Maria Antònia Salvà (Palma, 1869-Llucmajor, 1958). Filla d'una família de terratinents, va passar els primers anys a Llucmajor, amb les seues ties, a qui el pare l'havia confiada, ja que la mare va morir quan Maria Antònia era molt petita. Als sis anys va tornar a Palma al costat del seu pare, que hi exercia d'advocat, i va estudiar al Col·legi de la Puresa. El contacte amb la Renaixença mallorquina i l'amistat amb la família de Miquel Costa i Llobera van potenciar la vocació literària de la noia que ja escrivia des de ben petita.

Un revulsiu molt important va ser la descoberta del poema 'Canigó' de Verdaguer. Vital i refinada, dedicà la seua vida a escriure, traduir i llegir. Va viure entre Palma i Llucmajor, a l'interior de l'illa, sobretot a la possessió familiar La Llapassa. Allí rebia nombroses visites i escriví un epistolari molt extens i valuós amb els escriptors i intel·lectuals del seu temps. El seu contacte amb la natura i el vocabulari de la ruralia, són determinants per entendre la seua poesia que inicià, a finals del segle XIX, sota el mestratge de Miquel Costa i Llobera.

Justament l'any 1907 fa un viatge a Orient amb Costa Llobera, i la poeta plasma les impressions rebudes sobre els llocs que visita en un quadern titulat 'Viatge a Orient', pioner en els llibres de viatges escrits per una dona, però que no es va publicar fins l'any 1998.

Aviat va estrènyer l'amistat amb els joves poetes Miquel Ferrà o Josep Carner, que van esdevenir els seus amics i mentors literaris.

L'any 1910 publica el primer llibre 'Poesies', amb pròleg de Costa i Llobera. Josep Carner va ser un gran admirador de l'obra de Maria Antònia Salvà i la va donar a conèixer a Catalunya. Els llibres més representatius de la poeta són 'Espigues en flor' (1926), amb pròleg de Josep Carner, 'El retorn' (1934), sens dubte la seua obra més important, i 'Lluneta del pagès' (1952). Destaquen també, les traduccions de Giovanni Pascoli o Francis Jammes i, en prosa, 'Els promesos' (1922-23), d'Alexandre Manzoni. Tot i que durant la guerra civil espanyola va simpatitzar amb el bàndol franquista, durant la postguerra va participar activament en els intents clandestins per mantenir la llengua i la literatura catalanes.

La publicació de les seues obres va suscitar nombroses dificultats per superar la censura. L'any 1946 publica 'Llepolies i joguines', el segon llibre inèdit publicat en català a Mallorca en la immediata postguerra, i els anys següents apareixen la resta de volums de la seua obra completa, entre els quals cal destacar el volum de proses biogràfic-literari 'Entre el record i l'enyorança' (1955). En els darrers anys de la seua vida va rebre l'homenatge de la intel·lectualitat mallorquina, i Josep Carner li va editar 'l'Antologia poètica', una important mostra i actualització de la seva obra, acabada pocs mesos abans de la mort de Salvà.

L'any 2016, l'Arxiu Històric d'Eivissa (AHE) rebé la donació per part del gestor cultural Florencio Arnán, de 24 cartes manuscrites i personals de Maria Antònia Salvà, datades entre 1940 i 1960. La seua recent digitalització ha estat subvencionada per la Conselleria de Cultura del Govern Balear.