La lluentor. La forma. El moviment de les mànigues. Són alguns dels detalls que varen fer pensar a molts que el kimono amb què Josep Lluís Castelló, més conegut com Dj Pharma, va aparèixer sobre l'escenari de la darrera Flower Power de Sant Francesc no era una disfressa. Tenien bon ull. Aquesta peça provenia de l'Òpera de París. I té una història, com molta de la roba que el farmacèutic i discjòquei de Formentera guarda al seu armari. I al canapè -«el cul», com li diu ell- del llit. Durant molts anys, aquest kimono va estar penjat a la paret de la casa que un amic, que treballava a l'Òpera de París, i el seu jove tenien a la Mola. Cada cop que Pharma anava a visitar-los no podia evitar comentar com li agradava aquella peça. «Ell va morir de càncer i el seu jove, ballarí, va marxar a Brasil. Supòs que mantenir la casa era complicat i ja no tenia molt sentit, així que va venir a buidar-la. I em va regalar aquell kimono que havia format part del vestuari de l'Òpera de París i que tots dos sabien que m'agradava tant», recorda el discjóquei, a qui se li escapa el riure quan recorda què li va dir la seua mare quan va arribar a casa amb aquell regal: «Em va preguntar que on anava amb aquell edredó... És gran i és veritat que, endoblat, ho semblava». (Veure galeria)
De seguida que el va tenir a les mans va pensar que li agradaria molt posar-se'l per a la Flower Power de Sant Francesc, però ja tenia l'estilisme preparat. «Ja fa anys que un amic italià que abans tenia el taller vora casa me fa la roba per a la festa. Sempre és una sorpresa. Ja té les meues mides i ell va fent», explica. L'any passat, recorda, li havia fet com un pijama amb estampat dels símbols dels signes del zodíac «amb una tela molt fina». Va pensar que aquell era el moment d'estrenar el kimono, amb què va fer la seua entrada a l'escenari: «Vaig posar una de les àries de 'Madame Butterfly', de Puccini i després els Jackson Five, mentre em treia el kimono i em quedava amb el pijama que m'havia fet el meu amic». Pharma reconeix que la combinació era «molt loca», però són aquestes coses les que li agraden. El turbant amb què acompanyava la peça de l'Òpera de París també té història. És autèntic del Rajasthan, d'on li va portar una amiga.
Rossy de Palma i Demis Roussos
Aquestes, el kimono, el turbant i el pijama del zodíac, són només tres de les peces de roba que es poden trobar als armaris de Josep Lluís Castelló, que confessa que sent debilitat pels lluentons. Només cal donar una ullada a l'armari on guarda les jaquetes per adonar-se'n. Enlluerna. Totes les jaquetes estan perfectament col·locades. Una per penjador i procurant que no es toquin gaire unes amb les altres. «Les cuid molt», confessa Pharma. D'entre totes les peces de lluentons destaca una que, explica, només se l'ha posat una vegada. És una mena de túnica curta de lluentons d'aquells que canvien de color quan els capgires amb la mà i que a ell li recorda una mica les que de vegades portava el cantant grec Demis Roussos. La va estrenar aquest estiu, a una festa a Eivissa on va coincidir amb un dels seus ídols: Rossy de Palma. «Des dels 16 o 17 anys que m'encanta. Sempre dic que tenc tres ídols: David Bowie, Prince i Rossy de Palma», explica. Des del moment que el varen convidar a aquesta festa privada ja va pensar que era el moment d'estrenar aquella peça tan «lluentonenca» amb què va conèixer Rossy de Palma.
Qui no li té tanta estima als lluentons és la seua mare, confessa. «Em diu que en va farta», comenta abans d'explicar perquè: «Quan venc d'una actuació de matinada se'm van caient lluentons per casa, sempre se'n cauen, i al sendemà, quan s'aixeca, diu que se'n troba per tot». Encara que li encanten, el dj confessa que, de tant en tant, ha patit les conseqüències d'aquesta passió. I és que qualsevol que hagi portat mai roba amb lluentons sabrà com se les gasten. Piquen, es claven a la carn, fan milers de microtalls. «Alguna vegada he acabat amb ronxes vermelles al coll. Si només camines o t'asseus no passa res, però si estàs saltant o ballant rasquen», explica.
Lluentons i «pelagassera»
El pèl -«la pelagassera», com diu la seua mare- és un altre dels imprescindibles a l'armari. Li té especial estima a una jaqueta de pèl de conill dels anys 70 que li va regalar una cosina. «Me la va regalar perquè no se la posava i va pensar que jo la faria servir», indica Pharma qui, de fet, explica que és habitual que la gent li regali roba que ja no es posa. També algunes botigues i marques li donen peces que creuen que li agradaran. No en plan influencer, a canvi de que els faci publicitat, fa via a matissar, sinó simplement perquè saben que els treurà profit. «Segur que tu ho faràs servir», afirma el dj que li diuen. Una amiga italiana també li va donar una jaqueta de pèl blanc que treu de l'armari, on també té una que s'il·lumina.
La va dissenyar el seu amic i la va confeccionar a Tunísia. Està tota folrada de cables i llums de led i, a més, porta una bateria «semblant a la d'una moto». Precisament això va fer que la jaqueta quedàs bloquejada a la duana un mes. «Imagina, venint de Tunísia, folrada de cables i amb una bateria... Devien pensar que era una jaqueta terrorista!», comenta rient. De moment, la jaqueta funciona i, això sí, el dj dubta sobre si, en cas que es trenqui, l'ha de portar a la modista o a l'electricista.
Pharma assegura que sempre «programa una mica» els seus estilismes per a les Flowers i altres festes. Encara que no tant com l'entrada musical de les seues sessions. Aquestes, indica, estan «programadíssimes». «És el primer que veu i sent la gent, has de causar efecte», justifica Pharma, que confessa que mai no tira res. «Jo, ho guard tot», afirma. Això sí, reconeix que alguna vegada s'ha emportat un ensurt en descobrir que la seua mare li havia fet desaparèixer alguna de les peces. Enyora especialment uns calçons d'estil militar que havia comprat fa uns catorze anys «a una botiga petitíssima que hi havia a un dels carrerons que va de s'Alamera a Bartomeu de Roselló». Encara en recorda la marca. Li encantaven tot i que, reconeix, «estaven una mica destruïts» de tant de portar-los. «De repent, un dia, varen desaparèixer», explica Pharma, que està convençut que va ser sa mare qui els va fer desaparèixer.
Per a la Flower Power d'aquest cap de setmana a Sant Josep ja ho té tot mig preparat. Tant els primers temes que punxarà com la roba. Com enguany el lema de la festa és Woodstock creu que combinarà peces d'estil militar amb flors. «Si ens ficàssim més en el rotllo Studio 54 tiraria de lluentons, però amb Woodstock no lliga gaire, així que serà una mica més Guns and Roses, sobretot roses», indica el dj, que lamenta que cada cop menys gent es vesteixi ad hoc per a aquestes festes i anima els organitzadors a incentivar, d'alguna forma, que la gent es disfressi. «Una canya gratis, per exemple, per als que hi vagin», proposa. «Crec que els més 'jaiosos' som més d'emmariol·lar-nos, però als més jóvens els costa més», opina.
