«Treballar amb un tenista xinès és dur»

Doncs amb esforç, sort i alguna recomanació.

Explica't.

Tenc uns amics que treballen a la Federació de Tennis de Madrid i em vam comentar que hi havia un tenista xinès que s'havia col·locat entre els 10 millors del món en categoria sub 18. Em van explicar que, per aquest motiu, el tenista podia rebre finançament per contractar a un fisioterapeuta professional per al seu equip i em vaig presentar al procés de selecció.

I et van donar la feina...

Sí, la meua formació encaixava molt bé amb el perfil que buscaven i, a més, diversos preparadors físics de la federació em van recomanar per a la feina.

Així que d'un dia per l'altre ho vas deixar tot i et vas posar a viatjar pel món...

(Riu) Més o menys, primer vaig haver de passar un període de prova...

Com es passa un període prova d'una feina com aquesta?

Obtenint bons resultats en la primera competició en què que treballis amb ell.

I quina va ser la teua primera competició?

Ni més ni menys que l'Open d'Austràlia. El jugador arrossegava molèsties lumbars i em van demanar que el preparàs per poder estar al màxim nivell durant la competició.

I m'imagín que ho vas aconseguir...

Bé, en Jason va arribar a semifinals, si no record malament, i arran d'aquest bon resultat, van decidir seguir treballant amb mi.

En Jason?

(Riu) Sí, els xinesos són plenament conscients que, sovint, els occidentals pronunciam malament els seus noms, així que molts opten per posar-se un nom anglès o espanyol per facilitar-nos la feina. En el seu cas, en Yibing, es va batejar com a Jason.

Com era treballar amb ell?

Era una meravella. En Yibing és un noi molt proper i divertit. Tot i que també és cert que és molt jove i que la seua vida no té absolutament res a veure amb la nostre. Es molt complicat viure com viu ell. Has de ser d'una pasta determinada i no tothom està preparat.

Em pens que sovint et tocava fer de psicòleg oi?

(Riu), A mi i a tot l'equip tècnic! És normal. Érem les persones que més temps passàvem al seu voltant i detectàvem tot el que li passava, tant a nivell físic com emocional.

I supòs que la part emocional no deixa de ser important...

Exacte, en Yibing no és un al·lot normal. No té les mateixes oportunitats que tenim naltros per fer amistats o per gaudir de la vida. És un jove que viu per a treballar...

I això és bo?

Depèn. Jo crec que si ets un esportista ambiciós i tens molt clar a on vols arribar, és possible que no t'importi deixar la resta de la teua vida aparcada.

És el cas d'en Yibing?

Més o menys. En Yibing és un jugador molt competitiu, però sí que crec que troba a faltar certes coses...

Com per exemple?

Les relacions personals. Totes les seues parelles han estat tenistes i amb totes o gairebé totes havia de tenir una relació a distància. Sembla una tonteria, però l'estabilitat emocional és bàsica per assolir bons resultats esportius. Naltros sempre ho tenien en compte.

I què feieu per procurar la seua estabilitat?

Doncs per exemple, quan havíem de triar un torneig, sempre procuràvem que fos a la Xina. Així ens asseguràvem que podria estar amb família i amics o, com a mínim, envoltat de la seua cultura.

I tu com portaves haver de viatjar tant?

Bé, tot i que les estades a la Xina eren força dures. Sempre preferia moure'm per Europa o per Estats Units perquè em sentia molt més còmode. La cultura xinesa és molt diferent a la nostre.

Com m'he d'imaginar la teua rutina diària?

Doncs al costat del jugador gairebé tot el dia. Normalment entrenava entre dues i tres hores al dia, i tot i que la meua feina solia ser prèvia i posterior a l'entrenament, per descarregar la musculatura, sempre em quedava a veure tota la sessió per si en algun moment calia la meua intervenció. Era, segurament, la persona que més hores passava al seu costat.

Era dur?

Treballar amb un tenista xinès és molt dur. Ha estat una experiència tan polida com dura. igual que en Yibing, també vivia per treballar i per acceptar una feina com aquesta també has de ser d'una pasta determinada. Estàs molt de temps lluny dels teus amics i la teua família. És molt sacrificat i el temps lliure no s'inverteix igual que quan estàs a casa.

Està ben remunerada una feina com aquesta?

Sí, la veritat és que està ben pagada, però això no treu que pensi que s'hauria de pagar encara millor. És una feina on sacrifiques moltes coses.

Com es va acabar aquesta experiència?

Doncs com se solen acabar. Al mànager amb què que treballava en Yibing se li va acabar el contracte i una de les acadèmies de tennis més importants del món, IMG, va comprar el jugador i va decidir canviar tot l'equip tècnic de dalt a baix.

Ostres! I com t'ho vas prendre?

Al principi em va fer mal. Però al final ho vaig entendre. Aquestes coses passen. La vida d'un entrenador o un equip tècnic és molt volàtil, hi ha molta rotació.

Quina relació tens actualment amb en Yibing?

Tenc una gran relació d'amistat, que al final és el que queda per sempre. Parlam molt sovint.

Et planteges tornar a acceptar una feina com aquesta?

Ara he pres la decisió de tornar a Eivissa, però qui sap, potser en un futur ho torn a provar.