè són molt bones. Altres vegades et premien fotografies que no esperes perquè a aquell concurs havies enviat fotografies que, per tu, eren molt millors. Aquí entren en joc els gustos del jurat. Però hi ha algunes amb les que no hi ha dubtes, com la que em varen premiar de l'escorpí ens agradava molt. A tots ens semblava que podia guanyar i va ser que sí. Però sí, hi ha vegades que fotografies que creus que són molt bones mai no arriben a tenir cap premi perquè guanyar-los és molt difícil.

Et molesta que hi hagi gent que no cregui que les fotos són teues?

Els meus amics em feien broma amb això. No hi faig gaire cas. Simplement segueix fent fotos.

En el futur: científic o fotògraf?

M'agradaria molt treballar per a alguna agència de fotografia perquè és el que de veritat m'agrada i, a més, treballar del que t'agrada i que et paguin viatges per fer fotos seria un molt bon treball, un somni. Però si no pot ser, també he pensat dedicar-me a la ciència. És la idea que tenc ara, però encara no m'he decidit del tot. Em queden dos anys per al Batxillerat.