«Hi ha vida més enllà del conservatori»

Buf... gairebé tota la vida. A cas meua sempre hi ha hagut música. El meu pare toca l'acordió i el meu germà la guitarra. M'he criat envoltat de música.

I tu toques el piano...

[Riu] Sí, tot i que també he tocat l'acordíó, el calaix, la guitarra i el clarinet, que va ser l'únic instrument que vaig aprendre a tocar al conservatori.

L'únic? I la resta?

La resta els he après a tocar de forma autodidacte...

Sí home...

[Riu] Sí, és cert que vaig anar a classes amb professors de jazz per aprendre les bases, però després he anat aprenent més o menys sol.

Quants anys vas estar al Conservatori d'Eivissa?

Dos anys, des dels vuit fins als onze. Als onze vaig sortir i ja no hi vaig tornar a entrar. No vaig tenir una bona experiència...

Què va passar?

Crec que van coincidir diverses coses en poc temps. De petit era un boix una mica mogut i entremaliat i si a això li sumem que no m'agradava tocar el clarinet, doncs ja t'ho pots imaginar...

I per què no tocaves el piano al conservatori?

Perquè no hi havia places. En aquella època gairebé només hi havia places per tocar el clarinet. Hi havia molt poques opcions de poder aprendre a tocar el piano al conservatori. Si no tenies un cognom eivissenc era molt complicat poder entrar-hi...

Ostres...

De fet, vaig tenir un gran professor de clarinet. Era molt bo i tenia clar que el que jo volia era tocar el piano. Va veure que tenia qualitats de pianista, va parlar amb la directora del conservatori i tot i així em vaig quedar sense plaça.

Però ara ets tot un pianista professional!

Clar! Perquè hi ha vida més enllà del conservatori! Al conservatori s'ensenya tècnica i precisió. Pots aprendre a llegir i executar correctament una peça que algú va escriure fa 200 o 300 anys, però la música del carrer, la que conviu amb nosaltres cada dia i que ens posa els pèls de punta, s'aprèn amb l'experiència. S'aprèn tocant amb gent, i veient i escoltant molta música d'altres cultures...

De tots els instruments que toques, per què t'especialitzes en el piano?

Perquè sempre he volgut tocar tecles. Vaig començar tocant l'acordió, com el meu pare, però és un instrument molt incòmode. El piano és molt més pràctic.

Què toques?

De tot. Toco de tot, però el que més m'agrada és el món del flamenc. Tot i que també em sento molt còmode acompanyant cantautors amb música.

Flamenc amb piano?

Sí, encara que no t'ho sembli, el piano també pot ser un instrument molt útil en el món del flamenc, no tot és la guitarra.

Vius de la música?

[Riu] Puc dir que visc de la música des de l'any 2015, que és quan vaig acabar la carrera de Publicitat a Madrid, i sé que és una sort. De fet, és un honor poder-ho dir i més, vivint a Madrid.

Què vols dir?

Madrid és una capital. Età plena de talent. Que em truquin, em valorin i em paguin per fer el que més m'agrada en una ciutat com aquesta és una meravella.

Com és el teu dia a dia?

Doncs ara mateix dedico gairebé tot el temps que tenc a crear música per a vídeos i a 'Samness', el meu projecte personal.

De què va?

És un projecte centrat en música clàssica i contemporània amb el que intento crear històries a través d'harmonies i ritmes.

Un moment, la música clàssica no és el contrari de la contemporània?

[Riu] Totalment! Són antònimes! El que passa és que faig servir harmonies i ritmes clàssics, de Chopin o Bach entre d'altres, per crear sons molt nets en un escenari basat en el minimalisme i la senzillesa a l'hora de tocar.

Has tret algun disc?

He tret dos singles i un EP, que és un recull de cinc temes, al novembre de l'any passat vaig publicar un vinil i ara estic treballant per poder publicar un vinil il·lustrat.

Un vinil? Encara hi ha gent que els compra?

I tant! De fet, es venen més vinils que discos! Si vas a l'Fnac veuràs que la secció de vinils és enorme! Cada vegada hi ha més grups que treuen edicions limitades en format vinil, Rosalía o Leiva són alguns dels últims que s'hi han atrevit.

M'has dit que treballes en un vinil il·lustrat, què vol dir això?

Sovint treball amb Cristina Reina, que és il·lustradora. De vegades faig un concert en què ella dibuixa el primer que li ve al cap quan escolta la meua música. La meua idea és publicar un nou vinil amb un llibre il·lustrat per ella a l'interior.

Quan fa que vas arrencar aquest projecte?

Podríem dir que vaig començar a preparar-lo l'any 2017 tot i que ara l'hauré de parar durant un petit període perquè a l'octubre marxo de gira com a pianista de Mónica Naranjo.

Ostres! I com va sorgir aquesta oportunitat?

Doncs tot va començar a Eivissa! Allà vaig tenir la sort de conèixer Gema Hernández, una cantautora amb la que vaig treballar a Hard Rock Ibiza i amb qui més tard vaig coincidir a Madrid. Un bon dia, em va presentar Pepe Herrero, que és el director musical de Mónica Naranjo i, després de veure'm tocar, Herrero em va proposar ser el pianista del musical 'Jesucristo Superstar'.

També vas ser el pianista d'aquest musical?

Sí! Va ser una gran experiència, vaig conèixer a molta gent i, fa poc més d'un mes, Pepe Herrero em va trucar i em va oferir fer una gira amb Mónica Naranjo.

Hi ha algun altre artista de renom amb qui t'agradaria col·laborar?

Sí, amb Zenet. M'agradaria molt poder tocar amb ell...

No sé per què però pensava que em diries Rosalía...

Home, tampoc m'importaria eh! De fet, vaig aconseguir el seu contacte fa tres anys i la vaig trucar per oferir-li una actuació a Eivissa però em va dir que s'estava preparant per al 'Festival del Cante de las Minas' i no va poder venir.

Tornaràs a Eivissa?

Clar! Els estius són per estar i treballar a Eivissa. Tenc la sort de poder tocar diverses vegades per l'illa durant els mesos d'estiu i enguany esper poder tornar a repetir.